Spielberg, Polanski i Bayona tornen aquest any a les sales de cinema

La cartellera del 2023 proposa els nous títols de directors de relleu internacional i estrenes esperades com la segona part de les aventures de Spiderman al multivers, la pel·lícula més nominada als Globus d’Or i el retorn de Víctor Erice

Cinemes Bages Centre

Cinemes Bages Centre / MARIA AGUT/ARXIU

Esteve Soler

El 2022 ha significat una notable recuperació del públic després dels estralls causats per la pandèmia de la covid i ha estat també un dels millors anys de la història per al cinema espanyol, tant pel que fa a la taquilla com per la qualitat, amb les cintes catalanes Alcarràs i Pacifiction assolint triomfs internacionals amb una facilitat sorprenent. Quins títols en faran el relleu? En aquest article presentem deu pel·lícules que caldria no perdre’s.

Cerrar los ojos, de Víctor Erice. El cineasta espanyol més prestigiós a nivell internacional (fins i tot per damunt d’Almodóvar) ha tornat a dirigir després de dues dècades sense fer-ho. La desaparició d’ un actor impulsa un relat d’aparença metanarrativa en el seu esperat nou film.

How do you live?, de Hayao Miyazachi. El film de comiat del gran mestre del cinema oriental d’animació (El viaje de Chihiro, Mi vecino Totoro) promet ser tot un esdeveniment. Un film que diu haver elaborat per al seu net abans de morir i que parteix del llibre homònim de 1937 escrit per Genzaburo Yoshino.

La sociedad de la nieve, de Juan Antonio Bayona. Després de dirigir les nissagues de Jurassic Park i El senyor dels anells, Bayona torna amb una història ubicada a la serralada dels Andes l’any 1972, quan un equip de rugbi es va quedar atrapat a les muntanyes nevades i va haver de prendre mesures extremes.

Los pequeños amores, de Celia Rico. La cineasta sevillana de Viaje al cuarto de una madre va rodar a Navarcles, entre altres llocs, la seva nova proposta: un relat sobre l’amor i la solitud que comparteixen dues dones, interpretades per Adriana Ozores y María Vázquez.

Mission impossible 7: Dead reckoning. Part 1, de Christopher McQuarrie. Aquest 2022 ha sigut la gran consagració mundial de Tom Cruise amb Top Gun: Maverick, un film espectacular i emotiu que ha convençut el món sencer. Tot plegat fa que el nou lliurament de la fanquícia més coneguda de Cruise s’hagi disparat en expectatives.

Oppenheimer, de Christopher Nolan. L’ambiciós cineasta d’Origen i Memento ha decidit abordar la biografia d’ un dels creadors de la bomba atòmica. Una història de gran ambició dramàtica que potser podría suposar la recompensa en premis que no acaba de rebre malgrat la seva rellevància a la indústria cinematogràfica.

Spiderman: Across the Spider-verse, de Joaquim Dos Santos, Kemp Powers i Justin Thompson. Després de l’Oscar aconseguit al millor film d’ animació per la primera part, tot són grans expectatives per aquesta nova aventura multiversal de Spiderman, just quan l’expansió d’universos paral·lels també afectarà els altres films de Marvel Studios, com Antman y la Avispa: Quantumania i The Marvels.

The banshees of Inisherin, de Martin McDonagh. El brillantíssim director i guionista de 3 carteles a las afueras torna amb un dels films més divertits i sorprenents de la temporada. Una senzilla i pausada faula irlandesa que conté veritable dinamita dramàtica. Té 8 nominacions als Globus d’Or que se celebraran el dimecres de la setmana vinent.

The Fabelmans, de Steven Spielberg. Qualsevol proposta de Spielberg és sempre una lògica aspirant a guanyar els Oscars. Però a més aquesta ja ha obtingut el premi del públic al Festival de Toronto, el major indicador de l’estaueta daurada. Si a més resulta que el film és un elogi al setè art amb elements biogràfics, tot sembla molt encaminat.

The Palace, de Roman Polanski. El polèmic cineasta polonès tornarà amb una comèdia negra ubicada en un hotel suís i protagonitzada per Mickey Rourke i John Cleese, entre altres. Ha escrit el guió amb el seu veterà compatriota Jerzy Skolimowski, molt de moda amb l’estrena de la psicotròpica Eo.

[object Object]

El primer trimestre de l’any concentra les gales dels premis cinematogràfics, començant pels Globus d’Or, que es faran dimecres vinent a Los Angeles després de la convulsa edició passada. La gala organitzada per l’associació de la premsa estrangera de Hollywood va ser boicotejada per part de la indústria pels casos de corrupció i la falta de diversitat en les nominacions, i enguany arriba a la 80a edició intentant tornar a la normalitat.

El 22 de gener tindrà lloc a la Sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona, la cerimònia dels 15ens Premis Gaudí. En la categoria de millor pel·lícula està nominat el film «El fred que crema», basat en un text teatral de l’autor manresà Agustí Franch, que és així mateix coguionista de la cinta juntament amb el director, Santi Trullenque.

Els Premis Goya se celebraran l’11 de febrer a Sevilla, amb «As bestas» amb 17 candidatures com a film més nominat, i amb «Alcarràs» amb 11 possibilitats de guanyar una estatueta. Al febrer també es faran les gales dels Bafta britànics (dia 19) i els Cèsar francesos (dia 24). Finalment, els Oscar tornaran al Dolby Theatre de Los Angeles el 12 de març en una 95a edició que encara no té tots els candidats. Fa uns dies es van avançar algunes nominacions, però el gruix es faran públiques el 24 de gener.

Subscriu-te per seguir llegint