Temps de qualitat

Hi ha remakes que mai et pensaves que veuries i que, si bé no estan a l’alçada de l’original, permeten donar a conèixer pel·lícules que mereixerien tenir més reconeixement a l’imaginari col·lectiu. És el cas d’Ikiru, una petita joia d’Akira Kurosawa que mai se cita entre les seves grans obres però és un melodrama d’una sensibilitat desbordant que tracta realitats amb vocació universal.

La nova versió, Living, adapta el fil argumental a la idiosincràsia de la societat britànica variant algunes de les seves solucions dramàtiques, i entre les seves principals virtuts hi ha que no deixa de ser una reivindicació del llegat de Kurosawa i la seva contribució a un gènere que mai passa de moda. Aquí el protagonista, Williams, és un veterà funcionari a la Londres dels anys 50, que es troba en plena de reconstrucció després dels estralls de la Segona Guerra Mundial. L’home ja no recorda que és tenir una vida plena perquè viu entre muntanyes de papers i una indolència general que l’ofega dia rere dia. Quan el metge li dona un diagnòstic tan inesperat com terrible, Williams decideix canviar les coses i que a partir d’ara tot el seu temps sigui de qualitat, tot i que realment no té ni idea de com ser feliç. Finalment pren la decisió de parar més atenció al seu entorn i marxar a la costa, on dedicarà totes les seves energies a regalar felicitat a aquelles i aquells que l’envolten.

Dirigida pel sudafricà Oliver Hermanus, autor de la recomanable Moffie, Living no aconsegueix igualar Kurosawa perquè les seves costures narratives són més evidents: veus claríssim en tot moment com s’ho manega per apel·lar a les teves emocions més bàsiques, i una bona prova és que acabes fet un mar de llàgrimes amb escenes que es veuen a venir de molt lluny. Ara bé, és un melodrama molt efectiu, ben rodat i emocionant, sobretot perquè aborda amb rigor temes molt complexos i sap descriure amb precisió el seu meravellós protagonista. En aquest sentit és clau l’extraordinària feina de Bill Nighy, que fa que t’identifiquis, i molt, amb el trànsit del personatge. Entre els secundaris destaquen Aimee Lou Wood, Tom Burke, Alex Sharp, Adrian Rawlins, Hubert Burton, Oliver Chris, Michael Cochrane, Anant Varman i Zoe Boyle.