Temps de qualitat
El veterà Bill Nighy protagonitza l’emotiu remake d’un film de Kurosawa
Pep Prieto/DdG. Manresa
Hi ha remakes que mai et pensaves que veuries i que, si bé no estan a l’alçada de l’original, permeten donar a conèixer pel·lícules que mereixerien tenir més reconeixement a l’imaginari col·lectiu. És el cas d’Ikiru, una petita joia d’Akira Kurosawa que mai se cita entre les seves grans obres però és un melodrama d’una sensibilitat desbordant que tracta realitats amb vocació universal.
La nova versió, Living, adapta el fil argumental a la idiosincràsia de la societat britànica variant algunes de les seves solucions dramàtiques, i entre les seves principals virtuts hi ha que no deixa de ser una reivindicació del llegat de Kurosawa i la seva contribució a un gènere que mai passa de moda. Aquí el protagonista, Williams, és un veterà funcionari a la Londres dels anys 50, que es troba en plena de reconstrucció després dels estralls de la Segona Guerra Mundial. L’home ja no recorda que és tenir una vida plena perquè viu entre muntanyes de papers i una indolència general que l’ofega dia rere dia. Quan el metge li dona un diagnòstic tan inesperat com terrible, Williams decideix canviar les coses i que a partir d’ara tot el seu temps sigui de qualitat, tot i que realment no té ni idea de com ser feliç. Finalment pren la decisió de parar més atenció al seu entorn i marxar a la costa, on dedicarà totes les seves energies a regalar felicitat a aquelles i aquells que l’envolten.
Dirigida pel sudafricà Oliver Hermanus, autor de la recomanable Moffie, Living no aconsegueix igualar Kurosawa perquè les seves costures narratives són més evidents: veus claríssim en tot moment com s’ho manega per apel·lar a les teves emocions més bàsiques, i una bona prova és que acabes fet un mar de llàgrimes amb escenes que es veuen a venir de molt lluny. Ara bé, és un melodrama molt efectiu, ben rodat i emocionant, sobretot perquè aborda amb rigor temes molt complexos i sap descriure amb precisió el seu meravellós protagonista. En aquest sentit és clau l’extraordinària feina de Bill Nighy, que fa que t’identifiquis, i molt, amb el trànsit del personatge. Entre els secundaris destaquen Aimee Lou Wood, Tom Burke, Alex Sharp, Adrian Rawlins, Hubert Burton, Oliver Chris, Michael Cochrane, Anant Varman i Zoe Boyle.
- Àngel Llàcer, hospitalitzat en la Clínica Ruber per una infecció greu
- Bones notícies per als més grans de 65 anys: aquesta és l'ajuda que rebran d'Hisenda a partir del maig
- La Generalitat adjudica l’anàlisi per desdoblar les línies de Ferrocarrils del Bages i l’Anoia
- Surt a concurs l'obra de rehabilitació de Fàbrica Nova que s’haurà de fer en un any i mig com a màxim
- Els acusats de violar una menor a Manresa el 2019 accepten els fets i se'ls ha rebaixat la pena de 24 a 4 anys de presó
- Eleccions al Parlament del 12-M: Ja pots saber si t'ha tocat ser a una mesa electoral a Manresa
- Guardiola de Berguedà instal·la la locomotora del Carrilet sense acabar-ne la restauració
- Necrològiques del 17 d'abril de 2024