CINEMA CRÍTICA

Periodisme útil, cinema vigorós

Jordi Bordas

Jordi Bordas

Les periodistes Megan Twohey i Jodi Kantor, del The New York Times, no s’haurien imaginat mai la repercussió gegantina del reportatge que van publicar el 2017 sobre els abusos sexuals comesos per Harvey Weinstein, un dels productors més influents i prestigiosos del cinema nord-americà. La investigació va apuntar valentment al cor del totpoderós Hollywood i va desencadenar un moviment reivindicatiu, el #MeToo, que obrí un nou (i transcendent) cicle històric del feminisme modern. Al descubierto reprodueix minuciosament la gènesi i el desenvolupament d’una investigació periodística que va aconseguir el que semblava impossible molt poc temps abans: sacsejar els fonaments de la meca del cinema i denunciar les misèries morals d’un sistema profundament masclista. El film s’inspira en el text de Kantor i Twohey, i esdevé un testimoni crític que beu en les fonts del cinema liberal nord-americà. El referent més evident (i il·lustre) és el llegendari Tots els homes del president (Pakula, 1976). La denúncia d’un afer polític (l’escàndol Watergate) és substituït en aquesta ocasió per un de social, però en ambdós batega la mateix intenció: reinvindicar la vessant més ètica i compromesa del periodisme que defensa una causa justa, tot cercant la veritat més incòmoda i sense deixar-se manipular pels interessos més foscos i poderosos. Maria Schrader (una actriu i cineasta alemanya) signa una crònica que enganxa amb una narrativa vigorosa i absorbent d’ençà la primera seqüència. El film combina intencionadament, d’altra banda, la dimensió col·lectiva i la individual: el relat subratlla els innombrables esforços de les dues protagonistes per compaginar l’activitat professional i les obligacions domèstiques.