Protagonista de ‘Todo a la vez en todas partes’

Michelle Yeoh, reina del kungfu als 60 anys i guanyadora del Globus d’Or 2023 a la millor actriu

Fotograma de 'Todo a la vez en todas partes'

Fotograma de 'Todo a la vez en todas partes'

Beatriz Martínez

Michelle Yeoh ha tingut moltes vides a la ficció, però sempre ha destacat dins del gènere d’acció vinculat a les arts marcials. Ara ha tornat a les pantalles amb magnificència gràcies a ‘Todo a la vez en todas partes’, en què torna a brillar als seus 60 anys en una pel·lícula de múltiples capes que s’insereix dins del metavers, però en què el kungfu i les disciplines orientals adquireixen una importància fonamental a l’hora de vertebrar una història sobre la identitat i el conflicte generacional mare i filla. 

Gràcies a l’originalitat de la proposta (¡un ‘blockbuster’ indie!) i al seu èxit en un panorama postpandèmic ardu d’experiències inèdites, aquest paper l’ha tornat a situar com una de les grans protagonistes d’aquella temporada de premis i acaba d’aconseguir el premi a la millor actriu protagonista en els Globus d’Or 2023. Fa tan sols uns dies guanyava el National Board of Review amb un auditori dret, després que Steven Spielberg li atorgués aquest reconeixement. En aquell moment, va reconèixer que se sentia molt agraïda al ser la primera actriu asiàtica en 45 anys que recollia aquesta distinció. I té raó, són moltes les estrelles orientals que han provat sort a Hollywood, però poques les que han tingut una carrera tan longeva i fructífera, fins a convertir-se en heroïna de la generació centennial gràcies a aquesta boja i inspirada pel·lícula que parla dels universos paral·lels. 

Michelle Yeoh va néixer a Malàisia el 1962. Va estudiar ballet des dels quatre anys, i va arribar a cursar a Londres aquesta disciplina a la Royal Academy of Dance. No obstant, per culpa d’una lesió va veure truncat el seu somni de convertir-se en ‘prima ballerina’ durant la seva etapa universitària, així que es va especialitzar en coreografia. El 1983 va tornar al seu país natal, on va guanyar el concurs de bellesa de Miss Malàisia. No va aconseguir arribar a Miss Univers, però això li va obrir les portes al cine. Un any més tard començaria la seva carrera dins del cine d’acció de Hong Kong just en el seu moment de màxima explosió. Va treballar amb els mestres Sammo Hung i Corey Yuen (responsable de les escenes d’acció de bona part del cine de Hong Kong... fins i tot d’X-Men), però la seva gran oportunitat li va arribar gràcies a ‘Supercop’, en què compartia protagonisme junt amb Jackie Chan. Després arribaria ‘Trío heróico’, de Johnnie To, una d’aquestes pel·lícules de culte que continuen citant-se com a referència fins i tot en la recent sèrie d’HBO ‘Irma Vep’, ja que Maggie Cheung, la seva companya de repartiment, va protagonitzar aquesta pel·lícula metacinematogràfica d’Olivier Assayas. 

Va continuar durant anys sent la reina indiscutible del Wuxia, el gènere de les arts marcials a la Xina i treballant amb els millors, com Woo-Ping Yueng (que va arribar a ser especialista a Kill Bill, entre molts altres èxits) i Siu-Tung Ching (coreògraf de les pel·lícules de Zhang Yimou) fins que es va convertir en noia Bond a ‘El demà no mor mai’ al costat de Pierce Brosman. Va ser la seva primera experiència nord-americana. Poc després, arribaria el seu èxit més important, ‘Tigre i drac’, d’Ang Lee un autèntic succés perquè es tractava de la primera vegada que una pel·lícula parlada en xinès participava en la carrera dels Oscars, i va aconseguir l’estatueta a la millor pel·lícula de parla internacional. Aquest ‘boom’ del cine asiàtic va propiciar l’adaptació del best-seller de ‘Memòries d’una geisha’, dirigida per Rob Marshall i la seva participació en el repartiment internacional de ‘Sunshine’, de Danny Boyle. 

A partir d’aquell moment, tot i que mai va deixar la seva faceta com a actriu, va espaiar els seus treballs, coincidint amb el seu festeig amb el magnat de la Fórmula 1, Jean Todt, que va formar part de la directiva de Ferrari fins que es va convertir en el president de la FIA (Federació Internacional de l’Automòbil). La seva estela va anar mantenint-se fins que va esclatar l’#OscarSoWhite, a través del qual es volia reivindicar que les minories ètiques estiguessin excloses dels premis. Hollywood es va posar les piles en tots els sentits i van començar a sorgir ficcions més inclusives que posaven el focus en comunitats que fins llavors s’havien mantingut a l’ombra.

Així, un any abans que esclatés el fenomen ‘Paràsits’, Michelle Yeoh va participar en ‘Crazy Rich Asians’, musical colorista que es va convertir en un èxit als Estats Units. Aquí no ens en vam assabentar gaire perquè es va estrenar directament a les plataformes, però era una autèntica fantasia. A partir d’aquell moment, les pel·lícules protagonitzades per intèrprets orientals es van regularitzar a Hollywood, una cosa que va arribar als ‘blockbusters’, per exemple, Marvel va llançar ‘Shang-Chi y la leyenda de los diez anillos’, que per si alguna cosa se singularitzava era per unir tota la plana major de l’‘star-system’ oriental del moment, d’Awkafina a Simu Liu passant per Tony Leung i, per descomptat, Michelle Yeoh. 

Però el veritable ressorgiment de l’actriu el devem als Daniels amb ‘Todo a la vez en todas partes’, una pel·lícula en què és l’autèntica protagonista en totes les versions possibles que es pugui imaginar en tots els mons. Totes les Michelle Yeoh alhora a tot arreu.