Mor Jeff Beck, el llegendari guitarrista britànic dels anys 60

El músic britànic Jeff Beck, que va tocar amb diverses bandes influents de les dècades dels 60 i 70 i és considerat un dels guitarristes més importants de la història del rock, ha mort als 80 anys, segons ha informat ‘Hollywood Reporter’.

Geoffrey Arnold Beck, nom real del músic, va néixer el 24 de juny de 1944, a Wallington, Surrey (Anglaterra), sense imaginar que es convertiria en un dels guitarristes més destacats de tots els temps, com han assenyalat publicacions com ‘Rolling Stone’.

Jeff Beck va començar la seva carrera musical amb un breu pas per l’Escola d’Art de Wimbledon, Londres. Es va guanyar la reputació recolzant Lord Sutch, qui el va ajudar a buscar feina com a guitarrista líder dels Yardbirds, després de la sortida d’Eric Clapton. Beck va estar amb els Yardbirds durant gairebé dos anys deixant-los a finals de 1966 amb la disculpa d’abandonar la música.

Els primers èxits

Va tornar mesos després amb ‘Love is Blue’, un ‘single’ en què va tocar malament expressament perquè odiava la cançó. Més endavant, el 1967, va formar The Jeff Beck Group amb el vocalista Rod Stewart, el baixista Ron Wood i el bateria Aynsley Dunbar, substituït ràpidament per Mickey Waller, i el teclista Nicky Hopkins, incorporat a principis de 1968.

Amb els seus potents arranjaments de temes de blues i els seus intercalats de guitarra i veu, Jeff Beck va establir les bases del heavy metal. Cap dels discos de la banda, com ‘Truth’ (1968) o ‘Beck-Ola’ (1969) (gravat amb el nou bateria Tony Newman), van ser particularment exitosos. La banda solia barallar-se sovint, especialment en els seus freqüents ‘tours’ pels EUA. El 1970, Stewart i Wood la van deixar per afegir-se als Faces, i Beck va dissoldre el grup.

La seva gran oportunitat va arribar quan Eric Clapton va abandonar The Yarbirds el 1965, i l’entrada de Beck en el grup va obrir noves perspectives per a la formació britànica amb el seu imaginatiu estil. Així, l’agrupació es va convertir en pionera del pop-rock psicodèlic i mirall del garatge americà amb les seves innovacions en la distorsió i el ‘feedback’.

En 1966 Jeff Beck va caure malalt i la banda va cridar Jimmy Page per continuar amb les seves presentacions; després de la seva recuperació, durant un breu període, ell i Page van tocar la guitarra a The Yardbirds. Poc després Beck va decidir separar-se de la formació musical.A conseqüència del seu treball, el músic va adquirir una reputació com a guitarrista i es va convertir en una barreja d’estrella pop i figura de culte, assenyala Notimex.

La fundació del Jeff Beck Group

Va fundar Jeff Beck Group amb Rod Stewart, Jet Harris, Viv Prince, Ron Wood i Aynsley Dunbar, però només van gravar dos àlbums, ‘Truth’ i ‘Beck-onada’, que juntament amb les actuacions en viu del grup van establir la reputació del guitarrista com a figura important.

Stewart i Wood van continuar amb Beck fins el 1969 i després van abandonar el grup per diferències irreconciliables. La música que van interpretar va establir les bases del futur heavy metal.

Obsessionat des d’aquesta data per formar un trio amb Tim Bogert i Carmine Appice, exintegrants del grup nord-americà Vanilla Fudge, i després de recuperar-se d’un accident automobilístic que el va tenir inactiu més d’un any, Beck va aconseguir el seu objectiu el 1972, però només va gravar dos àlbums.

Temps després, es va llançar en solitari i, amb l’ajuda del productor Mickie Most, va gravar el disc ‘Hi ho silver lining’, amb una cara B, ‘Beck’s bolero’, que comptava amb la participació de Keith Moon, Jimmy Page, John Paul Jones i Nicky Hopkins, sent un èxit.

El 1975 va reaparèixer amb ‘Blow by blow’, un disc de fusió jazz-rock, amb tocs de funk i soul, produït per George Martin. Després va venir ‘Wired’, amb èxit similar. Després d’un àlbum en viu el 1977 gravat per Ham Hammer, Beck va publicar treballs molt de tant en tant, sense tornar als estudis fins a la dècada dels 80.

Col·laboracions estel·lars

El 1984 va participar en un altre projecte de grans estrelles, ‘The Honeydrippers’, amb un senzill, ‘Sea of love’, que va acaparar l’atenció. Un any després va publicar l’àlbum ‘Flash’, que inclou dos dels seus principals èxits, ‘People get ready’ i ‘Escape’. La llegendària guitarra de Beck també va col·laborar amb artistes com Tina Turner, Mick Jagger, Roger Waters, Jon Bon Jovi, Rod Stewart, Murray Head, Stevie Wonder, Stanley Clarke i Jan Hammer.



Amb el pas del temps, Beck s’ha revelat com un músic en constant recerca de nous sons, textures i mitjans d’expressió a través de la guitarra. El 2001, va publicar la placa ‘You had it coming’ i dos anys després va llançar un recopilatori amb el millor de la seva discografia.

En el material del 2003, Jeff Beck va mostrar que el nou estil elèctric utilitzat en els dos àlbums anteriors continuava dominant. Aquest estil va ser lloat pels crítics, ja que Beck fonia magistralment la seva influència electrònica amb el seu passat de blues-jazz. El tema ‘Plan B’ li va donar el seu quart Grammy.

Els últims anys, Beck va tocar regularment, inclosa la presentació per a B.B. King l’estiu del 2003, recolzat per Terry Bozzio i Tony Hymas.

Els ‘tours’ de Jeff Beck entre el 2005 i 2006, van incloure Jason Rebello als teclats; Vinnie Colaiuta a la bateria, i Pino Palladino al baix (substituït posteriorment per Randy Hope-Taylor).

Al Passeig de la Fama el Rock and Roll

El 2009, el músic va ingressar en el Passeig de la Fama del Rock and Roll, i va portar a terme presentacions als Estats Units i Europa.

Després de quatre anys d’absència, l’abril del mateix any l’artista va publicar el seu àlbum ‘Emotion & commBeck’ i va guanyar per cinquena vegada el Grammy al millor arranjament instrumental amb acompanyament vocal per ‘Imagine’.

Durant el 2011 va fer una gira promocional del seu material ‘Emotion & commotion’, amb què va visitar països com França, Itàlia, la República Txeca, Polònia, Alemanya i Suïssa.

El maig del 2012, el músic va fer un solo de guitarra en el blues ‘Tea party’, durant el llegendari xou de televisió ‘Saturday Night Live’, amb el cantant Mick Jagger.

El 2014 va haver de cancel·lar la seva gira europea per motius de salut, els mateixos que van continuar de forma intermitent els últims anys.