Les enigmàtiques línies de Nazca possiblement senyalitzaven camins i senders

La funció i el significat que amaguen les línies de Nazca és un misteri que porta intrigant científics des de fa dècades. Ara, un grup d'investigadors japonesos consideren que podrien haver estat una forma de marcar camins i senders.

Aquestes línies són un conjunt de centenars de figures geomètriques d'animals, persones, o plantes situades en un immens desert a la regió d'Ica, al sud de Lima, realitzats per la cultura neixi (segle I-VII) i la funció i el significat del qual segueixen sense estar clars.

Masato Sakai, investigador de la Universitat de Yamagata (oest del Japó), lidera un grup dedicat a l'estudi d'aquestes línies enigmàtiques que ha descobert, gràcies a l'ajuda d'arqueòlegs locals, imatges aèries i drons, més de 350 figures des del 2004.

Dos tipus de figures diferents

Sakai explica que hi ha dos tipus de figures, les de tipus lineal (com el conegut colibrí) i que es van fer retirant les pedres negres superiors per revelar terra blanca a sota; i de tipus relleu, que combinen diverses dimensions per fer una figura.

"Les de tipus lineal existeixen a l'inici i al final de camins rectes i es poden fer servir per viatjar d'una vall a una altra que es trobi a uns 20 quilòmetres, mentre que les de tipus relleu estan al costat de senders que no són rectes i solen estar dibuixades en pendent", afirma.

Tradicionalment, algunes de les hipòtesis especulaven amb la idea que les línies de Nazca eren un gran calendari astronòmic, altres experts creien que eren figures religioses i alguns ufòlegs que van ser pistes d'aterratge de naus extraterrestres.

Una civilització sense lletres

Per a aquest investigador japonès, el focus d'interès sempre s'ha centrat en les lletres i els abecedaris, per la qual cosa volia saber quina era la manera com aquesta civilització podia comunicar-se sense fer servir lletres, absents a la civilització andina.

"Jo tinc interès en les lletres. Tothom fa servir abecedaris, però en la civilització andina no tenien aquesta manera de comunicar-se, i per això volia saber com s'ho feien. El meu interès era una civilització sense lletres", assenyala.

Tot i la seva antiguitat, les cèlebres figures de Nazca no van ser descobertes fins al 1930 perquè la plana de la superfície del desert només permetia que els dissenys es veiessin íntegrament des de l'aire o des d'alguns turons circumdants.

Les figures més representatives són conegudes com l'aranya, el mico i el colibrí, a més del còndor, el pelicà, la gavina, el cargol, la balena, la serp i la flama, a més d'altres que representen plantes o figures humanes.

Nova frontera amb la intel·ligència artificial

Quan aquests investigadors nipons van començar el projecte disposaven principalment de fotos satel·litàries o aèries, però, en anys recents han aconseguit incorporar també drons, que els han ajudat a trobar centenars de figures més.

Des del 2019, van signar també un acord amb el gegant tecnològic IBM, la intel·ligència artificial del qual (IA) podria ajudar a revelar la ubicació de més figures i alhora descobrir altres hipòtesis sobre el seu veritable significat.

"En conèixer la ubicació d'aquestes figures podem entendre quina era l'experiència d'aquestes persones en transitar aquestes zones. Sempre es tracta d'una hipòtesi, però esperem que amb la IA puguem comprovar si és correcta o presentar una millor que coincideixi amb les noves dades ", afirma l'expert.

Trobar totes les figures, que segons l'expert podrien superar el miler, és clau per poder conservar-les tant del clima com de les activitats econòmiques a la zona, com ara la mineria o l'agricultura.

"Per a la gent de Nazca, els geoglifs són un orgull perquè la ciutat no és tan gran, però ve molta gent a veure les figures. Quan en trobem de noves, compartim la informació amb la gent local perquè sabem que ells les respectaran i defensaran, ja que és la feina dels seus ancestres", conclou l'investigador.