El musical "La jaula de las locas", un espectacle d'alta qualitat

Més de 4.500 persones veuen el musical dirigit per Àngel Llàcer i Manu Guix durant el cap de setmana, al Kursaal de Manresa

Blanca Soler

Des de dijous fins avui diumenge, el teatre Kursaal acullt sis funcions de la comèdia musical de Broadway dirigida per Àngel Llàcer i Manu Guix com a director musical. Un espectacle de gran format que ja porta cinc anys en cartellera. El muntatge s'inspira en l’obra teatral "La Cage aux folles", del francès Jean Poiret, estrenada l’any 1973. A l’obra hi treballen més de cinquanta persones entre actors, tècnics, equip productiu i l’orquestra i la qualitat a l'escenari i en la part musical es tradueix en un producte d'alta qualitat. Entre l’elenc de personatges s’hi troben cares conegudes com l’actor català Ivan Labanda que interpreta a Zazà, juntament amb Llàcer, o Armando Pita, que fa de Georges. Pita ha sortit a sèries de televisió com "Amar es para siempre" o "Servir y proteger".

La trama de la comèdia no és molt densa, ja que es basa en el casament de Jean Michel, fill d’Albin i Georges, propietaris del club nocturn “La Cage aux Folles”. El jove es vol casar amb la filla d’un diputat d’un parit francès ultraconservador, però abans les dues famílies s’han de conèixer en una trobada. Jean Michel vol que vingui la seva mare biològica per mantenir les aparences davant d’una família francesa tan tradicional, i a partir d’aquí es desenvolupa la història de l’obra.

Una de le divertides escenes del musical

Una de le divertides escenes del musical / Jordi Biel

El tema principal i estrella de l’obra és un cant a la llibertat, ja que cadascú ha de poder estimar i casar-se de qui s’enamori. Tan actors com ballarins saben posar-se el públic a la butxaca des que puja el teló per primera vegada fins al final de l’obra. El públic respon a l'excel·lència interpretativa amb llargs aplaudiments i dempeus. Les mirades, un toc d’humor picant i una energia constant d’emocions i sentiments, fan que el públic empatitzi amb tots ells.

El vestuari del musical té protagonisme propi en l’escenografia, exquisit i alhora explosiu, ja que cada escena compta amb vestits excepcionals plens de lluentons, barrets i plomes que complementen perfectament amb el decorat. En general, l’engranatge dels personatges, la il·luminació, el vestuari, el decorat i cos de ball “Las pajaritas” són qui ofereixen un musical d’alta qualitat per a un públic més aviat adult. En les sis sessions que s’han dut a terme, no s’ha vist cap menor de dotze anys, ja que el propi musical recomana que els assistents siguin majors d’aquesta edat. Els artistes també saben jugar amb les cortines, l’efecte de les ombres i girar l’escenari quan els convé. En algunes escenes es mostra Albin actuant com si el públic del Kursaal fos el propi cabaret i quan convé, jugant amb les ombres, ensenyen les bambolines de l’escenari i Albin que actua com si el públic estigués a l’altra banda de l’escenari.

Albin, coneguda també com a Zazà, és el centre d’atenció en tot moment, ja sigui pels vestits, les perruques, pel seu humor pujat de to o pels seus moviments, que deixen el públic sense parpellejar. Tots saben que és un home, però que interpreti un paper de dona amb tanta intensitat i delicadesa és el que fa que sigui única. En un moment de l’espectacle Zazà baixa de l’escenari i es passeja entre el públic, saludant a uns i altres fins que agafa una noia que haurà de decidir quin dels quatre homes que “Las Pajaritas” agafaran del públic ballen millor. Després de fer uns moviments sensuals davant de tota la platea i anfiteatre del Kursaal, el Robert, de 32 anys i professor de llengua, va ser el guanyador del mini concurs i com a premi es va emportar un petó de Zazà.

Una altra peculiaritat del musical, és l’orquestra que s’ubica visiblement dalt de l’escenari, un recurs poc habitual. Interpreta la partitura original de Jerry Herman. Les sis funcions de l’espectacle de ben segur que han commogut d’una manera o altra a tots els manresans que hi ha assistit.

Subscriu-te per seguir llegint