L'escriptor i periodista Andreu Claret Serra (Acs, França, 1946), fill del surienc Andreu Claret i Casadessús i de la callussenca Maria Serra Clotet, ha estat anunciat aquest migdia com a guanyador del Premi Ramon Llull, dotat amb 60.000 euros. El record i la vivència dels pares a l'exili, on ell mateix va néixer, és el substrat autobiogràfic de la novel·la París érem nosaltres, mereixedora de la distinció del jurat del certamen creat el 1981 i que és el més ben recompensat econòmicament de les lletres catalanes juntament amb el Sant Jordi. Els organitzadors del premi han explicat que s'han presentat 55 originals a concurs.

Claret, exdelegat en els anys noranta de l'Agència EFE a Catalunya i que ha reconegut estar aclaparat per la distinció, ha explicat que ha estat la novel·la amb la qual més ha sofert de les que ha armat per la seva "dimensió íntima i molt personal", amb la qual conclou la seva incursió literària en el període de la República, la guerra civil i l'exili.

"Ha estat -ha prosseguit- un repte literari, un desafiament personal, perquè he descobert que escriure sobre els pares és un exercici de risc. La novel·la m'ha permès anar més lluny del que volia anar originàriament la biografia del meu pare, que té gestes molt conegudes com la de la neu del 1962 a Barcelona, però la novel·la permet omplir la seva història de sentiments i emocions que escapen del relat purament descriptiu".

No ha amagat que el seu pare, Andreu Claret Casadessús, "no era d'una sola peça, tenia contradiccions", fill d'una família humil de Súria (Bages), que es va enamorar de la seva mare i es va refugiar amb ella a França durant la Segona Guerra Mundial.

L'obra també li ha servit per "tancar les ferides de la guerra i la postguerra que molts han sofert".

El lector, a més, descobrirà que el protagonista va ser un home proper a Lluís Companys, algú que "va combatre l'adversitat" i va gestionar el major circ de França, va explotar boscos a Occitània sota l'ocupació alemanya hitleriana i va organitzar els primers concerts solidaris de Pau Casals. Una correspondència de 78 cartes, telegrames i postals entre ells ho acrediten, i se citen en el llibre.

Tampoc defuig que va col·laborar amb els maquis de la Cerdanya, va ajudar a passar persones entre França i Espanya, va estar detingut a Perpinyà durant 52 dies i va dirigir una publicació catalanista que advocava per la unitat.

"Per a mi -ha proclamat-, el llibre té un punt de reparador, m'ha deixat en pau, com a fill de l'exili que ha sofert les contradiccions d'una guerra i una postguerra. Fins i tot, m'ha ajudat a anar fins al fons i a entendre coses familiars".

En aquest punt, ha desvelat que gràcies al seu nou títol ha "refet ponts trencats amb la meva pròpia família", la que té a veure amb un germà del seu pare, Florenci Claret, que no va tenir una vida d'èxit com la del seu pare, que després del conflicte bèl·lic mundial es va establir a Andorra, sinó que "va acabar d'una manera molt dramàtica".

Al seu judici, la literatura, a més de permetre-li "guanyar premis, a mi m'ha servit per recuperar les relacions amb una part de la família a França desdibuixada per l'exili".

En nom del jurat, Carles Casajuana, actual ambaixador d'Espanya a Grècia, ha ressaltat que encara que es narren anys difícils i tràgics, "és la novel·la sobre un home que tira endavant".

Nascut a Acs (França) el 1946, en una família de republicans exiliats, Andreu Claret Serra ha estat delegat de l'Agència EFE a l'Àfrica subsahariana i a l'Amèrica central, a més d'exercir durant el franquisme a Cambio 16.

Entre els anys 1983 i 1986 va ser membre de la direcció del Partit Comunista d'Espanya (PCE).

Col·laborador de diferents mitjans de comunicació catalans, com La Vanguardia, Avui i El Periódico, així com de Catalunya Ràdio i la cadena SER, també va liderar durant cinc anys l'Institut Europeu de la Mediterrània i va ser director de la Fundació Anna Lindh per al diàleg intercultural, amb seu a Egipte.

Ha publicat des del 2008 una trilogia de novel·les sobre la Guerra Civil a Catalunya, "El secret del brigadista", "El cònsol de Barcelona" i "1939. La caiguda de Barcelona".

Així mateix, és autor de "Venjança", ambientada a l'Alexandria dels temps d'Hipatia.

"París érem nosaltres" serà a les llibreries el dia 1 de març en català (Columna) i també es publicarà en castellà (Planeta) i portuguès (Planeta Portugal).

En aquesta ocasió, el jurat estava format per Carles Casajuana, Pere Gimferrer, Isona Passola, Núria Pradas, Gerard Quintana, Carme Riera i Emili Rosales.

El Premi Ramon Llull, un dels més ben dotats de les lletres catalanes, juntament amb el Sant Jordi, va ser atorgat per primera vegada l'any 1981 per estimular la creació literària en català.

Des de llavors l'han guanyat des de Joan Perucho, en la seva primera edició, a autors com Pere Gimferrer, Valentí Puig, Carme Riera, Terenci Moix, Baltasar Porcel, Gemma Lienas, Najat El Hachmi, Imma Monsó, Sílvia Soler, Care Santos, Xavier Bosch, Víctor Amela, Pilar Rahola, Martí Gironell, Rafel Nadal, Núria Pradas, el cantant Gerard Quintana i l'any passat Empar Moliner amb "Benvolguda".

La mare de Manresa i el pare de Súria

Andreu Claret va presentar a finals de novembre del 2021 la seva, aleshores, darrera novel·la, La caiguda de Barcelona (Columna), en un acte que va tenir lloc a Manresa. En una entrevista amb Susana Paz, cap de Cultures de Regió7, l'escriptor va explicar que «M’emociona molt poder fer la presentació a Manresa. Aquí va començar una història que a mi em van explicar de petit i que ha estat l’origen d’aquesta novel·la».

El pare de l'autor, Andreu Claret Casadessús, era de Súria, fill de Can Bató, i un dels fundador d’ERC. Va ser comissari dels hospitals durant la República i, a l’exili, secretari de Pau Casals, a qui l’escriptor va conèixer: «Un home inqüestionable que reivindicava els valors profunds del catalanisme i amb el qual jo em sento molt identificat».

La novel·la La caiguda de Barcelona estava dedicada a la seva mare, Maria Serra Clotet, filla de Vicenç Serra, d'origen valencià, i d'Àngela Clotet, de Coaner. Tal i com va recordar en aquella entrevista, "la mare va caminar de Manresa al Pertús quan encara no tenia 15 anys" fugint de l'avenç feixista. "L’avi era manobre i la meva àvia treballava a les cases i feia de pagesa. Van sortir de Manresa poc abans de l’arribada de les tropes franquistes i van entaforar el que van poder en un cotxet de nens empenyent-lo amb la meva mare i el seu germà petit, per anar a la frontera", va relatar Claret: "al cap d’uns quilòmetres el cotxet es va desballestar i van haver de llançar moltes coses i les que quedaven ficar-les en un farcell. La meva mare es va quedar com a record una cullereta de plata de la coberteria que els havien regalat als meus avis quan es van casar. I aquesta cullereta és la que jo utilitzava per esmorzar quan era petit. Vivíem amb els avis, érem una família modesta i quan vaig tenir ús de raó els vaig demanar: com és que tinc una cullereta tan maca?".