L'univers cultural de Lluís Calderer es desplega al Casino

Una exposició que es pot visitar fins el 5 de març dona el tret de sortida dels actes programats per reivindicar el llegat de l'escriptor i activista manresà

Dues visitants entren a l'exposició del Casino

Dues visitants entren a l'exposició del Casino / MIREIA GAMISANS

Toni Mata i Riu

Toni Mata i Riu

L’encant torbador de les fotos antigues impregna de dalt a baix l’homenatge a Lluís Calderer (1944-2020) que un grup d’amics li han organitzat en forma d’exposició a la sala gran del Centre Cultural El Casino de Manresa. En blanc i negre, les imatges quietes a les parets miren al centre de la sala on llueix la blanca Hermes 3000 que l’escriptor i activista, traspassat el 19 de setembre de fa tres anys, va teclejar sense descans; mudes, les instantànies s’alimenten de les paraules escrites a terra d’autors com l’amic Feliu Formosa, s’il·luminen amb dibuixos i gravats, pintures de companys de viatge com Pere Porquet. «Volem que trobeu la veu del Lluís», ha dit aquest vespre Joaquim Noguero en la inauguració de la mostra, que es pot visitar fins al 5 de març.

El nom fa la cosa en un projecte que circula per les nombroses inquietuds culturals que va sovintejar: "Alfabet Calderer". Des d’avui i fins l’any vinent, exposicions, xerrades, vistes, concerts, reedicions de la seva obra i la creació d’un pàgina web al portal memoria.cat reivindicaran la carrera d’un poeta, un crític, un assagista, un professor que «va ser el comú denominador de moltes iniciatives culturals a Manresa en el darrer mig segle», ha manifestat Enric Casas, cap de colla de la comissió creada per recordar-lo. Alhora, però, també hi ha la declarada intenció de deixar clar que «el Lluís és important no tant sols per Manresa sinó pel conjunt de les lletres catalanes».

L’exposició va d’aquí cap allà, del cine a la poesia, de la Manresa dels anys de joventut a les lectures al Globus Bar, com aquell 30 d’abril del 1997 en que amb el Joan Cirera van declamar Els danys del tabac, de Txèkhov. L’exposició va d’allà cap aquí, de les nou obres publicades amb una curiosa regularitat aritmètica -tres de poesia, tres de narrativa, tres d’assaig- a la promesa dels inèdits que treurà Edicions de l’Albí i les nombroses reedicions previstes, entre les quals l’obra poètica completa de cara al 2024; de Faig Teatre a Art Viu, del Cineclub a Quaderns de Taller. Impagables són les fotografies fosques de les representacions escèniques que se celebraven a l’interior dels Magatzems Jorba als anys 60.

Joan Calderer, el fill, ha agraït l’esforç i el resultat. Roser Vilalta, companya de vida, ha recordat els qui també se n’han anat en els darrers temps. «Espero que actes com aquest serveixin per conèixer-los encara més», ha demanat. En Calderer era un home de paraula, i la paraula brilla al Casino. Però les imatges expliquen, a la seva manera, un temps i un país. Una ciutat. El retrat del Lluís, un infant, al terrat de casa seva maniobrant amb la bicicleta mira de reüll el cartell de Tu i l’Hipòcrita, una peça de la Campany prevista per al 18 de maig del 1968 al Conservatori, que va dissenyar Manel Marzo-Mart. Les localitats, s’avisa, s’han de comprar al Símbol. I així, tots els materials que configuren l'Univers Calderer. «Això és una trobada d’amics», ha dit l’alcalde Marc Aloy. No li faltava raó.