L’origen dels nostres mites

L’origen dels nostres mites

L’origen dels nostres mites / Pere francesch/pau cortina (ACN). BARCELONa

Pere francesch/Pau Cortina (ACN). Barcelona

El calellenc Daniel Rangil rubrica l’interès pels mites dels territoris de parla catalana en el seu nou llibre. Cartells, calendaris i llibres de llegendes i personatges han precedit un volum on l’historiador aplega una trentena dels principals noms de la mitologia catalana.

L’interès, més enllà de fer inventari, ha estat buscar-ne l’origen, el sentit i les connexions amb altres mitologies: «Els nostres mites han sobreviscut en rondalles, llegendes o creences, i no en llibres qualificats de mitològics». Això explica per què els d’aquí són personatges «menys èpics» i, alhora, també més genuïns. El volum es publica en tapa dura, amb il·lustracions de Laia Baldevey, maresmenca interessada en la divulgació del folklore català.

«S’havien publicat llibres sobre mitologia catalana, però potser el que no s’havia fet és aquest esforç per buscar-ne l’origen, el sentit, els significats, les connexions amb altres mitologies... em semblava que era necessari per reivindicar els nostres personatges i que no quedessin com a figures anecdòtiques de les rondalles de la canalla», diu l’autor. El recull inclou mites nostrats com Joan de l’Ós, les dones d’aigua, el Bocarrot i la Pesanta. Personatges que han arribat fins avui gràcies a l’oralitat, a diferència de cultures amb una literatura mitològica de segles.