Les dones agafenles regnes

El festival de Sundance arriba a l’epicentre. Bones sorpreses, amb les dones com a protagonistes, tant per les temàtiques com per la presència als equips creatius. Fem una tria dels 9 films que ens han agradat més. The pod generation, de Sophie Barthes. Distopia simpàtica i punyent sobre una parella que adquireix un enginy per tenir un fill i així estalviar-se els patiments de l’embaràs. Sometimes I think about dying, de Rachel Lambert. La Daisy Ridley de Star Wars sorprèn en convertir-se en una noia deprimida a qui l’amor truca inesperadament a la porta. Polite society, de Nida Manzoor. L’estil d’Edgar Wright i de la recent RRR es barregen en una història propera als relats de Jane Austen i els films de Bruce Lee. Magazine dreams, d’Elijah Bynum. El film més elogiat fins ara és aquesta ferotge biografia d’un desesperat bodybuilder que hauria pogut signar Darren Aronofsky. Jonathan Majors, aviat a la massiva Quantumania, n’extreu una interpretació llegendària. Cassandro, de Roger Ross Williams. Gael Garcia Bernal es fica en la pell d’un lluitador mexicà gai que assoleix l’èxit fomentant l’odi que senten els espectadors. The disappearance of Shere Hite, de Nicole Newnham. Documental revelador sobre una de les figures clau del feminisme als Estats Units i que va despertar una tempesta mediàtica. Theater Camp, de Molly Gordon. La directora del film esdevé el millor relleu possible del comediant Christopher Guest amb una divertidíssima sàtira sobre un campus d’estiu dedicat als musicals. Infinity Pool, de Brandon Cronenberg. El fill de David segueix usurpant amb insistència el paper del pare amb un relat sobre ‘la nova carn’ i la clonació. Un malson on llueix de nou una Mia Goth destinada a convertir-se en la musa definitiva del terror contemporani després de Pearl. Mamacruz, de Patricia Ortega. El primer dels films espanyols a Sundance és el relat sobre el descobriment de la sexualitat durant la vellesa que protagonitza l’esplèndida Kiti Mánver.