"La Trena" posa dempeus el Kursaal

La força de la delicadesa, la minuciositat del detall, la valentia de la determinació, la lluita, sense que es perdi ni s'escapi un fil que tergiversi o distorsioni la intensitat d'una història, la magnífica essència d'unes paraules fetes veus i vides amb una generositat extrema. Això és la posada en escena de La Trena, l'espectacle interpretat per Cristina Genebat, Carlota Olcina, Clara Segura i Marta Marco que va fer quatre funcions al Kursaal amb gran èxit de públic.

La novel·la de Laetitia Colombani comença amb aquestes paraules: "Aquesta història és meva, tot i que no em pertany". Una frase que esdevé un altruista i magnífic exercici de fer pensar, i l'espectacle teatral transmet aquest sentiment de forma esplèndida.

El relat entrecreua tres històries, la de tres dones, allunyades geogràficament, tot i que estan properes perquè, malgrat les circumstàncies de cada una, hi ha un denominador comú: l’obstinació malgrat l’amenaça del defalliment de la seva lluita, la seva història. Quatre intèrprets, Cristina Genebat i Marta Marco, que signen també la traducció i la dramatúrgia, Carlota Olcina i una de nou brillant Clara Segura, que és també la directora, traslladen la força de les seves interpretacions a l'escenari, en un primer treball de direcció d’una precisió i exactitud ple de fermesa, que emplaça la força del muntatge en l’ànima de la paraula. Les interpretacions es fonamenten en la simplicitat i, per això, són extraordinàries, evadeixen l’artificiositat que pot fer perdre la intensitat, la nua fibra de la paraula que construeix la història.

Smita (Marco) vol un futur millor per la seva filla, vol que vagi a l’escola en una Índia en la que ells no tenen casta: són els últims dels éssers. La determinació d’un canvi possible. Giulia (Olcina), la nova generació que lluita per tirar endavant amb el taller de tradició familiar en un petit poble italià. Sarah (Genebat) la brillant advocada que veu com la seva fulgurant carrera s’atura a causa d’una malaltia. Però la batalla continua. I l’actriu i directora Clara Segura interpreta de manera exquisida i superba el narrador, un visionari actiu del relat en un muntatge molt especial on la magnificència del text, la història i les seves intèrprets conflueixen amb un resultat preciós, atraient, emocionant, que va posar dempeus el públic del teatre.

Quina llàstima que, de nou, mòbils sonant trenquéssin l’evocadora intensitat del muntatge. Potser si que caldraà que siguin obligatoris manuals de respecte i bones costums a l’entrada del teatre.