TEATRE

Parking Shakespeare vesteix "Nit de Reis" amb l'estètica drag king

La companyia de la que en formen part els manresans Mireia Cirera i Pep Garcia-Pascual fa una mirada de gènere a una de les comèdies de l'autor anglès

Mireia Cirera i Pep Garcia-Pascual, els manresans de Parking  Shakespeare

Mireia Cirera i Pep Garcia-Pascual, els manresans de Parking Shakespeare / XAVI GIL

Toni Mata i Riu

Toni Mata i Riu

L'ESPECTACLE

Nit de Reis

Companyia Parking Shakespeare

Versió i direcció: Marta Ara

Intèrprets: Mateu Bauçà, Mireia Cirera, Cris Codina. Adrià Díaz, José Pedro García Balada, Pep Garcia-Pascual, Ariadna Matas, Santi Monreal

i Freyja Palau i Joana Sureda.

Divendres, 3 de febrer, a les 20 h.

Teatre Kursaal de Manresa.

Entrades: 18 euros; 16 euros majors de 65 anys; 6 euros Carnet Galliner i menors de 30 anys.

Shakespeare amb estètica de drag king: que ningú s’espanti, el 'Nit de reis' que proposen els Parking Shakespeare «és molt fidel a l’original», afirma la directora, Marta Aran, però adopta «una perspectiva queer» i assumeix la «crítica al binarisme» que són qüestions candents en el debat actual sobre el gènere. El muntatge del grup en el que hi participen els manresans Pep Garcia-Pascual i Mireia Cirera esdevé «un homenatge al col·lectiu LGTBIQ+» que actualitza la peça isabelina mantenint l’argument de comèdia d’embolics. «Totes les persones necessiten amor, al marge de la seva identitat, orientació sexual o la manera com estimin», proclama la mallorquina.

«L’autor era un home del segle XVI, però m’interessava com Shakespeare planteja el gènere», explica Aran: «'Nit de Reis' és una comèdia de transvestisme, amb una dona, la Viola, que es disfressa d’home». I afegeix que «un dels personatges, l’Olivia, diu sobre el gènere que tots pertanyem al gènere humà, i em va interessar agafar l’obra des d’aquest punt de vista».

'Nit de Reis' presenta la Viola, germana bessona del Sebastià, que sobreviu a un naufragi i es fa passar per home. En el muntatge de la companyia nascuda el 2009, que es va estrenar l’estiu passat al Parc de l’Estació del Nord de Barcelona, els personatges adopten l’univers visual dels drag kings, «persones, sobretot que fan el drag en versió masculina», apunta Aran. «Dins d’aquest mon, són els més invisibilitzats», afegeix.

Després d’una dècada creixent a l’ombra dels til·lers del parc, convertint les representacions a l’aire lliure en un clàssic de l’estiu barceloní que congrega cada any uns milers de persones, els Parking van exhaurir totes les comèdies de Shakespeare. Replantejant el projecte, van assumir noves mirades a les obres, com la versió en clau feminista de 'L’amansiment de la fúria'. Ara és el torn a una reinterpretació de 'Nit de Reis' a la qual «hem tret les bromes pròpies de l’època en que van ser escrites i que no s’entenen i les hem canviat per bromes LGBTIQ+, s’han extirpat les rèpliques masclistes i transfobes i s’ha vestit la dramatúrgia amb el «brilli brilli» de l’estètica drag king, incloses peces musicals com el 'Saoko', de la Rosalia, 'In the navy', dels The Village People, i Lady Gaga.

El grup que fa possible 'Nit de Reis', al parc de l'Estació del Nord de Barcelona

El grup que fa possible 'Nit de Reis', al parc de l'Estació del Nord de Barcelona / XAVI GIL

De fet, indica Aran, una de les teories sobre l’etimologia de la paraula drag «ve de les comèdies de Shakespeare», ja que «les dones no tenien permès actuar i, per tant, els papers femenins els havien de fer homes disfressats de dones». Marta Aran i l’intèrpret Joana Sureda, que va fer de Viola fins que una lesió la va apartar de l’escena essent substituïda per la mateixa directora, van fer un taller sobre transformisme i, recorda l’actriu manresana Mireia Cirera, «van venir drag kings un parell de dies als assajos per ajudar-nos en la caracterització». Així mateix, la drag Kara Mel va intervenir en el maquillatge.

Els Parking tornen a Manresa amb Joana Sureda ja recuperada i assumint de nou el rol de Viola i amb dues candidatures als Premis Max del teatre estatal sota el braç. L’espectacle ha estat inclòs en la primera selecció de finalistes en les categories de Millor adaptació i Millor feina de producció, un aval a un treball que, com explica Cirera, té sentit perquè respon a la voluntat «de la gent del món del teatre de posar-nos al capdavant de lluites i reividicacions».