Comanxes

Comanxes

Comanxes / Per manuel quinto

Per Manuel Quinto

Els indis comanxes eren tribus que habitaven el nord de Texas, est de Nou Mèxic i sud de Kansas i Colorado, entre les grans planes dels sioux i xeienes i la frontera sud dels apatxes. Excepcionals genets, vivien sobretot de la caça i practicaven la recol·lecció de fruits i arrels. Essencialment nòmades, s’aplegaven a la primavera per a cerimònies religioses animistes i preparar la batuda de búfals. S’havien separat dels xoixons i dels kiowes, amb els quals, encara que de la mateixa gran família, mantenien rivalitats sangonoses per qüestions de terres i velles enemistats de clans. La seva denominació provenia de la paraula kumantsi, que significava «enemics» en llengua ute. Els seus caps més famosos foren Deu Óssos i Tosawi. El primer va ser encarnat per Will Sampson a El bandoler Joseph Wales (1976), de Clint Eastwood . Tosawi es va presentar davant del general Sheridan dient: «Soc un indi bo», i el militar li va respondre: «L’únic indi bo és l’indi mort». Quanah Paker era un mestís d’ulls blaus, fill del cabdill comanxe Peta Nocona i de Cynthia Ann Parker. Quan un escamot de Rangers la va rescatar, ella sempre va enyorar la seva vida al campament indi i es va suïcidar.

Als temps del transport de grans ramats de boví des de Texas fins a Kansas, els comanxes exigien un tribut en caps de bestiar per passar per les seves rodalies, com es pot veure a Cowboy (1958), de Delmer Daves. El tractat de Medecine Lodge els va apavaigar, amb la promesa que podrien conservar el seu territori, però, com sempre, els americans no van mantenir la promesa i els comanxes van anar a parar a les reserves d’Oklahoma.

La pel·lícula Los comancheros (1961), de Michael Curtiz, amb John Wayne de protagonista, ens parla de les colles d’indis mexicans, mestissos i renegats, que comerciaven amb blancs i comanxes, a la vegada que servien d’intermediaris per al rescat de captius. Quan s’esqueia, es lliuraven també al bandidatge o col·laboraven amb els soldats per rastrejar.

Però els dos grans films de comanxes els va rodar el mestre John Ford. El primer és Centaures del desert (1956 ) –a la foto–, amb una de les millors actuacions del Duke Wayne, en el paper del mític Ethan Edwards, l’home que, després de la Guerra Civil, va a combatre a Mèxic, torna a la llar per veure-la arrasada pels comanxes i ha d’anar a alliberar la seva neboda, segrestada per Scar. L’altre és Dos cavalquen junts (1961), en què la parella formada per Richard Widmark i James Stewart va a rescatar nois blancs captius, amb la impressionant escena en què un d’ells apunyala la dona que creu que és el seu fill, ja convertit en un jove guerrer salvatge.

Encara que amb menor interès, hi ha dues pel·lícules de George Sherman que tracten dels comaxes d’una forma extensa. Orgullo de comanche (1950) té la gosadia de fer aparèixer Jim Bowie en la guerra per les mines de plata, quan l’home havia mort al setge d’El Alamo l’any 1836. A Duelo de razas (1956) la tensió la confoguren una banda de renegats i l’ambició del comissionat de govern. Aquí l’antagonista de Dana Andrews és Kent Smith, precisament en el paper de Quanah Parker.