La tragèdia familiar de Paul Auster: "La pistola que va matar el meu avi va destrossar la vida del meu pare"

L'últim assaig de l'escriptor, 'Un país bañado en sangre’, dissecciona la relació dels Estats Units amb les armes i el seu impacte a la vida de l'autor, marcada per un tabú familiar: l'assassinat del seu avi

Paul Auster

Paul Auster / EDU BAYER

Leticia Blanco

El 23 de gener del 1919, dos mesos després de la fi de la Primera Guerra Mundial i coincidint amb l'inici de la tercera onada de la grip espanyola, l'àvia de Paul Auster va matar el que encara era el seu marit i pare dels seus cinc fills.

El matrimoni s'havia dissolt feia dos anys, ell havia començat una nova vida a Chicago amb una altra dona i ella s'havia quedat a la ciutat de Kenosha, a Wisconsin, sola i a càrrec dels nens. Un dia que ell va tornar per portar regals a la mainada, la dona va dur a dormir el més petit de tots (el pare de Paul Auster, llavors de sis anys), va agafar una pistola que guardava sota el llit, va baixar a la cuina on també hi havia el fill gran (un dels oncles d'Auster, de nou anys) i va disparar a qui encara era legalment el seu marit. Tenia 36 anys. Ella va ser absolta per bogeria temporal i després de l'escàndol, va abandonar Kenosha rumb a Newark, a Nova Jersey.

El crim terrible es va convertir en un tabú, un secret sepultat pel trauma que va marcar la vida d'una família lògicament destrossada. “La pistola que va matar el meu avi és la mateixa arma que va destrossar la vida del meu pare”, escriu Auster a 'Un país bañado en sangre’, on descriu el seu progenitor com un home incapaç d'estimar, “solitari, fracturat, el paisatge interior era tan tenebrós que vivia distanciat dels altres”. “Si el teu pare ha mort perquè la teva mare l'ha matat a trets, i si malgrat això segueixes estimant-la, gairebé segur que aniràs caient a poc a poc en un estat mental amb tants cables creuats que en bona part acabaràs apagant-te”, escriu dedicat al seu pare en el darrer assaig, on reflexiona sobre les causes i conseqüències de la violència armada i la terrible ona expansiva que deixen els morts i ferits en el seu cercle més proper: amics, familiars i coneguts, que mai no tornen a ser els mateixos.

Auster no es va assabentar del que realment havia passat fins al 1970, l'any que es va embarcar sis mesos a la marina mercant. Va ser gràcies a una d'aquelles rocambolesques casualitats que han escrit una biografia particularment tocada per l'atzar: una cosina de l'escriptor va coincidir en un vol transatlàntic al costat amb un desconegut que va resultar ser un veí de Kenosha i li va explicar el que tothom sabia al poble i era tema prohibit al clan dels Auster.

L'autor de 'Leviatán' mai no es va atrevir a explicar-ho al seu pare. “Jo sabia el que ell sabia, però ell no va saber mai que jo ho sabia. Qualsevol que n'haguessin estat els motius, m'havia protegit amb el seu silenci quan jo era petit i jo tenia la intenció de fer el mateix per a ell en la seva vellesa”. L'escriptor ja va explicar aquesta història a 'La invenció de la soledat', publicada el 1982, en què Auster reflexionava sobre el seu pare, el trauma familiar i la paternitat.

Les dades sobre la xacra més gran dels Estats Units no conviden a l'optimisme. La pandèmia ha disparat les vendes d'armes i les estadístiques del 2020 ja apuntaven que els homicidis a les 30 ciutats més grans del país van augmentar un 30% respecte al 2019, una xifra que va empitjorar el 2021, quan Auster va escriure el llibre. A Nova York, els tirotejos es van incrementar un 73% aquest any. Segons el Philadelphia Research Institute, actualment hi ha 393 milions d'armes als Estats Units. Més d'una per a cada home, dona i nen del país.