Les quatre joveníssimes manresanes Run Out the Closet es vestien de llarg, divendres a la nit al Sielu, per presentar el seu primer treball discogràfic, Red, un disc amb només sis peces, el material que ha elaborat fins ara un grup format fa dos anys per alumnes del Conservatori de Manresa. La sala es va omplir gairebé de gom a gom per escoltar aquesta mitja dotzena de píndoles elèctriques i amb un punt de malenconia.
La tacha, I wasted my sunday, Bien sabe el autor o la molt espaiosa Mentida van sonar per demostrar que aquí hi ha alguna cosa sobre la qual construir un futur. La banda és molt tendra, encara, però la veu i el loquaç posat escènic de Nuria Budia, juntament amb una base prou sòlida (amb Berta Jàtiva a la bateria i Nunu Plans al baix) i la guitarra que de Quima Cardona, que aporta recursos per omplir les harmonies, són un punt de partida per creure que el grup té futur.
Amb encara molt poca experiència als escenaris, el grup va lluir moltes ganes i certa intel·ligència per atrevir-se a combinar, tant en la llengua com en la barreja d’estils, potser encara a la recerca d’un segell propi que s’augura que trobaran.
Caldrà estar atents a l’evolució d’un grup acabat de sortir de l’institut (o no) i que ja demostra una voluntat d’anar més enllà d’un clixé. La força que exhibeix un escenari amb quatre noies és un punt més a favor. El públic, molt abonat a la causa, així ho va entendre i va obligar la banda a esprémer el seu encara escàs repertori per satisfer les demandes. Run Out the Closet surten llançades de l’escenari del Sielu.
