La mili, la relació de Josep Maria Espinàs amb Manresa

"Manresa era molt agradable. [...] Jo m'hi vaig sentir molt còmode... Em va semblar molt viva, la vaig trobar una ciutat bastant acollidora, per a mi que era un foraster i, a més, temporal". D'aquesta manera descrivia Josep Maria Espinàs la ciutat on va viure durant sis mesos, entre el 1948 i el 1949. L'escriptor i periodista, traspassat aquest diumenge als 95 anys, es va traslladar obligat a la capital de Bages, per fer-hi la mili, durant un període de temps breu, però del qual ha quedat constància en la seva obra. Al portal Memòria.cat, Josep Alert, Joaquim Aloy i Pere Gasol recullen tot el material sobre la seva estada a la capital del Bages a l'espai 'Espinàs i Manresa'.

Nascut el 1927 a Barcelona, Espinàs ha estat un dels grans escriptors de la literatura catalana, amb prop d'un centenar d'obres i dècades d'escrits diaris a la premsa. A Manresa hi va arribar la tardor del 1948, amb 21 anys, per fer el servei militar a la caserna del Carme, com a alferes de milícies. "Després de Barcelona, Manresa ha estat la ciutat on ha viscut més temps", remarquen els tres autors de Memoria.cat en la presentació del site.

A l'escriptor, la Manresa que el va acollir li va agradar. "Tenia centre, tenia vida, tenia diversos barris...", relatava en una entrevista que l'equip de Memoria.cat li van fer el gener del 2010 a casa seva i que es pot consultar dividida en 20 vídeos. Hi parla de les partides de dòmino a la Cerveseria, de la biblioteca, de La Gàbia, del Kursaal; també de la relació amb la gent; de la granja del carrer del Born; d'una experiència d'un concert de piano al Teatre Conservatori; i de les estones al Passeig; entre d'altres anècdotes. Manresa era una ciutat "d'unes dimensions que em permetia passar ràpidament d'un barri a un altre, observar les diferències", elogiava.

"El primer contacte visual amb Manresa indueix a error"

Al llarg de la seva carrera, Espinàs va dedicar dos textos a la capital del Bages i a la comarca. Un va ser Manresa, publicat dins del llibre 'Ciutats de Catalunya' (1956). "El primer contacte visual amb Manresa indueix a error. Si moltes ciutats ofereixen una façana que les defineix amb fidelitat, Manresa, no", arrenca l'escrit on, paràgraf darrere paràgraf, l'autor convida a descobrir amb profunditat la població: "El visitant ha de participar en el joc [...] Perquè primer hi ha trobat un món gòtic i defallit, després una plaça [la Plana] que repartia com un cor, assossegat però ferm, la vida sòlida dels afers i els oficis, i ara aquest passeig [el Passeig de Pere III] de pols jovenívol, d’una joia vital gairebé francesa. Afegim-hi les fàbriques i els obradors d’una població industrial, profusament sembrats per tot el terme urbà, i completem la visió de Manresa arribant-nos als afores, que en part serven el to rural amb les panotxes penjant en els balcons i a l’aire l’olor forta i la pols aspra de la pagesia." 

L'altre text és El Bages, publicat a 'Les comarques del Principat' (1978). En ell hi va deixar escrit: "Jo he passat un hivern a Manresa, vestit de soldat. He saltat barrancs i he pujat turons, i les plantes dels peus m’han convençut que el Pla de Bages no és tan pla com podria suposar-se. He vist, sobre els camps, unes sortides de sol pàl·lides, dins un aire que semblava cristal·litzar, que passava sobre la pell una fulla de ganivet".

I hi va confessar el motiu que el va dur a escriure a la "magnífica Biblioteca popular" de la ciutat: "Quan el fred compareixia de debò, la gent desertava del passeig i es ficava al Born, a passejar pel carrer estret, a redós del vent, gairebé colze amb colze. Al capdavall, com que jo no esperava «veure-hi» cap noia determinada –que és un dels estímuls que donen més resistència a les cames– em cansava d’anar amunt i avall i em posava a escriure en un cafè o a llegir en la magnífica Biblioteca popular".