Burt Bacharach, compositor de cançons pop eternes, mor als 94 anys

’I say a little prayer’, ‘The look of love’, ‘Raindrops keep fallin’ on my head’, 'I’ll never fall in love again’, (There’s) Always something there to remind me, ‘Close to you’, ‘Walk on by’, ‘Anyone who had a heart’... La llista de cançons perfectes que porten la firma de Burt Bacharach és inacabable i ha marcat la història de la música popular del segle XX. Compositor dotat d’una capacitat inusual per barrejar melodies sublims i arranjaments imaginatius i captivadors, Bacharach va elevar el pop orquestral a la categoria d’art major. La seva mort –als 94 anys, al seu domicili de Los Angeles i per «causes naturals»– és una pèrdua majúscula.

Nascut a Kansas City el 1928 i criat a Nova York, Bacharach va compaginar un aprenentatge clàssic amb una gran passió pel jazz i va fer els primers passos com a pianista i arranjador d’intèrprets com Vic Damone i Marlene Dietrich. La seva gran eclosió com a compositor es va produir el 1957, quan va conèixer el lletrista Hal David, amb qui va formar un tàndem imbatible durant anys. Junts van compondre grans i imperibles èxits per a Aretha Franklin, Dusty Springfield, Tom Jones, els Carpenters, els Walker Brothers i, sobretot, Dionne Warwick, que es convertiria en la intèrpret favorita de la parella.

Bacharach i David van trencar la societat el 1973, després d’un fracassat intent de convertir la pel·lícula de Frank Capra ‘Horitzons perduts’ en un musical. Abans, havien conquerit l’Oscar a la millor cançó per ‘Raindrops keep fallin’ on my head’, interpretada per BJ Thomas a la pel·lícula ‘Dos hombres y un destino’, de 1969. Bacharach va guanyar una segona estatueta per ‘Arthur’ (1981), de la pel·lícula del mateix títol, coescrita junt amb la seva tercera dona, Carole Bayer Sager, i cantada per Christopher Cross.

Les últimes dècades, Bacharach havia col·laborat amb intèrprets tan diversos com Ronald Isley, Sheryl Crow, Dr Dre i Elvis Costello, amb qui va gravar dos elapés.