Maite Salord s'endú el vint-i-tresè premi Amat-Piniella

L’escriptora, reconeguda per la seva aportació a la narrativa de temàtica social contemporània, rebrà 2.000 euros i l’estatueta creada per Ramon Oms

L'escriptora Maite Salord

L'escriptora Maite Salord / Diario de Mallorca

Redacció

L’obra El país de l’altra riba (Proa, 2022), de Maite Salord, ha resultat guanyadora de la vint-i-tresena convocatòria del premi Joaquim Amat-Piniella, que es concedeix a una obra ja publicada. El premi l’organitzen Òmnium Bages-Moianès i l’Ajuntament de Manresa, amb la col·laboració de la Biblioteca del Casino, el Gremi de Llibreters, l’Associació Misteriosa Llum i l’Associació Memòria i Història de Manresa. 

L’acte de lliurament, obert a tothom, serà el 22 de febrer, emmarcat dins de la Festa de la Llum, a l’Auditori de la Plana de l’Om de Manresa. El lliurament del guardó serà precedit per una intervenció del pallasso Marcel Gros, que ha preparat la seva actuació a partir de fragments de les obres finalistes d’enguany.

 L’escriptora de Ciutadella s’endurà els 2.000 euros del premi i l’estatueta del reconegut escultor manresà Ramon Oms. El jurat (format per Llorenç Capdevila, Montserrat Caus, Jordi Estrada, Toni Mata, Genís Sinca i Anna Vilajosana) ha triat l’obra de Salord, El país de l’altra riba, entre les quatre finalistes d’enguany, entre les quals, a més de la guanyadora, hi havia El temple dels pobres, d’Alfred Bosch; La vall de la llum, de Toni Cruanyes; i Lliçó d’arquitectura, d’Antoni Vives. L’acte es podrà seguir pel canal de YouTube de Manresa Cultura.  

La guanyadora

Maite Salord (Ciutadella de Menorca, 1965) és escriptora, professora de secundària i membre de l’Institut Menorquí d’Estudis. Del 2011 al 2021 va ser consellera del Consell Insular de Menorca, que va presidir del 2015 al 2017. Amb la novel·la La mort de l’ànima (2007) va ser finalista del premi Sant Jordi. Ha conreat la temàtica social vinculada a la història contemporània en altres obres, com ara L’alè de les cendres (2014), que recull el testimoni dels vençuts el 1939 a les Illes Balears. També ha conreat la narrativa juvenil amb obres com Omplir la nit (premi Contarella de literatura juvenil 2003) o Mar de boira (premi ciutat d’Olot de novel·la juvenil, 2004). El país de l’altra riba ja va rebre el premi Proa de novel·la el 2022.

El país de l’altra riba

 És un text ambiciós i poètic que vol ser una reflexió sobre els conflictes, personals i col·lectius, del segle XX, així com sobre la desmemòria històrica, la identitat o l’atzar. El relat presenta tres trames paral·leles i allunyades en el temps i en l’espai, que acabaran tenint una relació: la d’un aviador alemany que mor a Menorca durant la Segona Guerra Mundial, la d’un jueu que s’estableix el 1943 a Alger fugint de la barbàrie nazi i la relació amorosa entre la Marta (menorquina) i la Hanna (alemanya) durant les mobilitzacions contra la guerra de l’Iraq. A més, la novel·la retrata la vida, els costums i, fins i tot, la llengua dels menorquins que van viure a Algèria fins que van haver de deixar el país entre 1954 (quan va començar a actuar el revolucionari Front Nacional d’Alliberam ent) i el 1962 (en què es va declarar la independència).

 El jurat del premi Amat-Piniella ha destacat, en aquesta novel·la, l’ambició literària i la reflexió sobre els conflictes del segle XX, així com sobre la desmemòria històrica o la identitat, i també el record dels menorquins que, mantenint la llengua pròpia, van poblar Algèria fins als anys cinquanta.