Cineclub homenatja Lluís Calderer amb "Mamma Roma", de Pasolini

L'entitat recorda aquest dimarts el literat manresà recuperant la presentació enregistrada que va fer del mateix film el 2015

Lluís Calderer, el 2013

Lluís Calderer, el 2013 / Arxiu/ Mireria Arso

Susana Paz

Susana Paz

«Era inevitable que una persona tan inquieta com el Lluís s’apassionés pel cinema. En la seva generació, que visqué l’esclat de la modernitat, les pel·lícules representaven una resistència cultural i ideològica. I així, en una de les primeres sessions del Cineclub que assistí va sentir parlar per primera vegada de l’existencialisme de Sartre i Camus. Estimava un cinema sensible, depurat i exquisit. I admirava genis polièdrics com Orson Welles i Pier Paolo Pasolini». El crític de cinema de Regió7, Jordi Bordas, analitzava així la lletra C de cinema referida al desaparegut escriptor i activista cultural manresà Lluís Calderer (1944-2020) en el reportatge escrit per Jordi Estrada, "Lluís Calderer, de la A a la Z", publicat per aquest diari, a final de gener. Un abecedari amb 23 entrades per descriure la polièdrica personalitat de Calderer, coincidint amb l'inici d'actes programats per reivindicar el seu llegat. Entre ells, l'exposició Alfabet Calderer que, comissariada pel periodista cultural Joaquim Noguero, amb la col·laboració de l’artista plàstic Josep Morral i la coordinació tècnica d’Enric Casas, es pot visitar fins al 5 de març al Casino.

La C de cinema és la que avui tindrà tot el protagonisme. Calderer, que moria als 76 anys el setembre del 2020, es va incorporar a Cineclub Manresa el 1970; va participar en la renovació de l’entitat, amb la qual, després d’un interval, va tornar a col·laborar fins al darrer dia. I Cineclub Manresa el recorda aquest dimarts amb la projecció de Mamma Roma, de Pasolini, un dels directors de referència del manresà. Serà a l'Auditori de la Plana de l'Om (18.30 h, 5 euros) i es podrà veure el mateix homenatjat en un enregistrament del 10 de maig del 2015, al teatre Conservatori, presentant, precisament, Mamma Roma amb què l'entitat manresana iniciava un cicle dedicat al realitzador italià quan es complien quaranta anys del seu assassinat. El també cineasta i cinèfil manresà David Torras, membre de la junta de Cineclub, obrirà l'acte "presentant la presentació del Lluís", que té una durada de 12 minuts i que suposa una lliçó de les característiques innovadores del cinema pasolinià. Per a Torras, Mamma Roma suma les "afinitats" que unien Calderer al cinema de Pasolini: "l'amor a la diferència, el que queda marginat. Un leitmotiv del cinema de Pasolini però també, una de les preocupacions del Lluís per l'autèntic, pel que queda forma dels camins generalistes i com aquesta diferència està tractada amb molta estima, amb molta cura per l'exclòs".

El record al literat i activista manresà continuarà aquest divendres amb la música. La Sala Petita del Kursaal acollirà Delit d'estels, uns poemes que Calderer va lliurar a Manel Camp per realitzar-ne una composició musical que el compositor i pianista manresà va fer però que mai abans s’havia presentat en públic. L'estrena, un concert en clau de jazz, tindrà a l'escenari Manel Camp al piano, Celeste Alías a la veu dels poemes i el mallorquí Xisco Aguiló al contrabaix. Hi haurà dues funcions, a les 6 i a les 8 del vespre, aquesta darrera amb entrades ja pràcticament esgotades. Cineclub Manresa, la Fundació Independència i Progrés i Òmnium Bages-Moianès ja van homenatjar el maig del 2021 la figura de Calderer.

MAMMA ROMA: EL SEGON FILM DE PASOLINI per Jordi Bordas

Pier Paolo Pasolini (1922-1975) ja era un escriptor consagrat i una figura pública molt controvertida quan sacsejà novament els fonaments del panorama cultural italià amb el seu debut com a cineasta, Accatone (1960). El seu segon llargmetratge, Mamma Roma, arribarà dos anys més tard. La seva protagonista (una memorable Anna Magnani) és una prostituta de mitjana edat que abandona el seu ofici i malda per recuperar el seu fill adolescent, Ettore. El seu somni és instal.lar-se juntament amb ell en un dels nous barris de Roma i poder gaudir d’una vida tranquil.la. El film parteix, com el seu treball anterior, dels postulats del neorrealisme (personatges del carrer, escenaris naturals, actors no professionals), però la poderosa personalitat de l’autor de Teorema transforma aquests ingredients en quelcom diferent, revulsiu i rabiosament creatiu. La recerca de l’antiheroïna, que inclou un pla seqüència antològic (el passeig nocturn de la Mamma), reflecteix el desencís de Pasolini quan constatà que el subproletariat abraçava els mateixos valors de la burgesia i es deixava devorar pel capitalisme més depredador. La seva clarividència ferotge i esquinçadora es materialitza estèticament amb una voluntat declaradament pictòrica (L’últim sopar, de Da Vinci, i la Lamentació sobre Crist Mort, de Mantegna, són dues influències evidents) que sacralitza els seus personatges desheretats fins convertir-los en les víctimes d’una tragèdia moderna en què Pier Paolo sublima magistralment el naturalisme oficial i també projecta amb una sinceritat descarnada el seu turment edípic. Una fita irrepetible d’un geni visionari.