Maite Salord, guanyadora de l'Amat-Piniella: "El gran premi d'una novel·la són els lectors"

L’escriptora de Ciutadella Maite Salord ha rebut aquest vespre el premi Joaquim Amat-Piniella, que reconeix la millor obra narrativa de temàtica social contemporània publicada la temporada passada, per la novel·la El país de l’altra riba (Proa, 2022). Salord pren el relleu a Vicenç Villatoro, que l'any passat s'enduia el premi per La casa dels avis. L’acte de lliurament, emmarcat dins de la Festa de la Llum, s'ha celebrat a l’Auditori de la Plana de l’Om de Manresa i el lliurament ha anat precedit d'una actuació del pallasso Marcel Gros, que ha fet tota una declaració d'amor a la professió de l'humor i també a la lectura, relacionant en un bell monòleg les obres finalistes d’enguany: El temple dels pobres, d’Alfred Bosch; La vall de la llum, de Toni Cruanyes; Lliçó d’arquitectura, d’Antoni Vives, i la premiada El país de l'altra riba. Salord, escriptora, professora de secundària i membre de l’Institut Menorquí d’Estudis, que del 2011 al 2021 va ser consellera del Consell Insular de Menorca, s'ha endut els 2.000 euros del premi i l’estatueta del reconegut escultor manresà Ramon Oms que li ha lliurat l'alcalde de Manresa, Marc Aloy. Salord ha reconegut la seva "sorpresa" per rebre, per primer cop, un premi al qual no s'havia presentat i va definir "d'honor" que portés el nom d'Amat-Piniella. Per a la guardonada, "la novel·la és la millor manera de fer arribar uns fets". En el seu cas, per exemple, l’emigració dels maonesos a Alger a mitjan segle XIX, un fenomen molt desconegut al Principat en una trama que travessa la Segona Guerra Mundial, la guerra d’Algèria i la guerra de l’Irak. Unir història i literatura, com va fer Amat-Piniella que va triar la novel·la "per explicar la seva veritat més íntima", és el que ha fet ella: "la Història és el teló de fons per on es mouen els personatges per poder explicar la vida". El país de l’altra riba ja va rebre el premi Proa de novel·la el 2022 però per a Salord, com també remarcava Gros, "el gran premi d'una novel·la són els lectors".

El premi, convocat per Òmnium Bages-Moianès i l’Ajuntament de Manresa, ha arribat a la seva a la seva vint-i-tresena edició, organitzat per l'entitat cultural i l’Ajuntament de Manresa, amb la col·laboració de la Biblioteca del Casino, el Gremi de Llibreters, l’Associació Misteriosa Llum i l’Associació Memòria i Història de Manresa.

El jurat, format per Llorenç Capdevila, Montserrat Caus, Jordi Estrada, el periodista de Regió7, Toni Mata, Genís Sinca i Anna Vilajosana ha triat l’obra de Salord, El país de l’altra riba per "l'ambició literària i la reflexió sobre els conflictes del segle XX, així com sobre la desmemòria històrica o la identitat, i també el record dels menorquins que, mantenint la llengua pròpia, van poblar Algèria fins als anys cinquanta".

La guanyadora

Maite Salord (Ciutadella de Menorca, 1965) és escriptora, professora de secundària i membre de l’Institut Menorquí d’Estudis. Del 2011 al 2021 va ser consellera del Consell Insular de Menorca, que va presidir del 2015 al 2017. Amb la novel·la La mort de l’ànima (2007) va ser finalista del premi Sant Jordi. Ha conreat la temàtica social vinculada a la història contemporània en altres obres, com ara L’alè de les cendres (2014), que recull el testimoni dels vençuts el 1939 a les Illes Balears. També ha conreat la narrativa juvenil amb obres com Omplir la nit (premi Contarella de literatura juvenil 2003) o Mar de boira (premi ciutat d’Olot de novel·la juvenil, 2004). El país de l’altra riba ja va rebre el premi Proa de novel·la el 2022.

'El país de l’altra riba'

És un text ambiciós i poètic que vol ser una reflexió sobre els conflictes, personals i col·lectius, del segle XX, així com sobre la desmemòria històrica, la identitat o l’atzar. El relat presenta tres trames paral·leles i allunyades en el temps i en l’espai, que acabaran tenint una relació: la d’un aviador alemany que mor a Menorca durant la Segona Guerra Mundial, la d’un jueu que s’estableix el 1943 a Alger fugint de la barbàrie nazi i la relació amorosa entre la Marta (menorquina) i la Hanna (alemanya) durant les mobilitzacions contra la guerra de l’Iraq. A més, la novel·la retrata la vida, els costums i, fins i tot, la llengua dels menorquins que van viure a Algèria fins que van haver de deixar el país entre 1954 (quan va començar a actuar el revolucionari Front Nacional d’Alliberament) i el 1962 (en què es va declarar la independència).

Història del premi

L’any 2000 es va convocar per primera vegada el premi de novel·la Joaquim Amat-Piniella, destinat a premiar novel·les històriques inèdites que reflectissin o se centressin en algun gran moviment social i contemporani. Des del 2007, però, el Premi té com a objectiu reconèixer públicament una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries, que reflecteixi una preocupació social envers el món contemporani. Es premia una obra publicada durant la temporada anterior, la que es consideri que millor s’adequa als requisits temàtic i lingüístic esmentats i es cregui la més reeixida tant des del punt de vista literari com des del vessant social i històric.

Una comissió assessora, on hi ha representants de totes les entitats implicades i del món cultural manresà, fa el procés de selecció de les obres finalistes. Després, un jurat especialitzat tria l’obra guanyadora.

Palmarès

• Primera etapa (obra inèdita):
• 2001: Rafael Vallbona, La comuna de Puigcerdà, Columna.
• 2002: Manuel Valls i Norberto Delisio, Caminar sobre gel, Columna.
• 2003: Desert
• 2004: Josep Maria Loperena, La casa del fanalet vermell, Columna.
• 2005: Desert
• 2006: Agustí Segarra, La ciutat en flames. Columna

Segona etapa (obra publicada):

• 2007: Antoni Pladevall, Terres de lloguer, Columna
• 2008: Joan Garrabou, Confessió general, Proa
• 2009: Jordi Coca, La noia del ball, Proa
• 2010: Sílvia Alcántara, Olor de colònia, 1984
• 2011: Jordi Puntí, Maletes perdudes, Empúries
• 2012: Jordi Estrada, Rius paral·lels, L’Albí
• 2013: Rafael Nadal, Quan érem feliços, Destino
• 2014: Monika Zgustova, La nit de Vàlia, Proa
• 2015: Pep Coll, Dos taüts negres i dos de blancs, Proa
• 2016: Joan Daniel Bezsonoff, Matar De Gaulle, Empúries
• 2017: Martí Domínguez, La sega, Proa
• 2018: Ramon Solsona, Allò que va passar a Cardós, Proa
• 2019: Joan-Lluís Lluís, Jo soc aquell que va matar Franco, Proa
• 2020: Marta Marín-Dòmine, Fugir era el més bell que teníem, Club Editor
• 2021: Àlvar Valls, Entre l’infern i la glòria, 1984
• 2022: Vicenç Villatoro, La casa dels avis, Proa
• 2023: Maite Salord, El país de l’altra riba, Proa