Berga dona veu a una generació marcada per la guerra i el franquisme a l’exposició "Gent Nostra"

Gent Nostra és una exposició itinerant protagonitzada per vint-i-cinc persones que viuen a residències de gent gran de la província de Barcelona. Es tracta d’una mostra fotogràfica i de memòria oral que dona veu a una generació marcada per la guerra i el franquisme. L’objectiu és visibilitzar i homenatjar les persones grans, per tal de dignificar la vellesa i lluitar contra l’edatisme, el concepte que defineix la discriminació cap a una persona per la seva edat a través d'estereotips socials i prejudicis..

L’exposició impulsada pel fotògraf Santi Cabezas i el guionista i realitzador audiovisual Pep Puig, amb el suport de la Diputació de Barcelona, s'inaugura aquest divendres i es podrà visitar al Museu Comarcal de Berga fins al 21 de març. La mostra inclou les experiències de vida de quatre usuaris i usuàries de la Residència Sant Bernabé de Berga. La iniciativa d’acollir la mostra ha estat de l’àrea de Societat Inclusiva i Gent Gran Activa.

La vida a través de retrats i veus

Santi Cabezas i Pep Puig han creat aquesta exposició formada per vint-i-vinc retrats i un mosaic de veus que expliquen les vides de diverses persones grans. Els autors de la mostra expliquen que des de fa temps, la nostra societat ha decidit deixar de banda les persones a partir d’una determinada edat i que retirant les persones, perdem una experiència i uns coneixements que hauríem de saber aprofitar. Tothom té alguna cosa a dir, fins i tot, en un moment de gran fragilitat com la vellesa, les persones són necessàries. Per això, aquesta exposició recull el testimoni de persones mitjançant píndoles breus d’àudio acompanyades dels seus retrats. Des de l’octubre de 2022, la mostra ha iniciat una itinerància per diferents municipis de Catalunya. L’exposició compta amb la participació d’usuaris i usuàries de les residències Ricard Fortuny i Inglada Via de Vilafranca del Penedès; Casa dels Avis de Sant Sadurní d’Anoia; Pare Vilaseca d’Igualada; Sagrada Família de Manresa i Sant Bernabé de Berga. A Manresa, la mostra es va poder veure el passat octubre amb la presència de tres protagonistes manresanes: Francisca Magem, Conxita Pons , Ana Mármol.

Quatre fragments de vides

Aquests són els quatre usuaris i usuàries de la Residència Sant Bernabé han compartit el seu testimoni:

Rosa Carrillo Flores va néixer el 1929 a Turre (Almeria). Recorda la seva infantesa a pagès ocupant-se de diferents tasques com tenir cura de les cabres, segar i batre. Confessa que només va poder anar a l’escola durant vuit mesos, a causa de l’esclat de la Guerra Civil, i que si hagués tingut l’oportunitat, li hauria agradat ser mestra. Va arribar a Catalunya l’endemà de fer 15 anys i la família va instal·lar-se a Cercs, ja que el seu pare treballava a les mines de Fígols. També va viure molts anys a Berga.

Carmen Baños Flores va néixer l’any 1934. La Carmen explica com és la vida a la residència i la relació que ha establert amb la seva companya d’habitació. L’ajuda que es presten mútuament, les rutines i aficions com per exemple conversar i veure els serials de tarda que s’emeten per televisió. A més, també fa referència a la seva mare recordant el moment en què va aprendre a llegir i escriure.

Calixta Duro Romero va néixer al poble d’Almonaster la Real (Huelva) l’any 1930. Recorda que la mort del seu pare va propiciar que la seva mare comencés a treballar a les mines de Soloviejo i que ella es fes càrrec dels seus germans i les tasques domèstiques. Explica que s’ha dedicat a tenir cura de la família i la llar i que han lluitat juntament amb el seu marit per garantir el futur dels seus fills. A més, diu que sempre s’ha sentit ben acollida a Catalunya, malgrat que no hagi aconseguit parlar la llengua catalana tan bé com li hauria agradat.

Jordi Colell Vilalta va néixer l’any 1948. Va tenir diverses feines, però va dedicar-se a tenir cura d’un ramat d’ovelles juntament amb el seu germà durant una quinzena d’anys. El Jordi recorda la duresa i la dedicació que requeria aquesta feina. A més, confessa que li agrada cantar i, fins i tot, interpreta un fragment de la sardana dels pastors. També destaca la bellesa dels paisatges que ens envolten i la necessitat de fomentar el respecte a la natura.