Esmicolant clixés del patriarcat

Cineclub projecta aquest diumenge Ninjababy, que obtingué el guardó de la Millor Comèdia en el Premis del Cinema Europeu 2021. El segon llargmetratge de la Yngvild Sve Flikke, inspirat en una novel·la gràfica d’Inga Saetre, s’erigeix en una sorpresa veritablement excitant i indispensable. La seva antiheroïna, Rakel, és una jove il·lustradora de vint-i-tres anys que resta totalment desconcertada quan s’assabenta que està embarassada de sis mesos i ja es massa tard perquè pugui avortar. La maternitat ha esdevingut una temàtica recurrent en el cinema europeu dels últims temps (La maternal, Cinco lobitos, Girasoles silvestres…). Ninjababy aborda aquesta qüestió amb un enfocament radical i saludablement irreverent que esmicola molts clixés (com l’obligatorietat de l’instint maternal de les dones) que ha imposat el patriarcat. El seu concepte transgressor s’aferma en un tractament igualment audaç.

Els dilemes existencials de la protagonista, una noia caòtica i adorablement imperfecta (una magnètica composició de la desconeguda Kristine Kujath Thorp), són plasmats amb una mirada agredolça i una realització summament inventiva, formalment i dramàtica, en què sobresurt la inclusió d’una dimensió animada (Rakel projecta els seus temors i dubtes en la creació d’un dibuix que identifica amb el fetus que alberga el seu ventre). La directora noruega s’enlaira per sobre dels llocs comuns de la comèdia femenina moderna (estem davant d’un retrat molt més que fresc i proper) amb una odissea espurnejant i perspicaç que ens submergeix amb una falsa lleugeresa en reflexions profundes sobre la dictadura moral del sexisme. No hi trobareu ni un gram de moralina ni d’autocomplaença (el personatge central no pretén ser un model), en aquesta bomba nòrdica que arriba molt més lluny que altres visions aparentment més pretensioses.