Una mostra a l’Espai 7 reivindica l’art com a professió amb dinou mirades de dona

«Picant pedra» s’inaugura avui i s’integra en el cicle «Gènere i territori» que promou El Forn de la Calç

Tres de les artistes participants a la mostra, ahir durant el muntatge | MIREIA GAMISANS

Tres de les artistes participants a la mostra, ahir durant el muntatge | MIREIA GAMISANS / Carles Blaya. Manresa

Carles Blaya

Carles Blaya

Són dinou dones. Dinou artistes, disset de la regió central, la immensa majoria de les quals no ha pogut fer de la creació artística la seva professió. Des d’avui i fins al dia 19 exposen a l’Espai 7 del Casino de Manresa sota el títol Picant pedra, un lema que vol mostrar les dificultats per traspassar l’amateurisme a què la complexitat del circuit comercial, l’escassetat d’ajuts públics i la necessitat de salvaguardar la seguretat econòmica empenyen les creadores del territori. L’exposició, que s’inaugura a les 7 de la tarda, s’inclou en el cicle d’exposicions «Gènere i territori» que organitza el Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat El Forn de la Calç (CACiS).

Rosa Binimelis, Lídia Camprubí, Eva Cardona, Mercè de Subirà, Alba Garriga, Tamara Hernández, Raquel Luis, Alèxia Lleonart, Maria Llop, Jessi Padilla, Marta Parera, Alba E. Peligero, Mia Perramon, Berta Pubill, Montsita Rierola, Joana Sardà i Imma Simon, més l’argentina Irene Serra i la mexicana Angélica Chávez, entrellacen la seva obra, de tècniques i materials molt diversos, amb el discurs que proposa la mostra, comissariada per Roser Oduber, directora del CACiS. Una exposició que és una reivindicació del talent artístic femení a les portes del 8 de març.

Fang, fusta, gravat, fotografia, ferro, vídeo, teixits són alguns dels materials i suports amb què les artistes clamen conjuntament per reivindicar el seu lloc en l’escena creativa (no tan sols local), i alhora per reclamar una visibilització de les seves trajectòries i propostes que exigeix un doble esforç: per ser artistes i per ser dones. Amb tot, és la pedra el material predominant en una col·lectiva que esdevé alhora un elogi de la terra i de la seva capacitat de subministrar discurs. Així, l’exposició demana a les creadores una mirada «geològica» al seu entorn per procurar-se l’instrumental, tant físic com conceptual amb què vertebren les seves aportacions.

És la novena edició de la mostra «Gènere i territori», i el seu quart any al Casino, que pretén donar veu a les creadores. Amb tot, aquesta és l’exposició del cicle que aplega més participants. Oduber, la seva promotora, explica que l’objectiu és, enguany, sobretot, «evidenciar les dificultats de les artistes emergents per evitar la seva cronificació en altres oficis que sostinguin les seves vides econòmiques». «Emergents», puntualitza Oduber, quant a la manca d’un reconeixement professional de la seva feina, perquè moltes de les artistes de Picant pedra tenen ja una llarga carrera a les seves esquenes. La mostra vol, doncs, «treure a la llum la realitat de l’artista treballadora», apunta Oduber, que, tanmateix, assegura que és justament aquesta «cronificació» en altres professions el que atorga un plus de llibertat creativa a les dones que participen de la mostra. Una situació que permet també incidir en la «investigació» dels llenguatges propis.

*El reportatge de La Revista, dissabte, es dedicarà a la mostra i a les artistes de «Picant pedra»

Subscriu-te per seguir llegint