Un homenatge a la gent gran de Cabrianes al Festival de Málaga

El certamen andalús ha estrenat un curt documental rodat per la cabrianesa Núria Ubach a la població bagenca | Aquest dissabte se sabrà si té premi

Les quatre directores en la première de Màlaga, Marta Codesido, Núria  Ubach, Dubi Cano i Ulrika Andersson

Les quatre directores en la première de Màlaga, Marta Codesido, Núria Ubach, Dubi Cano i Ulrika Andersson / ELOY MUÑOZ REYES / FESTIVAL DE MÁLAGA

Marc Serena

La gent gran de Cabrianes és la protagonista del curt documental Les més grans, que s’ha estrenat aquests dies a la vint-i-sisena edició del Festival de Málaga, en la secció oficial, i que els seus protagonistes ja van poder veure en un passi previ. És el treball de final de màster de quatre noies, entre les quals hi ha la cabrianesa Núria Ubach.

Una de les protagonistes és la seva àvia Remei Mas, que ara té 94 anys. El curtmetratge dura 20 minuts i s’estructura a partir de les caminades que la Remei fa amb les seves amigues. El rodatge va tenir lloc l’any passat. En aquell moment compartia les sortides a peu pels camins del voltant del poble amb l’Adelaida Roqueta i la Pilar Comaposada. En una d’aquestes caminades, l’Adelaida va morir i el seu funeral forma part del metratge.

Un fotograma del curt

Un fotograma del curt

Les imatges busquen la poètica de la vida quotidiana d’aquestes dones i inclouen a dos altres jubilats carismàtics: Casiano De la Rosa i Enric Finestres. Tan aviat es veu com un escolta la ràdio amb un transistor, quan passen els matins a l’hort o els camps s’enrosseixen. També hi apareix la festa de la gent gran que es fa cada any a aquest poble que forma part del municipi de Sallent.

S’hi intercalen les seves reflexiones espontànies. “Lo ser vell un és una mala cosa. No s’hi sent gaire, no s’hi veu massa. No hi ha son per a dormir”, diu l’Enric. “Has treballat, has dormit, has begut, has menjat... tot lo que podiva fer ja ho he fet. Ja em veig vell, què haig de fer? Esperar la mort”.

Dirigida a vuit mans

Núria Ubach comparteix la direcció amb la basca Marta Codesido, la xilena Dubi Cano i la sueca Ulrika Andersson. La seva mirada i l’edició a vuit mans és el que ha donat forma a la peça. Aquest dissabte estaran pendents de si diuen el seu nom a la cerimònia de premis del Festival de Màlaga, tot i que ser seleccionades a la secció oficial de curts documentals ja ha estat una alegria. Competeixen amb una vintena de treballs més.

És el treball de final del Màster de documental creatiu de la Universitat Autònoma de Barcelona i ha comptat amb la coproducció de Televisió Espanyola, que emetrà el curt d’aquí un any i mig, quan ja hagi recorregut festivals de cinema i cineclubs.

“No hi ha res de ficció”, explica Ubach, que ara viu i treballa a Barcelona. “Ens va costar entrar-hi, que s’acostumessin a nosaltres amb la càmera. Però un cop vam trencar la barrera hi va haver complicitat”. El resultat diuen que desperta tanta tendresa com somriures.

El curt ha acabat sent, involuntàriament, un homenatge a la gent gran. “Estem acostumades a veure moltes pel·lícules que en parlen però se les retrata com si fossin víctimes, abandonades... Volíem una cosa diferent”. La seva àvia Remei, la més gran del poble, va perdent la memòria. Ara, a vegades, ja no recorda ni que la van filmar per la pel·lícula. “Però s’han vist en pantalla gran i ens agradaria que poguessin venir a les altres presentacions que farem”, expliquen.

Cartell de "Les més grans"

Cartell de "Les més grans"