Dagoll Dagom s'instal·larà al Kursaal del 12 al 14 d'octubre amb el seu últim musical, "L'alegria que passa"

La companyia dirà adéu als escenaris l'any que ve després de 50 anys de trajectòria | La seva llarga i fructífera relació amb Manresa es remunta a final dels 70

Imatge promocional de "L'alegria que passa"

Imatge promocional de "L'alegria que passa" / David Ruano

Susana Paz

Susana Paz

El teatre Kursaal de Manresa portarà el proper mes d'octubre, els dies 12, 13 i 14, el darrer musical de Dagoll Dagom, L'alegria que passa. Inicialment es programaran tres funcions amb la possibilitat de fer-ne més si el públic respon. L'alegria que passa, una versió contemporària del primer gran èxit teatral de Santiago Rusiñol, on es fusiona text, cant i dansa, és i serà el darrer espectacle de creació de la companyia abans de fer, l'any que ve, una quarta i darrera reposició del celebrat Mar i Cel i dir adéu als escenaris després de 50 anys encapçalant la producció de teatre musical en català.

Manresa ha estat, des de l'inici de la companyia, una plaça forta on han vingut de gira més d'una quinzena dels seus espectacles. Començant per No hablaré en clase, amb Pepe Rubianes i Josep Lluís Bozzo en la seva estrena a Manresa com a Dagoll Dagom, el 1978 o Antaviana, l'obra que va suposar el llançament definitiu cap al teatre musical de la companyia, que es van poder veure a la desapareguda Sala Loiola. En el mateix escenari, La nit de Sant Joan (1981), Glups! i Els Pirates, amb quatre funcions l'octubre del 1998. Sense oblidar Quarteto Da Cinque a la Sala 2000 a final dels vuitanta. I, estrenant el nou segle, Cacao (2000), Poe (2002) i El Mikado (2005) al Teatre Conservatori. Al Kursaal s'han pogut veure des del 2009, Aloma, la reposició de La nit de Sant Joan (2010), La família irreal (2013), Maremar (2019); La tendresa (2019); T'estimo si he begut (2021) i el darrer, Bye Bye monstre, amb Dàmaris Gelabert, l'any passat.

L'alegria que passa

Després d’haver treballat amb textos d’Àngel Guimerà, Mercè Rodoreda o Pere Calders entre d’altres, la companyia torna a portar un clàssic de la literatura catalana a la contemporaneïtat a través de la dansa, la música i el teatre. L’alegria que passa de Santiago Rusiñol es va estrenar al Teatre Romea l’any 1898 i va ser un referent per a moltes companyies del territori i un dels espectacles més representats de l’època. El muntatge actual, que es va estrenar oficialment el passat dilluns 6 de març al Teatre Poliorama després de dos anys de feina, convida, com explicava la productora i únic membre fundador en actiu de la companyia, Anna Rosa Cisquella, a reflexionar sobre la condició de l'artista en la societat. Un projecte que definia "d'alt risc, una nova forma de musical, amb una gran implicació emocional" per culminar cinc dècades de trajectòria. L'alegria que passa compta, en l'equip artístic, amb el manresà David Pintó, com ajudant de direcció. El manresà ha treballat en diferents espectacles de la companyia com Mar i Cel (2014), Scaramouche (2016) o Bye Bye Monstre (2021).

Amb Marc Rosich com a director d'escena i encarregat de l'adaptació del text, Andreu Gallén, autor de la música i de la direcció musical i Ariadna Peya en la coreogràfica, el muntatge suposa el retrobament de la companyia amb Àngels Gonyalons, que va interpretar el paper de Blanca en la primera producció de Mar i cel, el 1988. Completen el repartiment Mariona Castillo, protagonista de Cop de rock, Jordi Coll, Júlia Genís, Eloi Gómez, Pol Guimerà, Basem Nahnouh, Pau Oliver i David Pérez-Bayona.

L'argument

L'alegria que passa és la història d'un poble gris, monòton i industrial que veu trencada la seva rutina per l'arribada d'una companyia de teatre que ha estat contractada per l'alcalde i amo de l'única fàbrica de la ciutat. Joan, el fill de l'alcalde, s'enamora de la cantant Zaira, l'estrella de la companyia que lidera Clown i del seu carisma i llibertat. Li recorda quan ell mateix va fugir del seu destí, que és substituir al seu pare i casar-se amb la seva promesa, Lina. Però, Zaira està farta d'aquesta aparent llibertat i somnia aconseguir estabilitat i, sobretot, deixar enrere la relació tòxica i d'abús que manté amb Puck, el seu descobridor. Dos mons entraran en xoc a través de l'amor entre contraris, que faran trontollar les estructures preconcebudes. Els nou actors i actrius de la companyia es desdoblen en el poble gris i la companyia de L'arca del talent i s'encarreguen d'interpretar part de la música en escena, tocant el piano o la guitarra en les diverses cançons del musical.