Albert Soler presenta llibre a Sant Joan entre somriures

El periodista aplega una cinquantena de persones al bar Zamora en la posada de llarg al Bages d'«Un botifler en la Villa y Corte»

Carles Blaya

Carles Blaya

Ha començat com una reunió d’Alcohòlics Anònims («em dic tal i jo era independentista») i ha acabat amb una oda al mestissatge i a l’humor. Estrany. Tot ho era avui al llegendari (per la devoció a Camarón i el Betis) Bar Zamora de Sant Joan de Vilatorrada. S’hi presentava Un botifler en la Villa y Corte, el darrer llibre del periodista gironí Albert Soler, redactor del Diari de Girona, del mateix grup editorial que Regió7, un dels ganivets més afilats contra el processisme, capaç de provocar greus ultratges i, com s'ha vist avui, davant una cinquantena de persones també aplaudiments i elogis per les seves columnes sobre el procés. 

El musicòleg Oriol Pérez; el fundador del Taller de Músics Lluís Cabrera i el periodista i empresari Xavier Gual han estat els amfitrions de Soler, que aterrava al Bages amb un somriure contagiós, una de les facetes de la seva ploma. L’altra és una lacerant mala llet contra tot el que soni a Puigdemont, Borràs i companyia, un to irritant que l’ha convertit en una referència de l’antiindependentisme recalcitrant però també dels que, com assegurava l’exregidor socialista de l’Ajuntament de Manresa Alain Jordà, durant el procés es van sentir «exclosos i agredits» i per als quals va ser «gratificant» llegir un dissident. Perquè així han presentat a Soler, que s’agrada de dir botifler perquè així es posa, ha dit, del cantó de Marsé, Serrat, Cercas o Rosa Maria Sardà, i no, se n’alegra, de Rahola o Toni Albà. 

La presentació ha aplegat diversos polítics en actiu o no del socialisme bagenc, i també convidats de Gual, com el darrer president de Convergència, Vicenç Mauri. Un públic heterogeni atret per la singularitat de l’acte literari al Zamora (el primer a la seva història) que volia ser també (!) una reivindicació d’una altra Catalunya, la del flamenc i els toros com a expressió d’una catalanitat diferent però igualment molt antiga. Ha estat, doncs, una presentació desordenada. Potser fins i tot caòtica. Procés, toros, flamenc.

Sota els retrats del plorat Camarón de la Isla i de l’escut del Betis, Pérez i Cabrera han criticat «el pensament únic», «la pèrdua del sentit de la realitat», la deriva de l’independentisme cap a la tríada «identitat, llengua, cultura», la «politització» dels toros. Tot hi cabia en una causa global al processisme.

Pep Garcia, Xavier Gual, Oriol Pérez, Albert Soler i Lluís Cabrera, aquest vespre al bar Zamora

Pep Garcia, Xavier Gual, Oriol Pérez, Albert Soler i Lluís Cabrera, aquest vespre al bar Zamora / Oscar Bayona

Albert Soler s’ho ha escoltat divertit, amb un somriure de qui entén les seves columnes com una gran sàtira i no com un posicionament polític. Soler, que ha confessat no haver votat des que ho va fer per si mateix l’any del COU, ha esperat torn per explicar la gènesi del seu llibre, un encàrrec de Planeta per «descobrir si a tot arreu hi ha imbècils» . I ha assegurat haver-ne descobert uns quants, com descriu al llibre. Soler s'ha vanat de no ser saludat a Girona pels que no li riuen les gràcies, però ha confessat que la seva aspiració és ampliar aquestes enemistats a la resta del món. 

Soler ha desvelat els secrets del seu Macondo, el seu Yoknapatawpha: el bar Cuéllar, un local del barri de Vila-roja de Girona, l’extrarradi de l’independentisme de la capital de Quim Torra. Un local que Soler ha convertit en el centre del seu univers narratiu, un bar, ha dit, regentat per un excompany dels Maristes i on les bandes d’albanesokosovars surten escaldades. Un local en un barri que fa arrufar el nas, ha explicat, als gironins de bé i on Soler fa l’aperitiu els caps de setmana. Dissident també en el consum de substàncies permeses. 

Del seu viatge («tot pagat») a Madrid ha explicat la seva trobada casual amb Esperanza Aguirre en un ascensor, la seva visita a l’exterior del palau del Pardo, el passeig pel cementiri on hi ha les restes de Franco i Carrero Blanco. El seu debut taurí, per cinc euros, a Las Ventas. Per a Soler, Madrid és una ciutat on la gent viu més despreocupada que a Catalunya. «És l’avantatge de no estar oprimits». O el desavantatge, perquè «a Catalunya sempre es pot culpar de tot els altres». 

Aspecte del públic, que ha omplert el Zamora

Aspecte del públic que ha omplert el Zamora / Oscar Bayona

Soler ha confessat que dos dels seus fills són independentistes, ara decebuts amb l’evolució del procés. «Estan desenganyats, han vist que tot era una enganyifa. Han canviat perquè han pensat. No deixaran de ser independentistes, però saben que el procés no és l’eina». El periodista, que ha assegurat «no estar contra Catalunya; és impensable: soc català! Ni tampoc contra els independentistes; només contra els farsants», ha recordat una pintada que va aparèixer davant del seu diari: «Albert Soler, vigila la teva esquena», que ell va atribuir, amb bona intenció, al seu fisioterapeuta. 

La presentació ha acabat amb un resum de l’acte del promotor cultural Pep Garcia, que ha celebrat, en definitiva, haver viscut una nit diferent del calendari d’activitats bagenc.