Els homes també ploren a «Fragile»

Cineclub ens ofereix avui una sessió de la Francophonie a Manresa, en col·laboració amb l’Institut Français i l’Association de Professeurs de Français de Catalogne. Es projectarà Fragile, una producció de 2021 que encara roman inèdita comercialment en el nostre país. El seu protagonista, Az, és un xicot que treballa d’ostricultor a Setè i que té la brillant idea de posar un anell en una ostra per demanar-li a la seva parella, Jess, que es casi amb ella. Però restarà molt decebut amb la reacció d’ella. L’opera prima d’Emma Benestan (sobresortí anteriorment com a muntadora i directora de curts) es presenta, d’entrada, com una comèdia romàntica aparentment lleugera, però es desmarca nítidament de les propostes més estandarditzades d’aquest popular subgènere. La jove autora qüestiona sense estridències el model masculí més ortodox que domina la nostra societat masclista i que el cinema ha difós profusament. Benestan reivindica amb la figura delicada i idealista d’Az un altre tipus de masculinitat, sensible i comprensiva, que s’oposa diametralment als esterotips que repeteixen aforismes tan ridículs com que els homes no ploren. I així, a Fragile la vulnerabilidad emocional no és signe de feblesa, sinó de tot el contrari. El film defensa la llibertat emocional amb una atmosfera càlida i tendra que ens embolcalla i ens sedueix. La realitzadora és francesa però té arrels argelines: el seu pare fou un immigrant boig pel cinema que va transmetre la seva passió a la seva filla d’ençà la infantesa. Les seves arrels nord-africanes són molt evidents en la música i la dansa, que esdevenen fonamentals en un relat que desmunta convenientment els patrons classistes i masclistes imperants amb una mirada lluminosa i catàrtica. Fragile ens conquereix des de la modèstia amb un encís i una sinceritat irresistibles.