Una partida guanyada a casa

El duet manresà Jo Jet i Maria Ribot, juntament amb Marina Lluch a la percussió, desgranen el seu quart disc, «Febrer//Agost», davant de més de tres-centes persones al Kursaal de Manresa

Marina Lluch, Maria Ribot i Jo Jet,  divendres, en un moment del concert de presentació del seu nou treball | MARTA PICH

Marina Lluch, Maria Ribot i Jo Jet, divendres, en un moment del concert de presentació del seu nou treball | MARTA PICH / marta pich. manresa

Marta Pich. Manresa

«Avui és un concert molt especial. Primer de tot perquè som al Kursaal, que és casa. I, en segon lloc, perquè hi sou vosaltres». Il·lusionats i agraïts. Així es mostraven divendres a la Sala Gran el duet manresà Jo Jet i Maria Ribot, ara convertit en trio amb la incorporació de la rajadellenca Marina Lluch a la PAD/bateria, en la presentació del seu quart disc, Febrer//Agost (Microscopi).

Més de tres-centes persones van poder degustar el nou treball. «Ens pensàvem que ens havia quedat un disc trivial, però ens l’hem mirat i està ple d’incertesa, ràbia, amor i canvis», explicava Maria Ribot a l’inici del concert. I un per un van desgranar els nou temes que formen part d’aquest treball, amb una nova sonoritat, ara més electrònica. Arrancaven amb Estol, Si la ràbia ens pot i Trivial. Un concert amb una posada en escena senzilla i delicada. Vestuari quilòmetre zero de la mà de Killing Weekend i una il·luminació que embolcallava.

Per a Jo Jet «aquest treball parla de créixer i casa ens ha vist créixer. Amb el títol hem volgut expressar que som joves però no som nous». I, afegia, «una de les constants de la nostra generació que hem imprès en aquest disc és la incertesa. I per això hem volgut compartir-ho amb persones amb qui ens uneixen aquestes circumstàncies». Una reflexió que servia per convidar a l’escenari Iris Deco, l’alter ego de la cantant navarclina Júlia Collado. Amb ella van compartir La incertesa.

Després arribaria un moment d’especial complicitat a l’escenari per cantar El corb, «una cançó que ens estimem molt». Inspirada en la faula del corb i la guineu, «aquest tema ens escrivim l’un a l’altra i parla de com d’important és tenir-se i tenir aquestes cançons i aquest projecte per seguir endavant».

La vetllada tenia prevista una altra col·laboració, la d’Henrio, que al final va ser baixa a causa d’una indisposició del músic igualadí. Així que van demanar al públic que els ajudés a cantar el tema que havien de compartir amb ell. El públic, molt receptiu en tot moment, no va dubtar a acompanyar-los.

Hi va haver un moment per tornar als orígens amb un bloc del concert en el qual Jo Jet i Maria Ribot es van quedar sols a l’escenari, asseguts l’un al costat de l’altre i recuperant cançons de treballs anteriors. «Aquest ofici de fer cançons té sentit quan es poden compartir amb algú i algú se les fa seves», deia una Maria Ribot emocionada.

Va ser una hora i quart de durada i sense bisos. «Ens fa molta vergonya tornar a entrar». S’acomiadaven amb el tema que dona nom al nou treball.