Eva Bach, pedagoga: «L’acumulació d’emocions sense expressar pot portar a emmalaltir»

La mestra i pedagoga manresana Eva Bach és l’autora de Com cuidar la salut emocional. 100 eines per calmar les emocions difícils, on destaca la importància d’aprendre a neutralitzar les emocions, tant les positives com les negatives. La manresana és una de les coordinadores del nou Postgrau en Educació Emocional: escola, família i societat d’UManresa.

Estem educant els nens sense límits?

Més que sense límits, potser els eduquem sense els límits adequats. Els hem de posar límits amb determinació, però també amb tendresa. Han de ser raonables i explicats. I han de ser límits connectats a les necessitats del nen, perquè sovint són límits per necessitats dels adults. Molts límits tenen a veure amb les pors i neures de les famílies, que es veuen superades i desbordades. No s’expliquen bé els límits i a vegades no sabem ni per què els posem.

Hi ha una generació de pares sobreprotectors?

Sí, de deixar que les criatures s’enfrontessin soles al que no es poden enfrontar soles, a no explicar-los coses que els hauríem d’explicar, hem passat a la sobreprotecció. I la sobreprotecció, insisteixo, és més una necessitat dels pares que dels fills. Els fills només necessiten protecció del que encara és massa gros per a ells.

I els protegim gairebé de tot?

No han de ser protegits del que poden resoldre sols. La sobreprotecció és fruit de pensar que la vida és dura i, per tant, mentre siguin petits, els hem de mantenir dins d’una bombolla. Que sobretot no els passi res, que no tinguin cap trauma! Però, com deia abans, això és a causa del desencant amb la vida dels pares. Ara bé, si els nens no experimenten les dificultats del viure, quan es trobin amb les dificultats de la vida no tindran recursos per fer-hi front. No se sabran aixecar perquè mai els haurem deixat caure.

Centrem-nos en el llibre: és un error ocultar les emocions, no expressar-les lliurement?

Amagar les emocions és un error total. Cosa que no vol dir que les hàgim d’expressar en qualsevol moment i de qualsevol manera. S’han de saber escollir les formes i el context, però les emocions s’han d’expressar. L’acumulació d’emocions sense expressar pot portar a emmalaltir, tant mentalment com físicament. I socialment, per descomptat. L’acumulació de tristeses no expressades pot desembocar en depressió. I l’acumulació de pors, en atacs d’ansietat.

És millor no acumular res, ja ho veig.

L’acumulació de ràbia i enuig, allò que et vas empassant, pot desembocar en agressivitat, que tant pot ser cap enfora com cap a un mateix.

I les emocions agradables?

També s’han d’expressar, perquè creen climes càlids de relació i de vida.

No és perillós deixar sortir la ràbia, quan en tenim?

No és perillós si es fa conscientment. Per això és important ensenyar als nens a saber quan estan experimentant una emoció que els supera. Quan tenim el semàfor en vermell, primer cal passar a ambre, per calmar-nos i que torni la lucidesa. Després ja passarem a verd, per actuar. Hem d’evitar actuar en vermell, quan tenim l’emoció desenfrenada, és llavors quan es causa violència.

La gent s’ofèn avui més que mai?

Vivim una situació delicada, hi ha moltes seqüeles emocionals de la pandèmia.

Encara ara?I tant!, tenim més esgotament, menys energia, menys alegria, i això sense entrar en trastorns alimentaris, depressions i angoixa. Encara estem tocats, per això tenim menys paciència, per això hi ha tants ofesos. Tanmateix, la gent que s’ofèn fàcilment pateix falta d’autoestima, que provoca que s’ho prenguin tot de manera personal.