ENTREVISTA | Joan Esculies Historiador

«Selves i Carner va ser un ‘all star’ de la política catalana dels anys 30 i Companys ho va veure»

L'historiador Joan Esculies va presentar aquest dijous al Saló de Sessions la biografia del primer alcalde de Manresa durant la Segona República i conseller de Governació

Joan Esculies signa la biografia de Joan Selves i Carner

Joan Esculies signa la biografia de Joan Selves i Carner / OSCAR BAYONA

Toni Mata i Riu

Toni Mata i Riu

El catàleg de figures il·lustres de la política catalana de la primera meitat del segle XX biografiades per l'historiador i escriptor Joan Esculies (Manresa, 1976) incorpora la de Joan Selves i Carner (Castelltallat, 1898-Barcelona, 1934), primer alcalde de la capital bagenca durant la Segona República i conseller de Governació amb Lluís Companys. El llibre editat per la Fundació Irla es va presentar ahir al Saló de Sessions de l’Ajuntament.

A Manresa dona nom a un centre cívic i un carrer. Més enllà de l’àmbit local, per què és rellevant Joan Selves i Carner? 

És l’home que va fer el traspàs de l’ordre públic del govern espanyol a la Generalitat, el 1934. Selves i Carner és un personatge de primera fila, desconegut potser per molta gent perquè va morir als 34 anys, i després van passar moltes coses, però als anys 30 era un all star de la política catalana. 

Què el va seduir?

He fet llibres de diversos polítics, i crec que Selves és un exemple de bon polític, ell creia que el feia servia per solucionar coses. Abans de submergir-me en la seva vida, jo creia que havia estat macianista, però després vaig veure que era més de Companys. El 2001 es va fer l’exposició Joves i Republicans. La República a Manresa (1931-1936). No la vaig veure, però tinc el llibre que se’n va fer. En aquella època estudiava periodisme i recordo haver llegit molt cops el llibre. Entre la fotografia de portada, amb Selves, Ferreras i Duran, que va ser president del Parlament a l’exili, ... i algunes històries que m’havien explicat els avis, vaig sentir que havia de fer la biografia del Selves. Companys va dir: «Selves va destacar com un dels homes de Catalunya més capacitat en sentit de govern i temperament polític». Va veure que era un polític fora de sèrie.

Quins van ser els seus orígens?

Va néixer a Castelltallat, va quedar orfe als 17 anys. Va estudiar per advocat, era aficionat al periodisme i va ser un dels impulsors del diari El Dia. Malgrat que era un hisendat, Selves defensava els rabassaires.

Era políticament actiu?

Als anys 20, es va socialitzar en el nucli nacionalista d’Acció Catalana, i en les eleccions municipals del 12 d’abril del 1931 va estar a la candidatura de concentració republicana, amb les esquerres de Manresa; ERC encara no tenia un nucli a la ciutat. La dinàmica de Manresa era més ràpida que la de Barcelona: es va debatre si el nucli d’esquerres s’havia de vincular a un partit d’àmbit català, dies abans que ho fes a Barcelona.

Com va reaccionar el 14 d’abril del 1931, amb la proclamació de la Segona República?

Selves va sortir elegit per l’Ajuntament el dia 12, i el 14, a les 2 de la tarda, va agafar el tren i va anar a Barcelona a veure Macià. En arribar, el també manresà Antoni Ribes li va dir que Companys havia proclamat la República a l’Ajuntament de Barcelona, i després ho va fer Macià. Selves es va abraçar a Ribes i li va dir «anem, la nostra feina és a Manresa». Pujant de l’estació, van trobar que el nucli d’esquerres havia sortit al carrer. Selves va sortir al balcó i va proclamar la república a la ciutat. I va ser escollit alcalde.

Com es van conèixer amb Lluís Companys?

Va ser el 26 de maig d’aquell mateix any, i va ser un dia determinant per la vida de Selves. A les mines de Súria es va declarar una vaga i Companys, governador civil de Barcelona, hi va voler anar acompanyat de Selves perquè era l’autoritat destacada de la comarca. Selves va intervenir per reconduir la situació entre la comarcal de la CNT i l’empresa. A Companys li va agradar i, uns dies després, va incloure Selves en les llistes de candidats a les Corts Constituents, per ERC. Això va fer que la major part del nucli d’esquerres de la ciutat anés també amb ERC. Selves va ser el candidat més votat a Manresa i comarca.

Companys tenia bon ull. 

Selves sempre va ser l’home de confiança de Companys, del 1931 al 1934, quan va morir. El manresà va ser diputat a Corts i al Parlament català. Macià el va nomenar conseller d’Economia i Agricultura, i hi va estar dues setmanes.

Per què?

Josep Irla tenia bronquitis i no es va veure capacitat per acceptar la conselleria de Governació i Macià, segurament amb el suport de Companys, el va substituir per Selves, que aquell mateix 1933 va començar a encarillar el traspàs de l’ordre públic. El manresà va ocupar dos càrrecs, el de Governador General de Catalunya, que depenia del govern de l’estat, i que manava sobre els quatre governadors provincials, i el de Comissari General de l’Ordre Públic, que depenia de la Conselleria de Governació. Tenia a les seves ordres la Guàrdia Civil, el Cor d’Investigació i Seguretat, és a dir, la Policia, i els Mossos, aleshores un cos reduït i protocolari.

La Guàrdia Civil depenia de la Generalitat?

En part, sí. Durant la Segona República, era el cos bo, de referència, fins el punt que el 1936 va defensar la República. El 1934, van desaparèixer els governs civils,  com a comissari d’ordre públic va ser nomenat Tomàs Ramon Amat i Selves va tornar a Governació.

Continuava essent alcalde?

No, va ser alcalde de Manresa només dos mesos.

Prou feina tenia a Governació.

ERC no tenia una teoria sobre com fer el traspàs de l’ordre públic. Dencàs, Miquel Badia, ... el segment més separatista del partit, volien l’ordre públic i la conselleria de Governació per col·locar-hi els militants de les Joventuts d’Esquerra-Estat Català i perquè la policia fos com un exèrcit de la república. Selves es va començar a trobar malament. El 26 de juny del 34, va sortir a passejar, va anar a Palau a presentar la dimissió, Companys no li va acceptar, li va dir que ja es recuperaria. Va morir dos dies després. El va acabar substituïnt Dencàs.

El 6 d’octubre del 34, Companys va proclamar l’Estat Català de la República Federal Espanyola i el govern de Madrid el va engarjolar juntament amb la resta de l’executiu català. Amb Selves, això hauria anat així?

Al juny del 35, en el primer aniversari de la mort, molts van recordar Selves, i alguns tenien clar que amb ell el 6 d’octubre hauria anat diferent. Selves tenia contactes a Madrid i Companys no hauria anat a la presó.

Tot plegat, però, història ficció.

Sobre la mort, hi ha dos rumors que el llibre desmenteix. La família i l’entorn de Selves deien que Dencàs li tenia odi i va enverinar el manresà. D’altra banda, Farreras i Duran, en una carta que des de Cuernavaca (Mèxic) li va enviar al seu nebot, Antoni Farreras, deia que Selves havia mort d’una malaltia venèria. Jo he parlat amb doctors i toxicòlegs, i cap de les dues sospites és certa. Selves va morir d’una diverticulitis. És el mateix que té la Cristina Kirchner, per exemple, però ara es cura.