Berga recorda la veu poètica de Jordi Cussà

Berga va reivindicar ahir la figura de Jordi Cussà com a narrador, traductor, director de teatre, però, per sobre de tot, com a poeta, en un homenatge que va omplir el Pavelló de Suècia. L'acte en record al prolífic autor, que va morir l'11 de juliol del 2021, als 60 anys, va permetre rescatar la seva veu literària amb la presentació del llibre A tres de quatre, editat per L'Albí, que recull poemes inèdits de Cussà (vegeu desglossat), i repassar les diferents facetes en les quals va excel·lir al llarg de la seva trajectòria, a partir de testimonis que van treballar al seu costat.

L'editor i amic de Cussà, Jaume Huch, destacava que "l'homenatge era un deute que la ciutat de Berga tenia amb una de les plomes més brillants de la Catalunya central i del conjunt del país". En el seu parlament, en què es va mostrar visiblement emocionat, remarcava que el tret que més caracteritza a Cussà és la seva "vocació de poeta, que traspua en tota la seva producció literària i es pot trobar tant en contes com en novel·les". I afegia que sovint "la poesia no només es troba en els versos sinó també en la mirada".

La poesia va ser un dels gèneres que va cultivar Cussà, però no l'únic. En la seva joventut, sentia passió pel teatre, fet que el va dur a fundar la companyia teatral berguedana Anònim Teatre. Un dels companys amb qui va compartir aquella etapa, Xavi Marginet, posava en relleu l'admiració que sent "per una persona molt vital i compromesa amb la cultura". Al seu costat, Eva Sànchez, que va ser una de les seves alumnes, recordava "el seu caràcter exigent, però, al mateix temps, proper i afable, de forma que sempre aconseguia crear un sentiment de família".

El seu vessant com a traductor va ser descrit per la filòloga Anna Camps, amb qui compartia l'afició per la llengua i va col·laborar sovint per les traduccions dels seus llibres a l'anglès. "Cussà era abans que res un autodidacte, apassionat per la literatura anglesa, que se sabia divertir amb la llengua", explicava Camps, tot recordant les estones que passaven plegats traduint. "L'ofici de la traducció li va donar l'estabilitat que buscava en la seva vida com a creador", considerava, fent referència a la seva coneguda etapa vermella, relacionada amb l'addicció a les drogues.

De fet, la intervenció de l'escriptor Llorenç Capdevila va servir per desmentir que "les novel·les de Cussà versen sobre les drogoaddiccions". Capdevila considera que en el fons de les històries del berguedà i bateguen temes com la força redemptora de l'amor o la llibertat. Alhora, ressaltava el seu estil "espurnejant ple d'imatges suggerents". Una definició amb què coincidia l'escriptor britànic Matthew Tree, que afegia que el seu estil és clarament reconeixible en tota la seva obra. Amb tot, el filòleg i escriptor Jordi Estrada apuntava que Cussà tenia un do, que sumat a l'esforç, van resultar en un dels escriptors més importants de la Catalunya central i del país.

Un poemari inèdit

L’homenatge a Jordi Cussà va incloure la presentació d’un poemari inèdit de l’escriptor, editat per L’Albí. Sota el títol A tres de quatre, l’obra recull una cinquantena de poemes inèdits de l’autor, seleccionats per la traductora Anna Casassas, que versen sobre el goig d’escriure i de veure el món a través de la paraula. 

L’editor, Jaume Huch, explicava que són poemes de tres estrofes de quatre versos, coneguts com a dotzens, una fórmula que segueix el patró del sonet però amb dotze versos en comptes de catorze. També apuntava que el poemari s’estructura en tres apartats, «que ens permeten descobrir el seu to més poètic, més combatiu i més irònic i juganer, tres trets singulars de la seva personalitat». 

Huch destacava que el projecte de recuperar els dotzens «ja el teníem com a repte abans que morís, però, malauradament, ell no ha pogut veure l’edició d’aquest llibre, però estic convençut que n’estaria content». L’objectiu, destaca, és que els seus lectors el puguin redescobrir i que, alhora, guanyi nou públic. 

Subscriu-te per seguir llegint