Què llegeixen les joves: viatge de les fantasies fosques a la recerca de la perfecció a la convenció literària de Barcelona

La llibreria Alibri de Barcelona va reunir el cap de setmana passat un miler de joves (la majoria noies) amants de la lectura. Va ser en la convenció Book Con BCN de literatura juvenil, una jornada molt activa i informal en què es van ajuntar una quarantena d’escriptores referents en aquest gènere. Hi va haver xerrades, firmes de llibres, sortejos i fins i tot un ‘photocall’.

I és que l’auge de la literatura juvenil és cada vegada més notori. El prejudici que els joves no llegeixen ha estat instaurat en la nostra societat durant molt temps, però el cert és que res més allunyat de la realitat. Segons el baròmetre d’Hàbits de Lectura i Compra de Llibres a Espanya del 2022, un 74,2% dels joves entre els 14 i 24 anys llegeix en el seu temps lliure.

«La pandèmia ens va ensenyar el necessari que és tenir la lectura com a via d’escapament. Hem de treure’ns la idea que la literatura és un gènere només per a homes. Hi ha moltes autores de fantasia que estan triomfant i moltes lectores que busquen i demanen aquesta categoria», va afirmar l’escriptora Vanessa R. Migliore, una de les participants a la Book Con BCN.

Triar el lloc de la teva història

Els llocs en què passen les històries són un element molt important a l’obra d’un escriptor. Les autores Lydia A. Benavent (autora de ‘Bellum’), Anna Casanovas (‘No hay manera’), Judith Espígol (‘Million reasons’) i Carmen Sereno (‘Dos formas de escribir una novela en Manhattan’) van reflexionar sobre si era imprescindible haver viatjat al punt on passen els fets d’una novel·la. «No és una condició ‘sine qua non’, però és un plus», va comentar Casanovas. En el seu cas, ella havia d’anar al Japó quan va esclatar la covid i al final va ser la protagonista del seu relat que va acabar fent el viatge al seu lloc. «És important donar detalls perquè aquests t’introdueixen en la història quan estàs llegint», va argumentar Sereno. En el cas de Benavent, que escriu novel·les de fantasia (a diferència de les seves companyes, que són creadors de novel·les romàntiques), les coses són diferents: «Jo viatjo als llocs que he creat cada dia, fins i tot a aquells que no voldria anar mai», va afirmar.

Les autores van explicar que s’han trobat lectors que a vegades els corregeixen: «Aquest ‘pub’ de Nova York tanca abans, la localització del carrer no és exactament correcta...». I tot i que moltes vegades no li donen gaire importància, critiquen que a les novel·les romàntiques se’ls exigeix més que a altres gèneres. «Hem de passar un examen que tot el que expliquem sigui perfecte, i hi ha una sensació que el nostre és més fàcil, passant per alt que entretenir el lector no és una tasca senzilla. Als llibres escrits per dones es busca el detall i l’error, és un estigma. Hem de conviure amb això diàriament», va denunciar Casanovas.  

La fantasia fosca

Durant molt temps la fantasia fosca s’ha tractat amb certa llunyania i fins i tot respecte. Per això, una de les xerrades de la convenció tractava precisament sobre l’auge d’aquest fenomen sense embuts, de la mà d’Alena Pons (‘Hielo y Plata’), Vanessa R. Migliore (‘Una jaula de hilos dorados’), Victoria Vílchez (‘La marca de los malditos’), Lidia Ciprés (‘El torneo de las especies’). Pons va ser qui va portar la batuta de la conferència. Anava fent preguntes amb molt humor i interactuava amb el públic.

«Ens hem tret la vergonya. Incorporar escenes fosques a les novel·les de fantasia ja no és cap problema. Estan bé les espases, però no fa falta que siguin 500 pàgines només de batalles», va comentar Vílchez. Pons va considerar que és important que les fantasies «s’escriguin bé». «Si no ens trobem llibres com ‘Cinquanta Ombres de Grey’».

«Ara tenim més llibertat de poder escriure el que vulguem. A les dones no ens han deixat cometre errors i als llibres es reflecteix aquesta realitat», va afegir Vílchez. Vílchez posa exemples a les seves novel·les: a l’‘Harem Reverso’, que es basa en el fet que la noia protagonista té pocs talents, però està envoltada de diversos nois amb diferents personalitats i moltes capacitats. Un altre exemple són les històries en les quals la dona protagonista és la que ‘salva’ els homes i els reconstrueix. «Cal acabar amb això», va concloure Migliore.

Crear personatges que enamorin

Les escriptores R. Cherry (‘Siempre tú, Alisa’), Raquel Tirado (‘Perdona si te llamo Cayetano’), Alba G. Callejas (‘Del lado de la rebelión’) i Ainhoa Gardachar (‘Cómo contar estrellas’) van ser les encarregades d’explicar els seus trucs per crear personatges que enamorin el lector. Per a Tirado el més important és que el protagonista sigui creïble. «Ha de tenir defectes i ser real. Si són rodons i plans i tot els surt bé avorreixen», va comentar. «El més important d’un personatge és que el continuïs recordant, ja sigui per bé o per mal. Que et mogui per dins, és llavors quan t’enamores d’ell», va dir Callejas.

Algunes d’elles omplen una fitxa amb tot el que saben sobre les figures principals del seu relat abans de posar-se a escriure, amb detalls del seu físic i la seva personalitat. En canvi, Callejas i Gardachar són més de funcionar com una ‘brúixola’: el primer que fan és tenir al cap el protagonista i tenir clar quina serà la trama de la novel·la i a partir d’aquí van construint els personatges. 

En la xerrada es va parlar també del clixé i els estereotips. Tot i que no se n’ha d’abusar, les autores consideren que han d’utilitzar-los a favor seu. Una lectora va criticar l’auge de les il·lustracions sobre llibres a les xarxes socials. Tot i que sigui molt fan d’elles, pensa que la seva inclusió fa que la imaginació treballi menys si existeixen esbossos previs. Les escriptores van estar d’acord amb la seva opinió. «Jo crec que això ha passat sempre. Després del llibre de vegades treuen la pel·lícula i pot passar que aparegui un actor que no era el que tu t’havies imaginat. El meu Edward Cullen de ‘Crepuscle’ era més guapo», va acabar entre rialles Callejas.