Regió7

Rodatges

Manresa s’ha convertit en un dels platós preferits per als rodatges a Catalunya

L’idil·li de Manresa i, en general, de la Catalunya central amb el cinema no és nou, però s’ha renovat. Com els vots. Clàssics com Berlanga o Orson Welles han deixat pas a sèries de Netflix o videoclips de Shakira, que arriben arreu del món. Aquest és un recorregut per algunes de les produccions que van posar o han tornat a posar Manresa en el focus dels rodatges a Catalunya

Text: Susana Paz Valenciano. Fotos: Arxiu Regió7

Les històries que manresa projecta a les pantalles

En les properes setmanes, Manresa tornarà a les pantalles amb sessió doble. La primera, la sèrie del manresà David Victori per a Disney +, Tú también lo harías, que va fer de Manresa el nucli fort del rodatge i que és, també, la ciutat on transcorre la ficció. Entre d’altres, veuran la Comissaria de Policia Manresa, recreada a l’antiga fàbrica de l’Anònima, i la redacció d’un diari, filmada a Regió7; i reblarà la doble entrada la pel·lícula Marlowe, de Neil Jordan, amb el restaurant Miami transformat en una cocteleria del primer terç del segle passat als Estats Units, rebatejada com la Schmidt’s Liquors, on Liam Neeson es troba amb Colm Meany. Són, només, dos dels exemples de l’idil·li que manté Manresa amb el cinema (ja sigui amb projectes per a plataformes o per a la pantalla gran) i que agafen el testimoni d’un bon grapat de produccions que des dels anys 40 del segle passat ha trobat en la ciutat un escenari per a les seves històries. Al capdavant, però, la Manresa grisa de principi dels anys 60 que va quedar retratada en el film que més ha exportat el nom i la imatge de la ciutat ja fa més de seixanta anys: Plácido, de Luis García Berlanga, que va rodar tots els exteriors de la pel·lícula (excepte el que apareix a la seqüència final) a la capital del Bages.

Però no ha estat fins als darrers cinc anys que l’herència deixada per Plácido ha tornat a agafar força, coincidint amb el desembarcament de plataformes com Netflix, Movistar+ i Disney+, entre d’altres. Manresa no és mai (o gairebé mai) Manresa. És a dir, pot ser la Girona de la Transició, la Barcelona dels anys 60 o Los Angeles del 1939, però la ciutat (pels fins i tot rònecs carrers del barri antic, per la seva façana modernista o per espais com l’Anònima o el Centre Hospitalari) s’ha convertit en un dels platós preferits en el mapa dels rodatges a Catalunya. L’aposta per la Manresa Film Office, l’oficina municipal que gestiona els rodatges, ha donat fruits: el 2022, la ciutat va batre el seu rècord de jornades de filmacions, amb 200 dies de rodatges de 41 produccions audiovisuals, el doble que el 2021, amb un retorn econòmic que, des del 2017, s’enfila a més de tres milions d’euros i 136 rodatges. No està gens malament per a la ciutat grisa de Berlanga. La ciutat té tradició cinèfila. De Cineclub Manresa al desaparegut Fecinema i fins al ressuscitat Clam. Del desaparegut Joan Soler a David Victori, passant per Esteve Soler, Gerard Quinto i David Torras. I un multicinemes que no defalleix. En aquest reportatge trobaran algunes de les produccions que han situat Manresa en el mapa audiovisual i un recorregut pel gran plató de la Catalunya central. No hi són totes, les pel·lícules, però sí algunes de les més destacades.

Rodatge de la sèrie Hache al Casino de Manresa

Rodatge de la sèrie Hache al Casino de Manresa

Rodatges a Manresa


PLÁCIDO

La pel·lícula que marcaria l’abans i el després en la relació de Manresa amb el cinema

«A mi Manresa em sonava a una ciutat com Sabadell [...], plana, anodina. Llavors, amb gran sorpresa vaig descobrir que era una espècie de Conca a la catalana, molt interessant per al cinema, amb un paisatge urbà molt ric». Luis García Berlanga, després del rodatge de Plácido, el 1961, el film que marcaria un abans i un després en la relació de Manresa amb el cinema.


UNA CARTA PARA EVITA

Una basílica per a Agustí Villaronga, Carmen Maura, Laia Marull i Juan Diego Botto

Després de l’èxit de Pa negre, el desaparegut Agustí Villaronga va rodar el 2011 a la Seu de Manresa la producció televisiva Una carta para Evita, amb Carmen Maura i una vintena d’extres de la ciutat. La basílica ha estat escenari de films com El capitán de Loyola (1948), de José María de Morales, i El Greco (2007), de Iannis Smaragdis, amb Laia Marull i Juan Diego Botto.


ANUNCIS PUBLICITARIS

De bombons Ferrero Rocher a marques de cotxes passant pels espots nadalencs

El Born, la plaça de Sant Domènec i la Muralla amb el carrer Jaume I són un dels espais més cotitzats per als rodatges, en especial d’anuncis. La tardor del 2010 s’hi van rodar tres espots: bombons Ferrero Rocher amb Judit Mascó, loteria de Nadal i Wolkswagen Polo. El 2018 i el 2019, el rodatge publicitari de Nadal d’Antena 3.


HACHE

La sèrie de Netflix que va tornar a posar Manresa en el mapa de rodatges a Catalunya

La producció per a plataformes ha estat el punt d’inflexió per situar de nou Manresa com a plató de rodatges a Catalunya. El tret de sortida va ser el 2018 quan Netflix va desembarcar a la capital del Bages per rodar la primera temporada de la sèrie Hache, amb Adriana Ugarte, Javier Rey, Eduardo Noriega i Marc Martínez. Repetirien el 2020.


LAS LEYES DE LA FRONTERA

El film de Daniel Monzón que va recrear a Manresa la Girona ‘quinqui’ de la Transició

El director Daniel Monzón va apostar el 2020 per fer de Manresa la Girona ‘quinqui’ de la Transició en l’adaptació de la novel·la de Javier Cercas. L’Anònima, reconvertida en tres platós (comissaria, sala recreativa i lavabos), els habitatges de l’Avecrem, la plaça de l’Hospital, el carrer Fontanet i la plaça d’en Creus van ser escenaris d’un film coronat pels Goya del 2022.


MARLOWE

Quan el restaurant Miami es va convertir en una licoreria americana dels anys trenta

El restaurant Miami va ser l’escollit, d’entre tres establiments catalans, per ser la Schmidt’s Liquors del film Marlowe de Neil Jordan, que s’estrena el maig. El rodatge va portar a Manresa l’estrella de Hollywood Liam Neeson, que va aturar la ciutat durant unes hores, el novembre del 2021. En aquest cas, Manresa era Los Angeles de 1939.


Tú también lo harías

El manresà David Victori s’estrena a casa seva i fa de la ciutat protagonista a Disney +

Manresa serà protagonista de la sèrie del director manresà David Victori Tú también lo harías, que s’estrenarà el 26 d’aquest mes a Disney+. El rodatge de la primera producció de Victori a casa seva es va fer ara fa un any en platós de l’Anònima, la redacció d’aquest diari, carrers del centre de la ciutat i l’antiga discoteca Menfis de Sant Fruitós.


SHAKIRA

La «Monotonía» de l’artista colombiana posava Manresa en boca de tothom

L’estrella mundial va rodar amb Ozuna el videoclip de la cançó Monotonia el setembre del 2022 al supermercat Llobet del carrer de Roger de Flor i la Muralla de Sant Domènec en un ambient de màxima expectació. El 20 d’octubre, el videoclip es publicava a totes les plataformes i feia la volta al món: impacte mundial de Manresa com a plató.

ELS ESCENARIS

El primer cineasta que va enregistrar un pla general de la Seu de Manresa i el Pont Vell va ser el franquista Rafael Gil, que va rodar tres cops a la capital del Bages amb El hombre que quiso matar (1941), Verd madur/Siega verde (1960) i Las alegres chicas de Colsada (1983). Amb Berlanga i Plácido (1961) van quedar immortalitzats la plaça de Sant Domènec, el Casino, l’actual Renfe, el Born, la plaça Major... Gonzalo Herralde va transformar el teatre Conservatori en el Gran Teatre del Liceu a Laura a la ciutat dels Sants (1987) i Isidro Ortiz i la Fura dels Baus rodaven a la Fàbrica Nova Faust 5.0 (2001). Si a principi de la dècada, l’edifici modernista de la Buresa i el Born eren dos dels espais més triats, sobretot per a anuncis, el barri vell de Manresa, amb carrers estrets i edificis ancorats en la segona meitat del segle XX per manca de rehabilitació, s’ha revelat com a escenari de pel·lícula en els darrers anys. Sense oblidar el Passeig i Valldaura.

L’ANÒNIMA, PLATÓ I CAMPAMENTBASE

L’antiga fàbrica ha estat, des que Gossos hi va rodar un videoclip el 2017, un dels escenaris més cotitzats per a les filmacions. Com a plató, però també com a espai base de logística i producció.

CENTRE HOSPITALARI, NOVA VIDA FÍLMICA

Quiròfans, habitacions en desús... la part del Centre Hospitalari tancada al públic ja és ara un punt neuràlgic de rodatges. Ho capitaneja la unitat de mecenatge d’Althaia.

LA PIRELLI, DELS PNEUMÀTICS AL CINEMA

Amb 199.000 metres quadrats de cobert, dues de les naus més altes i grans de Catalunya, la fàbrica s’ha vist en pantalla convertida en el Port de Barcelona i en la bodega d’un vaixell. 

BASÍLICA DE LA SEU, UN CLÀSSIC DELS RODATGES

El monument més representatiu de la ciutat i un dels edificis cabdals de l’art gòtic català ja és un clàssic dels rodatges, com en el seu moment el Born i els darrers temps el Barri Històric.

SAGRADA FAMÍLIA, UN BARRI DE POSTGUERRA

El conjunt residencial de 10 blocs, construït entre el 1953-1954 i el 1963-1966, d’estil classicista de postguerra, és un dels escenaris incorporats en els rodatges, així com pisos de la Buresa.

Rodatges a la catalunya central

BAGES-BERGUEDÀ

PANEGRE

PANEGRE

La premiada «Pa negre» s’ambienta a Mura, l’Espunyola, Capolat i Cal Vidal

L’equip de l’aclamada Pa negre (2010), d’Agustí Villaronga, va trobar els escenaris osonencs al Bages i al Berguedà: es va rodar al Puig de la Balma de Mura (Laia Marull, a la imatge), a l’Espunyola (un moment de la filmació), al poble de Capolat i a la colònia Vidal per recrear la postguerra espanyola de la novel·la d’Emili Teixidor.


Imatge bruc

Imatge bruc

La història de l’últim maqui català, el timbaler del Bruc i «El inocente»

Caracremada, de Lluís Galter (2010), va gravar a Avià , Cercs i Cal Vidal; El inocente, de Netflix, amb Mario Casas, al convent de Sant Francesc de Berga, i al Centre Hospitalari de Manresa; Bruc (2010), de Daniel Benmayor, a Mura; a Artés, La teranyina (1990), d’Antoni Verdaguer, i a Sant Vicenç, Las vidas de Celia (2005), d’Antonio Chavarrías.


CARDONA1

CARDONA1

CARDONA

D’Orson Welles a «Malnazidos»: del castell i la basílica a la Muntanya de Sal

Campanadas a medianoche va portar Orson Welles a Cardona el 1964. Al castell i a la basílica es van rodar, també, El arquero de Sherwood (1971), de Ferroni, i La catedral del mar (2016), de Jordi Frades; i a la Muntanya de Sal, XP3D (2011), de Sergi Vizcaíno, amb el surienc Jordi Bransuela, i Malnazidos (2020), de Ruiz Caldera i Del Toro, amb Miki Esparbé.


CERDANYA

De Cesc Gay a Marc Recha: rodatges que aprofiten l’espai natural de la comarca

Amb llarga tradició fílmica per la bellesa dels seus paratges naturals, Cesc Gay va rodar el 2005 el film Ficció (Lles, Puigcerdà, Prats i Sansor, serra del Cadí) i, l’any passat, Marc Recha va filmar íntegrament a la comarca el seu últim projecte, Ruta salvatge, amb Sergi López, Montse Germán i Marc Martínez.


SANT BENET

Un monestir per a films eròtics i estrelles com Isabella Rossellini i Elsa Pataky

El 1977, el monestir de Sant Benet de Bages es va convertir en un convent de monges en el film eròtic Inés de Villalonga, de Jaime Jesús Balcázar. I el 2003 van coincidir Las maletas de Tulse Luper, de Peter Greenaway, amb Isabella Rossellini i Jordi Mollà, i Romasanta, de Paco Plaza, amb Elsa Pataky i Julian Sands.


ANOIA

D’Isabel Coixet a l’Hotel Canaletas     a «La Mesías» de Los Javis, a Calaf

A Igualada, l’Hotel Canaletas és una localització recurrent: Ayer no termina nunca (2018), d’Isabel Coixet, i Hache (2018). A Capellades, Cal Guasch: anunci de Lewis Hamilton(2017) i escenes de Marlowe (2021). I Calaf, que el 2022 va acollir Escanyapobres, d’Ibai Abad amb Àlex Brendemuhl, i la sèrie de Movistar+ La Mesías de Los Javis.


MURA

Un escenari cinematogràfic privilegiat a Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac

Pel petit poble bagenc han passat produccions com El año del diluvio (2004), de Jaime Chávarri, Pa Negre (2010) i Bruc (2010); Tres bodas de más (2013), de Ruiz Caldera, amb Inma Cuesta, i, darrerament, El mestre que va prometre el mar (2023), de Patrícia Font, amb Laia Costa, i L’home dels nassos, d’Abigail Schaaff, amb Pablo Derqui.


EL BAIX NORD

D’«El perfum» de la Masia Bach a l’estació de Martorell d’«El coronel Macià»

Al Baix Nord s’han rodat produccions com Platillos volantes (2003), d’Òscar Aibar, al barri de Buenos Aires de Martorell, i El coronel Macià (2006), de Josep M. Forn; El perfum (2005), de Tom Tykwer, a la Masia Bach de Sant Esteve; i El provador de coses, d’Oriol Ferrer a Esparreguera, on el 1952 es rodava El judes, d’Ignacio F. Iquino.


SOLSONÈS/BERGUEDÀ

Escenaris solsonins i berguedans per  al film «Linear», del grup irlandès U2

El Pedraforca, la carretera de coll de Pal, l’embassament de la Llosa del Cavall, la serra de Busa i la cantina de Llinars, a Capolat, van protagonitzar Linear, la pel·lícula amb què el grup U2 va acompanyar l’àlbum No Line on The Horizon, d’Anton Corbijn, el 2009. En el top solsoní, la carretera de coll de Jou.


COLÒNIES FABRILS

Dels «Platillos volantes» passant per l’èxit de Sílvia Alcàntara i anar sumant

Olor de colònia, de Lluís María Güell, va passar per Cal Prat de Puig-reig, la Torre de l’Amo de Viladomiu Nou, Cal Casas, Cal Marçal, Cal Pons, Cal Bassacs i la colònia Vidal. En aquesta darrera, també, Platillos volantes (2003), d’Óscar Aibar; Elles et moi (2008), de Bernard Stora, i Terra de telers (2020), de Charansonnet que el 2022 rodava a Cal Pons El Cas Àngelus.


OPINIÓ


Esteve Soler

Cineasta, dramaturg, crític de cinema i director del Festival Clam 

Transformar les ciutats amb cinema

El cinema transforma les ciutats. Les fa créixer, les dinamitza, les enriqueix en tants sentits com ens pugui passar pel cap. Una de les coses que més em fascinen és aterrar a un lloc que no conec de res i descobrir com un festival de cinema o una Film Commission han canviat completament la història d’aquell indret.  

El primer exemple senzill i obvi que ens pot passar pel cap: si heu passejat per Nova York sabeu que l’efecte transformador del cinema en una ciutat és simplement descomunal. És impossible caminar-hi i que no et bombardegin mil records de mil pel·lícules. L’Empire State Building no és un edifici qualsevol, és el que va escalar King Kong; l’Estàtua de la Llibertat no és un monument qualsevol, és l’ànima de la conclusió d’El planeta dels simis o Spiderman: No way home; i Manhattan no és només un barri, és la filmografia sencera de Woody Allen. La capacitat del cinema per transformar el nostre inconscient és incomparable. Aquesta darrera setmana s’ha parlat molt del rodatge de la segona part del Joker, de nou a les escales properes a l’estació del carrer 167, on ballava el protagonista, ara acompanyat per una Lady Gaga convertida en Harley Quinn. I és que l’indret s’ha convertit en un veritable santuari.  

El cinema fa que una ciutat obtingui una visibilitat descomunal. Què us ve al cap si cito Sitges? I Canes? I Sant Sebastià? I les xifres parlen per elles mateixes. Les inversions fetes en aquests esdeveniments tenen un efecte transformador increïble en múltiples sentits, ens ho mirem com on ens ho mirem. Tant a curt, com a mitjà o llarg termini.

L’estat de Califòrnia sap perfectament l’efecte global que genera el cinema de Hollywood en termes d’indústria, visibilitat o dinamisme econòmic, i per això és el major subvencionador públic de cinema que existeix en tot el planeta. Allà, com a França, no hi ha cap complex. Tothom sap els resultats globals que genera. Apostar pel cinema significa apostar per una indústria sòlida, pròspera, responsable, de futur, que prestigia i que, com qualsevol art narratiu, ens obliga a enriquir-nos en valors i fer-nos preguntes sobre la nostra societat. I l’efecte del cinema, a diferència de qualsevol altre art o disciplina, és etern. D’aquí a 300 anys seguirà venint gent a Cardona per comprovar on Orson Welles va rodar Campanadas a medianoche. 

A Manresa, a la comarca, hi ha una reivindicació constant (de fa moltes i moltes dècades ja...) per tenir estructures cinematogràfiques sòlides. Cineclub, Fecinema, Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya, Manresa Film Office... L’efervescència actual sembla indicar que el moment per enfortir-les ja ha arribat. És ara.

stats