Les històries que manresa projecta a les pantalles
En les properes setmanes, Manresa tornarà a les pantalles amb sessió doble. La primera, la sèrie del manresà David Victori per a Disney +, Tú también lo harías, que va fer de Manresa el nucli fort del rodatge i que és, també, la ciutat on transcorre la ficció. Entre d’altres, veuran la Comissaria de Policia Manresa, recreada a l’antiga fàbrica de l’Anònima, i la redacció d’un diari, filmada a Regió7; i reblarà la doble entrada la pel·lícula Marlowe, de Neil Jordan, amb el restaurant Miami transformat en una cocteleria del primer terç del segle passat als Estats Units, rebatejada com la Schmidt’s Liquors, on Liam Neeson es troba amb Colm Meany. Són, només, dos dels exemples de l’idil·li que manté Manresa amb el cinema (ja sigui amb projectes per a plataformes o per a la pantalla gran) i que agafen el testimoni d’un bon grapat de produccions que des dels anys 40 del segle passat ha trobat en la ciutat un escenari per a les seves històries. Al capdavant, però, la Manresa grisa de principi dels anys 60 que va quedar retratada en el film que més ha exportat el nom i la imatge de la ciutat ja fa més de seixanta anys: Plácido, de Luis García Berlanga, que va rodar tots els exteriors de la pel·lícula (excepte el que apareix a la seqüència final) a la capital del Bages.
Però no ha estat fins als darrers cinc anys que l’herència deixada per Plácido ha tornat a agafar força, coincidint amb el desembarcament de plataformes com Netflix, Movistar+ i Disney+, entre d’altres. Manresa no és mai (o gairebé mai) Manresa. És a dir, pot ser la Girona de la Transició, la Barcelona dels anys 60 o Los Angeles del 1939, però la ciutat (pels fins i tot rònecs carrers del barri antic, per la seva façana modernista o per espais com l’Anònima o el Centre Hospitalari) s’ha convertit en un dels platós preferits en el mapa dels rodatges a Catalunya. L’aposta per la Manresa Film Office, l’oficina municipal que gestiona els rodatges, ha donat fruits: el 2022, la ciutat va batre el seu rècord de jornades de filmacions, amb 200 dies de rodatges de 41 produccions audiovisuals, el doble que el 2021, amb un retorn econòmic que, des del 2017, s’enfila a més de tres milions d’euros i 136 rodatges. No està gens malament per a la ciutat grisa de Berlanga. La ciutat té tradició cinèfila. De Cineclub Manresa al desaparegut Fecinema i fins al ressuscitat Clam. Del desaparegut Joan Soler a David Victori, passant per Esteve Soler, Gerard Quinto i David Torras. I un multicinemes que no defalleix. En aquest reportatge trobaran algunes de les produccions que han situat Manresa en el mapa audiovisual i un recorregut pel gran plató de la Catalunya central. No hi són totes, les pel·lícules, però sí algunes de les més destacades.
Rodatges a Manresa
PLÁCIDO
La pel·lícula que marcaria l’abans i el després en la relació de Manresa amb el cinema
«A mi Manresa em sonava a una ciutat com Sabadell [...], plana, anodina. Llavors, amb gran sorpresa vaig descobrir que era una espècie de Conca a la catalana, molt interessant per al cinema, amb un paisatge urbà molt ric». Luis García Berlanga, després del rodatge de Plácido, el 1961, el film que marcaria un abans i un després en la relació de Manresa amb el cinema.
UNA CARTA PARA EVITA
Una basílica per a Agustí Villaronga, Carmen Maura, Laia Marull i Juan Diego Botto
Després de l’èxit de Pa negre, el desaparegut Agustí Villaronga va rodar el 2011 a la Seu de Manresa la producció televisiva Una carta para Evita, amb Carmen Maura i una vintena d’extres de la ciutat. La basílica ha estat escenari de films com El capitán de Loyola (1948), de José María de Morales, i El Greco (2007), de Iannis Smaragdis, amb Laia Marull i Juan Diego Botto.
ANUNCIS PUBLICITARIS
De bombons Ferrero Rocher a marques de cotxes passant pels espots nadalencs
El Born, la plaça de Sant Domènec i la Muralla amb el carrer Jaume I són un dels espais més cotitzats per als rodatges, en especial d’anuncis. La tardor del 2010 s’hi van rodar tres espots: bombons Ferrero Rocher amb Judit Mascó, loteria de Nadal i Wolkswagen Polo. El 2018 i el 2019, el rodatge publicitari de Nadal d’Antena 3.
HACHE
La sèrie de Netflix que va tornar a posar Manresa en el mapa de rodatges a Catalunya
La producció per a plataformes ha estat el punt d’inflexió per situar de nou Manresa com a plató de rodatges a Catalunya. El tret de sortida va ser el 2018 quan Netflix va desembarcar a la capital del Bages per rodar la primera temporada de la sèrie Hache, amb Adriana Ugarte, Javier Rey, Eduardo Noriega i Marc Martínez. Repetirien el 2020.
LAS LEYES DE LA FRONTERA
El film de Daniel Monzón que va recrear a Manresa la Girona ‘quinqui’ de la Transició
El director Daniel Monzón va apostar el 2020 per fer de Manresa la Girona ‘quinqui’ de la Transició en l’adaptació de la novel·la de Javier Cercas. L’Anònima, reconvertida en tres platós (comissaria, sala recreativa i lavabos), els habitatges de l’Avecrem, la plaça de l’Hospital, el carrer Fontanet i la plaça d’en Creus van ser escenaris d’un film coronat pels Goya del 2022.
MARLOWE
Quan el restaurant Miami es va convertir en una licoreria americana dels anys trenta
El restaurant Miami va ser l’escollit, d’entre tres establiments catalans, per ser la Schmidt’s Liquors del film Marlowe de Neil Jordan, que s’estrena el maig. El rodatge va portar a Manresa l’estrella de Hollywood Liam Neeson, que va aturar la ciutat durant unes hores, el novembre del 2021. En aquest cas, Manresa era Los Angeles de 1939.
Tú también lo harías
El manresà David Victori s’estrena a casa seva i fa de la ciutat protagonista a Disney +
Manresa serà protagonista de la sèrie del director manresà David Victori Tú también lo harías, que s’estrenarà el 26 d’aquest mes a Disney+. El rodatge de la primera producció de Victori a casa seva es va fer ara fa un any en platós de l’Anònima, la redacció d’aquest diari, carrers del centre de la ciutat i l’antiga discoteca Menfis de Sant Fruitós.
SHAKIRA
La «Monotonía» de l’artista colombiana posava Manresa en boca de tothom
L’estrella mundial va rodar amb Ozuna el videoclip de la cançó Monotonia el setembre del 2022 al supermercat Llobet del carrer de Roger de Flor i la Muralla de Sant Domènec en un ambient de màxima expectació. El 20 d’octubre, el videoclip es publicava a totes les plataformes i feia la volta al món: impacte mundial de Manresa com a plató.
Rodatges a la catalunya central
BAGES-BERGUEDÀ
La premiada «Pa negre» s’ambienta a Mura, l’Espunyola, Capolat i Cal Vidal
L’equip de l’aclamada Pa negre (2010), d’Agustí Villaronga, va trobar els escenaris osonencs al Bages i al Berguedà: es va rodar al Puig de la Balma de Mura (Laia Marull, a la imatge), a l’Espunyola (un moment de la filmació), al poble de Capolat i a la colònia Vidal per recrear la postguerra espanyola de la novel·la d’Emili Teixidor.
La història de l’últim maqui català, el timbaler del Bruc i «El inocente»
Caracremada, de Lluís Galter (2010), va gravar a Avià , Cercs i Cal Vidal; El inocente, de Netflix, amb Mario Casas, al convent de Sant Francesc de Berga, i al Centre Hospitalari de Manresa; Bruc (2010), de Daniel Benmayor, a Mura; a Artés, La teranyina (1990), d’Antoni Verdaguer, i a Sant Vicenç, Las vidas de Celia (2005), d’Antonio Chavarrías.
CARDONA
D’Orson Welles a «Malnazidos»: del castell i la basílica a la Muntanya de Sal
Campanadas a medianoche va portar Orson Welles a Cardona el 1964. Al castell i a la basílica es van rodar, també, El arquero de Sherwood (1971), de Ferroni, i La catedral del mar (2016), de Jordi Frades; i a la Muntanya de Sal, XP3D (2011), de Sergi Vizcaíno, amb el surienc Jordi Bransuela, i Malnazidos (2020), de Ruiz Caldera i Del Toro, amb Miki Esparbé.
CERDANYA
De Cesc Gay a Marc Recha: rodatges que aprofiten l’espai natural de la comarca
Amb llarga tradició fílmica per la bellesa dels seus paratges naturals, Cesc Gay va rodar el 2005 el film Ficció (Lles, Puigcerdà, Prats i Sansor, serra del Cadí) i, l’any passat, Marc Recha va filmar íntegrament a la comarca el seu últim projecte, Ruta salvatge, amb Sergi López, Montse Germán i Marc Martínez.
SANT BENET
Un monestir per a films eròtics i estrelles com Isabella Rossellini i Elsa Pataky
El 1977, el monestir de Sant Benet de Bages es va convertir en un convent de monges en el film eròtic Inés de Villalonga, de Jaime Jesús Balcázar. I el 2003 van coincidir Las maletas de Tulse Luper, de Peter Greenaway, amb Isabella Rossellini i Jordi Mollà, i Romasanta, de Paco Plaza, amb Elsa Pataky i Julian Sands.
ANOIA
D’Isabel Coixet a l’Hotel Canaletas a «La Mesías» de Los Javis, a Calaf
A Igualada, l’Hotel Canaletas és una localització recurrent: Ayer no termina nunca (2018), d’Isabel Coixet, i Hache (2018). A Capellades, Cal Guasch: anunci de Lewis Hamilton(2017) i escenes de Marlowe (2021). I Calaf, que el 2022 va acollir Escanyapobres, d’Ibai Abad amb Àlex Brendemuhl, i la sèrie de Movistar+ La Mesías de Los Javis.
MURA
Un escenari cinematogràfic privilegiat a Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac
Pel petit poble bagenc han passat produccions com El año del diluvio (2004), de Jaime Chávarri, Pa Negre (2010) i Bruc (2010); Tres bodas de más (2013), de Ruiz Caldera, amb Inma Cuesta, i, darrerament, El mestre que va prometre el mar (2023), de Patrícia Font, amb Laia Costa, i L’home dels nassos, d’Abigail Schaaff, amb Pablo Derqui.
EL BAIX NORD
D’«El perfum» de la Masia Bach a l’estació de Martorell d’«El coronel Macià»
Al Baix Nord s’han rodat produccions com Platillos volantes (2003), d’Òscar Aibar, al barri de Buenos Aires de Martorell, i El coronel Macià (2006), de Josep M. Forn; El perfum (2005), de Tom Tykwer, a la Masia Bach de Sant Esteve; i El provador de coses, d’Oriol Ferrer a Esparreguera, on el 1952 es rodava El judes, d’Ignacio F. Iquino.
SOLSONÈS/BERGUEDÀ
Escenaris solsonins i berguedans per al film «Linear», del grup irlandès U2
El Pedraforca, la carretera de coll de Pal, l’embassament de la Llosa del Cavall, la serra de Busa i la cantina de Llinars, a Capolat, van protagonitzar Linear, la pel·lícula amb què el grup U2 va acompanyar l’àlbum No Line on The Horizon, d’Anton Corbijn, el 2009. En el top solsoní, la carretera de coll de Jou.
COLÒNIES FABRILS
Dels «Platillos volantes» passant per l’èxit de Sílvia Alcàntara i anar sumant
Olor de colònia, de Lluís María Güell, va passar per Cal Prat de Puig-reig, la Torre de l’Amo de Viladomiu Nou, Cal Casas, Cal Marçal, Cal Pons, Cal Bassacs i la colònia Vidal. En aquesta darrera, també, Platillos volantes (2003), d’Óscar Aibar; Elles et moi (2008), de Bernard Stora, i Terra de telers (2020), de Charansonnet que el 2022 rodava a Cal Pons El Cas Àngelus.
