"Anàvem a dormir que havíem de tornar-nos a llevar": Un documental recupera la història i la memòria de les matonaires de Montserrat

"Roques", produït pel col·lectiu bagenc El Brogit, dona la paraula a les darreres pageses que van iniciar el mercat | L'estrena del treball omplirà dissabte el teatre Conservatori

Fotograma de l'Àngela Calsina, una de la protagonistes

Fotograma de l'Àngela Calsina, una de la protagonistes / El Brogit

Susana Paz

Susana Paz

"Anàvem a dormir que ja havíem de tornar-nos a llevar". És la frase d'una matonaire del documental Roques, un treball produït pel col·lectiu bagenc El Brogit de Castellbell i el Vilar, que mostra -i recrea- la història de les pageses que van iniciar el mercat de les matonaires a Montserrat, i que s'estrenarà amb un ple, aquest dissabte (18 h), al teatre Conservatori de Manresa. Un nou ofici nascut a principis del segle XX a la falda de Montserrat que passava de mares a filles i d'àvies a netes, de sogres a joves.

L'Àngela, la Conxita, la M. Helena, la Núria, la Neus o la Rosa, totes elles d'entre 85 i 99 anys, són les protagonistes i darreres supervivents d'una manera de viure que ja s'ha extingit i d'un documental que es va començar a gestar la tardor-hivern del 2018 quan l'historiador Genís Frontera i Anna Oliveras, néta i besnéta de pageses de Montserrat i matonaires, ambdós membres d'El Brogit, van decidir recopilar les vivències, les anècdotes i la memòria oral d'aquestes àvies després de parlar amb una antiga matonaire, la Núria de Cal Macari (Sant Cristòfol, Castellbell i el Vilar). Inicialment, ells tenien al cap recollir el relat de les protagonistes per traslladar-lo a un llibre o a una exposició però el projecte va fer un tomb quan l'antropòloga Margalida Mulet (que amb Oliveras i Frontera s'han encarregat de la recerca, guió i producció del treball) va proposar-los reconvertir el material en un audiovisual. Entre final del 2018 i el 2019 van enregistrar els testimonis d'aquestes matonaires: "per edat, anàvem contrarrellotge". I, de fet, de "les 8 o 9" matonaires amb què es va iniciar el projecte, en l'actualitat en queden 3. Pel mig, també, una pandèmia.

El cartell de documental

El cartell de documental / Mari Fouz

Les protagonistes s'expliquen

El documental, amb Àngel Amargant en la realització, direcció de fotografia i edició, pren com a fil conductor aquestes dones que "expliquen els seus records, la seva història, el seu dia a dia". Eren "un puntal" per a les seves famílies però, assegura Oliveras, "elles no ho vivien així, no es valoraven gens tot i que cuidaven de la canalla, dels avis, es feien càrrec de l'hort, del bestiar, elaboraven el mató, el portaven muntanya amunt i tornaven a començar una nova jornada". Això, cada dia. Aquest dia a dia es recrea en el documental a través d'una ficció sense paraules que protagonitza la directora i actriu bagenca Magda Puig: llevar-se a les tres de la matinada per omplir els cistells i carregar-los a l'animal i pujar muntanya amunt per estrets corriols per vendre a Montserrat; la tornada, el treball de la terra, l'elaboració del mató i la transmissió de l'ofici a la filla.

Les matonaires eren originàries dels municipis de la cara nord de Montserrat. Provenien de les cases de pagès disperses pels termes de Marganell, Sant Cristòfol (Castellbell i el Vilar), Vilamarics (Monistrol de Montserrat) i el Serrat de les Cametes (el Bruc) i les antecessores de les protagonistes de Roques van ser les fundadores d'un mercat de muntanya a Montserrat -per pura "supervivència"- on hi pujaven per vendre els productes dels seus horts, vinyes i corrals. I elles, les protagonistes, durant la seva joventut, es van anar especialitzant en l'elaboració i venda de formatge i, sobretot, de mató. Un producte que va guanyar fama i pel qual aquestes pageses de Montserrat es van "rebatejar amb el nom de matonaires". Com apunta Oliveras, Montserrat, tot i la duresa de les condicions de vida, va ser, també, una mena de vàlvula d'escapament per aquestes dones: "allí, socialitzaven, s'obrien al món, tractaven amb tothom, gestionaven el seu mercat i els seus drets, negociaven amb els monjos i els vigilants, que a vegades les tractaven amb menyspreu". Unes dones que "mai no van ser reconegudes" tot i convertir-se en un "pilar econòmic" de la família.

L'origen del mercat

Es creu que l'inici el mercat es va originar per l’epidèmia de còlera de Barcelona, el 1854. Una situació que va provocar que molta gent marxés de la ciutat per instal·lar-se a les cel·les montserratines. L'Abadia demanaria ajuda als pagesos de la zona per avituallar aquesta nova població i, en aquest món d'homes, d'hereus de masos i d'abats de monestir, les pageses començarien a pujar a Montserrat per vendre els seus productes i "dur el pa a casa". Les primeres, diu Oliveras, "es remunten a 5 o 6 generacions enrere", unes famílies amb un "dret" adquirit, atorgat per l'Abadia: "qui el deixa, no el recupera". Als anys 50 i 60 del segle passat ja es van anar incorporant homes i fills al mercat montserratí i algunes d’aquestes dones van canviar la pagesia per les fàbriques tèxtils.

Roques té l'objectiu de "recuperar la memòria i visibilitzar i divulgar les veus oblidades de les pageses que anaven a vendre el seu mató a Montserrat des dels anys 20 fins als anys 70 del segle XX". És "un reconeixement i un homenatge a aquestes dones", apunta Oliveras. Una recerca que, a banda de les entrevistes a les protagonistes, utilitza la ficció, el mateix paisatge de Montserrat, com a personatge secundari, i fotos i fragments d'algunes pel·lícules de principi de segle XX que mostren aquestes dones, procedents de la Filmoteca de Catalunya.

El Brogit i un nou projecte

La pel·lícula, produïda pel col·lectiu el Brogit, ha comptat amb el finançament de l'Ajuntament de Castellbell i el Vilar, del Parc Rural de Montserrat, de la Diputació de Barcelona, del Consell Comarcal del Bages, de l'IPEC i del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. També ha comptat amb el suport de PRODECA, de l'Associació de productors de mató de Montserrat, de l'Ajuntament del Bruc, de l'Ajuntament de Marganell i de la cuina del MACBA (Museu d'Art Contemporani de Barcelona). La intenció és que pugui arribar a "escoles i instituts" i iniciar un recorregut per festivals. A més d'Àngel Amargant, Margalida Mulet, Genís Frontera i Anna Oliveras, l'equip de Roques, amb la banda sonora de Miquel Coll (també postproducció de so), el completen en l'elaboració de la ficció l'esmentada Magda Puig amb Aïda Torrent i Maria Nova (operadores de càmera) i Anna Rajadell (tècnica de so). El disseny gràfic és de Mari Fouz.

Paral·lelament a Roques ha nascut un nou projecte, per encàrrec de Parc Rural de Montserrat al Centre d’Estudis del Brogit, explica Oliveras, que vol recuperar els camins que feien les matonaires, una feina de senyalització que es farà al llarg d'aquest proper any i del que ve i que servirà, també, per "promocionar i revaloritzar el Bages Sud".