Una història al Port del Comte, cinquena novel·la de la manresana G.C. Claramunt

La defineix com la història més personal de les que ha escrit fins ara. No pas per l’argument, que no té res a veure amb ella, sinó pel lloc on l’ha ambientat, l’estació del Port del Comte i el poble de Sant Llorenç de Morunys, on passava les vacances quan era petita. Porta per títol Dir adeu i es la cinquena novel·la de G.C. Claramunt, pseudònim de la periodista d’aquesta casa Gemma Camps.

Després de dos llibres amb el cinema com a fil conductor (Una piulada per a l’Eugene i Un missatge per a la Nora), d’una novel·la negra (Vermell tinta) i del que va definir com un road-book, Zero Bombai (més tres narracions breus i la propina), que va sortir editat l’any passat, Camps presenta ara una història sobre «l’amor, la mort, la llibertat, la capacitat de saber dir adeu i, sobretot, l’estimació per la naturalesa».

A l’estació d’esquí del Port del Comte s’hi instal·len per passar-hi uns dies de les vacances de Nadal una mare i dos fills, la Carla i el Joan, que hi tornen després d’un parèntesi forçat per un fet tràgic. Allà, la mare els busca un monitor d’esquí per reenganxar-se a aquest esport, tot i les queixes de la Carla, que no ho considera necessari i que no comença amb gens de bon peu la seva relació amb l’Àlex, un monitor que ha tornat a fer aquesta feina fruit d’un desengany que el situa en un escenari que ja considerava com una part del seu passat.

Camps comenta que, malgrat que quan va escriure el llibre no pensava en cap lector determinat, un cop fet, es va adonar que, de tots, és el que està més adreçat al públic juvenil, a partir de 16 anys.

En aquesta ocasió, per manca de temps més que per cap altra cosa, confessa, no l’ha editat amb cap editorial sinó que l’ha creat directament a Amazon, on es pot trobar en versió Kindle i també es pot adquirir en paper. A banda, l’autora el farà arribar a qui li demani.