Joan Company, escriptor: «Deixo reposar el conte dos o tres dies, hauria de ser més pacient»

Joan Company viu a Barcelona i té el costum d’anar la nit de Reis a Cardona per sopar amb els pares, una rutina que es va trencar l’any que el progenitor va tenir un infart: amb l’Anna, la seva dona, van decidir aquell 5 de gener veure la cavalcada al carrer Sepúlveda, a prop de casa, i al bagenc li va sobtar que molta gent portava una escala per presenciar millor l’espectacle de carrosses i figurants. Escriptor atent, en el detall hi va percebre el germen d’un conte que anys després ha inclòs, juntament amb dotze altres narracions breus, en el llibre Sembla mentida (Neopàtria).

Què l’inspira com a escriptor?

Tinc facilitat per imaginar històries, tot i que a vegades no sé on portar-les. Abans de posar-me a escriure, he estat un temps pensant quin tema vull fer. Fa poc, l’Anna Maria Villalonga, amb qui vaig fer un curs d’escriptura, em va dir que els meus inicis atrapen el lector.

Un cop fet el conte, el deixa reposar en un calaix?

No soc gaire de retocar, sinó que més aviat escric a raig. Quan l’he acabat, el deixo madurar dos o tres dies, però no més, perquè si el vull enviar a un concurs friso. Hauria de tenir més paciència.

Quins contes trobem a «Sembla mentida»?

Són contes que van guanyar concursos o van quedar finalistes, i que fins ara només es podien trobar en les antologies que editen els organitzadors, quan ho fan, o bé en webs i revistes. Són contes que per mi tenen un valor, tot i que no tenen cap nexe entre ells. Història d’una escala, per exemple, va guanyar el premi de narrativa breu Històries i Memòria de l’Eixample del 2020; i L’hòstia consagrada va obtenir el Victor Mora de narrativa breu. Fa uns dies he guanyat el Victor Alari de relat negre, de Cubelles.

Què és el que sembla mentida?

No hi ha un fil argumental que relligui els contes, però tots tenen alguna cosa de veritat que fa que dubtis que ho sigui i, alhora, hi ha ficcions que semblen fets reals.

Pren part en molts concursos?

Cada any envio entre quinze i vint contes a concursos, en alguns hi participo sovint, com el de Puigcerdà, el Vent del Port, que es fa a Tremp; el Víctor Mora, de l’Escala, tot i que després de la pandèmia ja no l’han tornat a convocar; el Rafael Sari, de l’Alguer, ... Alguns cops guanyo, en d’altres soc finalista, i Sembla mentida és la voluntat de tenir-los junts.

Diu que n’hi ha un d’inèdit.

Sí, L’home de l’helicòpter. Per a mi és especial, tot el que hi explico va passar. En Josep Planas Montanyà va ser un cardoní que va anar a viure a Mallorca i va fer fortuna com a fotògraf, ja que va obrir fins a quinze establiments. Es va comprar un helicòpter. El 1969, jo tenia nou anys i feia ball de bastons, en Planas va venir a Cardona, i va dir que pagaria el programa de la festa major. Aleshores, un dia ens va fer pujar els qui ballàvem al castell de Cardona per fer una sessió de fotgografies, en va fer un munt, però en la que va triar per al programa hi surto jo, amb un verset del poeta Manuel Bertran i Oriola. Aquesta foto ha anat corrent amb el pas dels anys, sempre es recorda, i per tot plegat vaig decidir fer el conte.

Un record per tota la vida.

La mateixa foto es va fer servir per un llibre de promoció turística de Cardona, i quaranta anys després encara la va fer servir un noi que va guanyar el concurs de cartells de la festa major amb un collage fet de moltes fotos petites que, vistes des d’una certa distància, fan la silueta del nen bastoner que vaig ser jo.

La seva producció com a contista és extensa. Farà alguna novel·la?

En tinc una d’escrita, Llibreters de vell de corcoll, una novel·la de gènere negre. La vaig presentar fa uns dies al festival Bellvei Negre, que fa un concurs, i vaig quedar entre els vuit finalistes, d’un total de 78 obres presentades, però no vaig guanyar. És un relat ambientat entre Barcelona, Manresa, Cardona i Vic. Tinc ganes de publicar-la, i fins que no ho aconsegueixi no tiraré endavant la segona, que ja la tinc pensada.

Com viurà la festa de Sant Jordi?

El diumenge al matí, de 10 a 13 h, seré a les llibreries Viñas i Mercat, de Cardona, signant exemplars.

Subscriu-te per seguir llegint