Laia Malo, poeta: «Amb català es pot anar per tot arreu»

Des que va complir la majoria d’edat i va marxar de Navàs que Laia Malo no ha parat. Ha publicat sis llibres de poesia, ha traduït de l’anglès i el rus també mitja dotzena de llibres i ara celebra els 10 anys de la seva banda musical, Jansky. Es tracta d’un projecte que comparteix amb l’ambientòleg mallorquí Jaume Reus. Demà (13h) actuaran a la Fira de la Primavera de Navàs, en un concert vermut a la plaça de Catalunya.

Va néixer a Berga però de ben petita va anar a viure a Navàs, on va créixer. Però la primera vegada que va pujar a un escenari no va ser aquí!

A Londres, on vaig anar a estudiar.

Amb Jansky ja vau actuar a Navàs al 2015, a l’antiga sala Cercle’s. Però molta gent del poble demà potser us sentirà per primera vegada...

Si, ens fa il·lusió! Moltes ganes!

Fa uns mesos a Portugal es va publicar una antologia de la seva obra poètica: Uma Alienígena na Varanda. El títol que ve d’un vers seu on hi apareix una alienígena al balcó. A vegades s’ha sentit així?

En molts moments de la vida, tant el Jaume com jo ens hem sentit aliens, alienats. Vivim una mica al marge, fora de les convencions. Segur que hi ha més alienígenes al poble, espero que demà reaccionin positivament amb el nostre senyal musical.

Va estudiar música a Navàs, amb la Mercè Sangrà, però no va recuperar la música fins que a Mallorca va conèixer el Jaume. Ara viu a les Balears des de fa 14 anys. A on se sent arrelada?

Em sento arrelada espiritualment però no físicament. M’agrada bastant experimentar amb els diferents espais on m’ha portat la vida.

En la vostra carrera musical el so de la natura ha anat guanyant cada vegada més protagonisme. Als vostres quatre discos hi apareixen gravacions d’ocells, amfibis... I en l’últim, Insecta Dance Music, insectes.

Sí, incloem el paisatge sonor natural com si fos un element més. També hi ha els poemes, la flauta del Jaume, el ritme... Hem anat evolucionant i millorant la posada en escena. El concert de demà serà una celebració dels 10 anys, amb peces de tota la trajectòria.

Vau debutar al 2013 al Sónar i al Manrusionica. Des de llavors, heu actuat en diversos països, la BBC3 us va donar un premi i el Mercat de Música Viva de Vic us ha coproduït l’espectacle en directe. Fa pocs dies que en Sebastià Alzamora escrivia que sou una de les bandes més interessants que existeixen ara en català. Perquè seguiu sent tan poc coneguts?

El què fem no és de masses, és experimental. A nosaltres ens agrada jugar. És cert que hi ha gent que li agraden les coses de fàcil accés, però també valora el risc. Ens hem trobat amb un públic agraït, que ha entès l’esforç. No ens pensàvem que duraríem tant de temps.

L’últim disc vostre no està penjat a l’Spotify.

El què ofereix aquesta plataforma no és just per als artistes. Com que som un grup més aviat alternatiu, vam decidir que no calia que passéssim per les seves lleis de mercat. Després de parlar amb altres companys vam veure que Bandcamp era una opció més justa.

Heu actuat a Marroc, Argentina, Corea del Sud... En les últimes setmanes heu estat a Portugal, Galícia, la Bretanya francesa, el mes vinent sou a Polònia. A tot arreu hi sonen els insectes de Mallorca?

Sí, encara que intentem passar un temps abans de cada lloc per enregistrar sons de la natura d’allà. Ho fem amb el suport d’universitats o museus de la ciència d’allà on anem. Potser en surti un nou disc.

Definiu la vostra música com electrovers. Recorda Bradien, la formació del poeta Eduard Escoffet. No abunden les formacions musicals que combinen la poesia en català amb l’electrònica urbana...

Una de les coses que hem après en aquests 10 anys és que es pot anar amb el català per tot arreu. Som nosaltres mateixos els que estigmatitzem la llengua i pensem que no podem anar més enllà.

En els discos publiqueu els textos en català i en anglès.

La música va més enllà dels idiomes humans, això és molt bonic. Quan ens senten a l’estranger crec que els despertem l’interès per la llengua catalana.

Escriu poemes que només poden ser publicats i poemes que son per ser cantats?

Quan penso uns versos ja sé on aniran a parar. La diferència és que en l’escriptura estic sola, amb la música som dos. El Jaume s’ocupa de la producció musical, les mescles...

Què pesa més en Jansky: les lletres poètiques o la música?

No hi ha una jerarquia, mirem que estigui al mateix nivell. És un treball molt horitzontal.

Contrasta tota aquesta hiperactivitat, que en el vostre disc hi soni tanta vida animal i, en canvi, en una de les vostres lletres canteu que El món és mort.

(Somriu) La nostra opinió és que el món, tal i com el coneixem que dirien els R.E.M., està totalment acabat. O s’hauria d’acabar immediatament, perquè no funciona. Hem de buscar noves maneres, entendre’l més en conjunt, ser més respectuosos. Intentar que tothom hi pugui viure, sigui humà o no. El missatge de les nostres lletres pot semblar fosc, però per d’altres pot ser d’un optimisme màxim.