Una mirada al brillant cinema portuguès

Cineclub ens ofereix aquest diumenge una sessió, amb la projecció de L’ornitòleg, que s’inclou dins de la FilmoXarxa (un programa que recupera títols importants però inèdits comercialment en les nostres sales). Quin és el país europeu on es cuina actualment el cinema més trencador, brillant i sorprenent? Portugal. Mestres com Pedro Costa i Rita Azevedo Gomes encapçalen una llista llarga i distingida d’autors lusitans en què també podem incloure Joao Pedro Rodrigues (no us podeu perdre sota cap concepte el seu últim treball, Fuego fatuo, una fantasia transgressora de cinc estrelles). L’ornitòleg (2016) és el cinquè llargmetratge de ficció d’aquest franctirador tan inclassificable com estimulant. El seu antiheroi, Fernando, és un ornitòleg que s’embranca en una aventura científica per observar una espècie en vies d’extinció, la cigonya negra, a la regió portuguesa de Trás-os –Montes. Però l’accident que pateix quan navega en un caiac i la trobada posterior amb unes turistes xineses, donaran un gir imprevist i radical a la seva recerca.

El cineasta lisboeta, que es consagrà internacionalment amb cròniques naturalistes i aspres com El fantasma (2000) i Morir com un hombre (2009), ens desconcerta i sedueix novament, després de la seva hipnòtica La última vez que vi Macao (2012), amb una epopeia surreal i onírica que oscil·la sense complexes (i amb una inspiració majúscula) entre el deliri esbojarrat i l’experiència mística. Hi ha referències evidents a l’imaginari cristià (Sant Antoni de Padua, Sant Sebastià...i fins i tot Jesús), en un viatge catàrtic on la inventiva i l’atreviment de Rogrigues no tenen límits. L’ornitòleg suposa una cita imprescindible amb un cinema fascinant, iconoclasta i poderós que ens captiva en cada fotograma . La màgia portuguesa segueix il·luminant-nos.