"Tú también lo harías": 10 raons per mirar la nova sèrie del manresà David Victori

El manresà David Victori (1982) estrena avui a la plataforma Disney + Tú también lo harías, la primera producció que ha rodat a casa seva. Més de 400 persones van poder veure la preestrena dels primers quatre capítols a Multicinemes Bages Centre, fa una setmana. Avui, finalment, es podrà veure sencera. Els dilemes morals entre el bé i el mal formen part del cinema de Victori, a la nova sèrie, també. L'expliquem a través de les paraules i les anècdotes del director manresà:

El projecte:

Tú también lo harías s'estrena avui a Disney +. És un projecte dirigit per Victori (Sky Rojo, No matarás, El pacto) i coescrit amb Jordi Vallejo (El inocente). El manresà també exerceix de director executiu. És una coproducció entre Legendary Television (Anne Thomopoulos) i Espotlight Media (Anxo Rodríguez). Són 8 capítols d'uns trenta minuts cadascun. Com explicava Victori, la idea de la sèrie va sorgir quan era a Los Angeles: "Havia llegit un article sobre un atracament en un autobús a Mèxic i al cap d’un temps em vaig trobar donant-li voltes: Què podria haver passat de veritat en aquell autobús? Què pensava la gent que havia viscut una situació similar a la que veurem a la sèrie?".

El repartiment:

Tú también lo harías suma un potentíssim repartiment amb Ana Polvorosa ( Rebeca Quirós) i Pablo Molinero (Fran Gaza) -policies-, Michelle Jenner (Elisa Peña), Paco Tous (Manuel Navas), Pilar Bergés (Miren), Elena Irureta (Marga), Xavi Sáenz (Jandro), Viti Suárez (Balter Bayona) -testimonis de l'atracament-, Ana Wagener -inspectora Victoria Jordán-, José Manuel Poga (el misteriós assassí dels atracadors), Mirela Balic (en el paper de periodista, va rodar en aquest diari) i la col·laboració de Chechu Salgado. Segons Victori, "si aquest rodatge hagués estat una cursa de Fórmula 1, jo hauria corregut amb els millors cotxes"

• Michelle Jenner, en el paper d'Elisa, testimoni de l'atracament en el bus, explicava en la preestrena de fa una setmana, al Bages Centre, que el seu personatge és "molt diferent dels papers que he fet fins ara, no té tanta llum (somreia) i per això és tan meravellós". Per a l'actriu, el rodatge a Manresa va convertir tot l'equip "en una tribu, en una família" i la ciutat "en un mol bon lloc per rodar. Per tornar-hi".

• Vitti Suárez, en el paper de Balter, testimoni de l'atracament en el bus, va ser, com explica Victori, "l'últim actor que van trobar. Necessitava un personatge molt introvertit, molt tímid, amb un univers intern molt particular. Buscava un actor així i no hi havia manera, una mica com em va passar amb la Milena Smit a No matarás. En el rodatge volien que donés l'OK a algú altre però jo no ho veia clar i quan va arribar el Vitti... va ser espectacular. Quan li vaig dir, estàs a dins, va començar a plorar entremig dels aplaudiments de tothom".

• Mirela Balic, en el paper de periodista. Segons Victori, "ara mateix és una actriu molt desconeguda però ella serà la propera Milena". El rodatge a Regió7 es va fer el maig de l'any passat amb l’equip tècnic i artístic, format per una quarantena de persones, encapçalat pel director Víctor Cuadrado, i una desena d’extres, que va ocupar la sala de redacció d’aquest diari per filmar, amb l’actriu Mirela Balic (Proyecto emperador), en el paper de periodista. L’equip, amb dos tràilers aparcats davant de l’edifici de Regió7, va rodar al llarg de tota una nit, començant just quan el diari estava acabant l’edició.

• Titus i Laura: Van ser a la preestrena a Manresa i Victori va explicar una anècdota de la parella, que també surt a la sèrie: "El Titus va venir a Madrid després d’haver vist diferents càstings d’ell. Encaixem de mans i em diu: 'en el guió de la sèrie tinc una novia i jo estic promès amb la meva, és a dir, que si he de fer petons a una altra no faré la sèrie'. Em vaig quedar molt sorprès perquè, al final, ningú no diu que no a una feina per això. I li vaig demanar? I la teva nòvia, que fa?. Em va dir que era grafitera i professora de matemàtiques i química. I aquest mix encara em va cridar més l'atenció. Em va deixar veure un foto i li vaig demanar si ella s'atreviria a fer un càsting. La veritat és que no hi havia cap petó ni res però em vaig deixar endur per la curiositat: els vam fer una prova i va ser espectacular. I estan espectaculars. Ella té una escena al final de la sèrie que és de bojos".

• Altres treballs de repartiment: Pablo Molinero (La peste, El verano que vivimos), Ana Polvorosa (La fortuna, Las chicas del cable), Michelle Jenner (La cocinera de Castamar, Los hombres de Paco), José Manuel Poga (La casa de papel, La trinchera infinita), Paco Tous (La casa de papel, Los hombres de Paco), Elena Irureta (Patria, Los favoritos de Midas), Ana Wagener (Contratiempo, El reino), Chechu Salgado (Las leyes de la frontera, Fariña).

L’argument i el dilema moral:

El punt de partida és un atracament a la línia d’autobús que connecta l’aeroport d'El Prat amb Manresa. Moren tres atracadors. Els sis testimonis són incapaços d'identificar el fugitiu que ha assassinat els atracadors. Però l’agent Fran Garza (Pablo Molinero) i la seva companya i exparella, Rebeca Quirós (Ana Polvorosa) sospiten que els testimonis no diuen la veritat. Tots sis asseguren no haver vist la cara de l’assassí, però tot apunta que han fet un pacte de silenci per protegir l'home que els va salvar en una situació tan extrema. Aquest enigmàtic setè passatger és un heroi o un assassí?. I ells? Testimonis o còmplices?. Aquest el tema que interpel·la a l'audiència des del primer moment. El cas aviat es tornarà viral i l’opinió pública es posicionarà a favor del fugitiu utilitzant el ‘hashtag’: #TúTambiénLoHarías. Com explica Victori, "si tu presencies un crim i d’alguna manera et posiciones, ja no ets un testimoni neutre sinó un còmplice, oi?. És el gran dilema dels personatges, que espero que el públic tingui també". I vostè, què faria? "Tinc clar el valor de la veritat. I tinc clar que la crisi que vivim com a societat on la veritat cada cop és menys important només porta a llocs terribles. El que no tinc clar és com hem d’aconseguir respirar una mica davant de situacions complexes i no llençar-nos tant ràpidament a posicionar-nos". Com a les xarxes? "Sí. Cada cop m’agrada més la gent que quan li preguntes què opina et diu que encara no ho sap. Depenent del punt de vista el significat canvia i no ens hem de precipitar en treure conclusions. És el que explora la sèrie". Com a mostra aquest pòster gegant. Depèn de com el llegeixin, el significat canvia.

Manresa i el rodatge:

Va començar el 14 de març de l'any passat i va durar unes deu setmanes en localitzacions barcelonines però, sobretot, a Manresa. És la primera sèrie que fa de Manresa protagonista. Per a la directora d’art, Ana Paula Martín, Manresa és el Brooklyn català, amb l’Anònima com a eix central, convertida en la Comisaria de Manresa. Què veuran els espectadors?. La muntanya de Montserrat, el descampat de l'antic Menfis de Sant Fruitós, un tram de la carretera de Marganell, a tocar del camp de futbol... i de Manresa des del polígon dels Dolors, a la redacció del diari Regió7 i diferents carrers del barri antic (Pedregar, Sabateria, Na Bastardes, l'entorn de la basílica de la Seu). Per a Victori, "tornar a Manresa a rodar m’ha fet redescobrir la ciutat a través dels ulls del meu equip. Manresa i l’entorn. Montserrat, per exemple. És un teló de fons que ens acompanya constantment i a la sèrie hi surt ja a l’inici. Tothom en va quedar fascinat!".

El mètode Victori:

"No hem assajat pràcticament res amb els actors, només el plànol seqüència del capítol 5. El temps d’assajos l’utilitzo ara, des de No matarás, per crear vincles entre personatges o per fer construcció de personatges o per preparar emocions que després faig servir al rodatge. I com que no volia assajar però hi ha escenes que necessiten una preparació vam contractar els dobles: actors i actrius molt joves que es van aprendre tots els papers. I quan dic tots, vull dir tots. Vam començar en sales d’assaig on dibuixaven al terra l’autobus i els seients quan encara no sabíem ni quin autobús seria ni quina disposició tindria...".  Per al manresà, exercir de productor executiu ha significat tenir poder de decisió: "he pogut imprimir al projecte el caràcter amb què m’agrada treballar. Per exemple, volia que poguéssim meditar junts, que balléssim junts, que utilitzéssim la música per fer pujar l’energia de l’equip, que féssim una mica el boig... Qui no vibrava en la mateixa freqüència no n’ha format part, del projecte. I beneït el dia que faig fer això perquè el que ha acabat passant és que ens hem ajuntant cent persones entusiastes amb ganes de jugar, amb esperit de nen. I això, en el dia a dia del rodatge, ha tingut molt més pes del que ens podíem imaginar". La frase era: fins que el director no deia 'tallin, els actors seguien en mode personatge. El bo? De l'inesperat, el millor. El pitjor? No tot es pot controlar.

El fred, el Sielu i el Toni's

El mètode de rodatge de Victori va fer que l'equip visqués -i dormís- a la ciutat. Immersió total. Amb temps per rodar, molt de nit, però també, per fer el vermut al bar Toni's de la plaça Major (amics de Victori i extres en la sèrie) i alguna escapadeta a El Sielu. Això sí, el fred de la primavera passada els va calar: "Hem viscut moments molt intensos i molt especials però també molt tensos. I amb molt fred", recordava el director: "Vam fer una presa molt llarga en el descampat de Sant Fruitós i quan vaig dir 'tallem' i em vaig voler aixecar no em sentia les cames". El fred de Manresa el recorden, pràcticament, tots els actors i actrius.

El millor de ser de Manresa

"Havíem de rodar en el descampat davant de l’antic Menfis. Però necessitàvem el permís del propietari d’un terreny. Vam fer un reunió de productors, era una mena de gabinet de crisis: si no l’aconseguiem no podíem rodar d’una tirada com teníem previst. Obro el xat de cosins i demano si algú coneix aquesta persona. En tres segons, la meva cosina em diu que sí i en deu minuts ho teníem resolt". Rodar en una ciutat com Manresa, explicava Victori, "que no és ni tan gran com perquè la gent et tracti amb fredor, ni tan petita com perquè no tinguis el que necessites... fa que tot es connecti. A Manresa hi ha la meva gent, la de tota la vida. I molts dels problemes que hem tingut els he resolt perquè sóc de Manresa. Com el del descampat".

La preestrena a Bages Centre

David Victori omple dues sales dels cinemes Bages Centre amb la preestrena de "Tú también lo harías"

Veure Galeria

El cineasta i bona part de l'equip artístic i tècnic de la sèrie "Tú también lo harías" van reunir ara fa una setmana a les sales 1 i 5 dels Multicinemes Bages Centre més de 400 persones que van poder veure de prop l'energia del director i del projecte, adrenalític. Ho va fer acompanyat, entre d'altres, del també cocreador de la sèrie, Jordi Vallejo i de l'actor Pablo Molinero i l'actriu Michelle Jenner, dos dels protagonistes. Entre el públic, cares també conegudes com la de Llucià Ferrer o Fermí Fernández. La cita s'ho valia: es preestrenaven quatre dels vuit capítols d'aquesta producció rodada majoritàriament a la capital del Bages, que avui, finalment, es podrà veure sencera a la plataforma Disney+. I el que ja vam dir, només amb els primers minuts, queda clar que Tú también lo harías té tots els ingredients per esdevenir addictiva. I molt.

La (gran) història de l'autobús

"L'autobús és un protagonista més de la sèrie. I un de molt important. És com si parléssim del Paco Tous, pel Paco Tous faríem que el fes falta sense dubtar-ho. Doncs jo tenia clar que per l’autobús, també". Per rodar Tú también lo harías en van necessitar... tres. I tot tres havien de ser idèntics. L'equip d'art es va encarregar de trobar-los: els dos primers a Eivissa i van arribar en ferry a Barcelona procedents d'una "discoteca molt famosa de la illa. Fins i tot tenien aquelles boles de festa típiques a l'interior". El tercer el van trobar a València després d'una recerca exhaustiva per l'estat, frança... "els necessitàvem idèntics".

Bus 1: "Primer vam haver de triar entre autocars o autobusos. Vam optar pel model bus de ciutat, similar als que fan el trajecte real aeroport-Barcelona. I vam treure les barres interiors. Però en el que no havíem pensat era en el soroll. El director de so em va dir: "treballes amb els actors perquè estiguin magnífics però després no podrem fer servir la seva veu"..... Finalment, després de moltes voltes, i amb l'ajuda de l'empresa Inextremis Film Services, de Lluís Rivera, especialitzada en efectes mecànics, explosions...vam arribar a la conclusió que, perquè no fes soroll, l’autobus havia d’estar sense el motor i sense el mecanisme que el frena automàticament. Així que vam muntar a dalt de bus una cabina, amb un conductor que movia volant. No li podia demanar a Paco Tous, que fa de Manuel, el conductor, que interpretés, conduís i no s'estavellés... Com que l’autobús no funcionava, vam agafar el cap d’un trailer i amb un ferro molt gran i llarg el vam connectar, el vam pintar tot de negre perquè no es veiés a través dels vidres. Amb aquest autobús es veia tot l’interior però si volíem preses del bus des de fora... es veia el senyor de la cabina".

Bus 2: "Necessitàvem el que ja teníem per rodar interior i un altre per les seqüències en què es veu el bus circula per la ciutat, o els protagonistes pujant-hi... . Aquest va ser el bus 2. Però en el capítol 5 hi ha un plànol seqüència en què l’autobús torna a sortir a dins la comissaria. I jo volia el bus a dins de l'Anònima, simulant el dipòsit on la policia deixa els vehicles. Però no hi entrava. Passava per la porta però el gir no el feia per 8 centímetres. L'antiga fàbrica és edifici protegit, no podia fer-hi res. Em deien que m'oblidés del plànol-seqüència o que busquéssim un altre lloc... però gràcies al Lluís Rivera ho vam solucionar: partiríem l'autobús pel mig, en dues meitats".

Bus 3: "El de les dues meitats va ser el tercer: perquè si el partíem, ja no ens servia com autobús 1 ni com a 2. A més, tot plegat va ser un procés lent: Partir-lo, entrar-lo i soldar-lo. A dins la nau està sencer i a més, en el capítol 5, el del plànol-seqüència, per a mi el millor, els actors pugen a l'autobús, hi ha un canvi de la línia temporal, la trama vadel passat al present... hi ha un gir important rodat amb una gran complexitat tècnica".

Ja l'hi deia Bigas Luna

Victori va començar la seva carrera professional com assistent del desaparegut Bigas Luna: "Ja m'ho deia el Bigas, David els problemes són vida. No et preocupis quan passi alguna cosa dolenta. Com és que t’esperes que tot sigui un camí de roses? Un rodatge és resoldre problemes i només n'hi ha un que no té solució: la corbata negra".