Lacetània Teatre proposa a Solsona fer un viatge de superació personal

«Em dic Christopher John Francis Boone. Tinc 15 anys, 3 mesos i 2 dies. Em sé tots els països del món i les seves capitals i tots els nombres primers fins al 7.507». D’aquesta manera es presenta el Christoher, un noi amb síndrome d’Asperger, un trastorn que s’inclou dins de l’espectre autista i afecta la interacció social. És el protagonista d’El curiós incident del gos a mitjanit, el muntatge basat en la popular novel·la homònima de Mark Haddon que demà estrenarà Lacetània Teatre de Solsona en el marc de l’edició del 2023 del cicle Escenes. Se’n faran quatre funcions (demà, dilluns 1, dissabte 6 i diumenge 7 de maig) al Tatrau Teatre, que té capacitat per a 80 espectadors.

Ricard Salvà, que ha dirigit els Pastorets de Solsona durant cinc anys, i que ho tornarà a fer aquest any que ve, i també ha estat el responsable d’obres com Nebraska, Ocells i llops i Plastilina, s’ha encarregat d’impulsar l’escenificació d’El curiós incident del gos a mitjanit després d’haver llegit la novel·la fa uns anys («vaig pensar que era fantàstica, per la manera agradable que tenia de tocar el tema de l’autisme») i de topar amb la versió teatral en una llibreria fa un any i mig: «no sabia que existia i em vaig quedar el guió pensant que s’havia de fer el més aviat possible».

Salvà, que és administratiu al CAP, desitja que el públic que vagi a veure l’obra «es posi molt dins de la pell del Christopher, que vegin el seu esperit de superació». Assenyala que l’autisme, i concretament la síndrome d’Asperger, és un tema que «no es toca gaire» al teatre, «potser una mica més al cine». «L’obra mostra valors molt macos. La història, que en alguns moments pot ser dura, comença quan es troba el gos d’un veí assassinat al carrer i vol començar a investigar. Així, descobreix moltes coses del passat que li havien amagat, i fa un viatge tant físic, del poble a la ciutat, com interior, de superació, per la seva dificultat amb les relacions socials. I és molt xulo», exposa el director, que ha fet teatre des que tenia 5 anys, a Sabadell, i que des de fa 7 anys forma part de Lacetània Teatre. En el darrer any ha actuat en les dues versions de la reeixida Lo del bisbe.

Salvà també voldria que els espectadors «entenguessin la situació dels pares del protagonista. En certs moments pot semblar que siguin mals pares, però el que es demostra és que la situació els ha superat. Cal empatitzar amb els tres».

Així, el director destaca que el repartiment amb el que treballa «és fantàstic. I és el primer que els vaig comentar, que no esperava tenir un nivell tant alt per a aquesta obra, que no és fàcil, perquè és llarga (dura una hora i tres quarts) i complicada. Però els actors van assumir el repte i hi ha hagut molta feina, perquè hi ha molt de text, sobretot per a un parell de personatges. I hi ha actors, que són més versàtils, que es reparteixen entre 4 i 6 personatges. Alguns són més còmics, per trencar el dramatisme i l’emotivitat, que deixem per als personatges principals». El paper d’en Christopher, en qui recau tot el pes de l’obra, és per a en Ricard Llutart, a qui Salvà ja havia dirigit a Plastilina i als Pastorets. «Ara com ara no hi havia cap altre actor per al paper, i li vaig dir que si em deia que sí, tiràvem endavant». Avui assaig general i demà estrenen.