L’escriptor Andreu Claret convida els veïns de Súria a retrobar-se amb el seu passat

El narrador presenta la novel·la «París érem nosaltres» al Teatre del Foment Cultural amb la complicitat dels descendents de l’exalcalde surienc Florenci Claret

L'escriptor Andreu Claret conversant amb la periodista Núria Balaguer, durant la presentació de la novel·la "París érem nosaltres"

L'escriptor Andreu Claret conversant amb la periodista Núria Balaguer, durant la presentació de la novel·la "París érem nosaltres" / Mireia Arso

Laura Serrat

Laura Serrat

"Per a mi, avui és un dels dies més importants com a escriptor". Amb aquestes paraules, el narrador i periodista Andreu Claret i Serra (Acs, França, 1946) s'adreçava al públic durant la presentació de la seva novel·la París érem nosaltres, guanyadora del premi Ramon Llull, al Teatre del Foment Cultural de Súria. La cita va generar una gran expectació al municipi, tenint en compte que Claret transporta el lector a la Súria del convuls primer terç del segle passat, a través de la història del seu pare, Andreu Claret i Casadesús, un empresari, polític i activista surienc, popularment conegut com l'Home de les Neus, a qui defineix com un home amb "una sort de carambola".

La presentació es va celebrar després de l'acte d'homenatge a l'exbatlle del municipi Florenci Claret i Casadesús, germà del protagonista de la novel·la, i va aplegar els familiars més directes de l'escriptor, amics, companys i veïns moguts per la curiositat de conèixer el passat del seu poble. De fet, durant l'acte, Claret va dedicar un sincer agraïment a la població surienca, especialment als historiadors locals que l'han ajudat a construir un relat que transcorre pels carrers de la vila bagenca, de forma que molts veïns podran reconèixer en les pàgines de la novel·la llocs característics del seu municipi del passat i del present.

L'escriptor destacava, en una conversa distesa amb la periodista surienca Núria Balaguer, que el motor que el va moure a escriure la novel·la va ser l'interès per retratar una generació que va veure com les seves il·lusions de llibertat s'estroncaven per la guerra. "Primer vaig intentar acostar-me al tema a través de personatges imaginaris, fins que em vaig adonar que tenia els protagonistes a casa, els meus pares", explicava Claret. D'aquesta forma, la novel·la narra l'extraordinària vida d'un exiliat fill de rabassaires que s'enamora d'una jove catalana que també s'havia refugiat a França durant la Segona Guerra Mundial.

"Un dia em vaig adonar que tenia al davant una història extraordinària per explicar", apuntava l'escriptor. El repte, però, era convertir la vida del seu pare, amb les implicacions personals que això comporta, en una novel·la. "Des del primer moment, vaig voler fugir de la biografia, m'interessava construir un relat basat en la història del meu pare que parlés de tota una generació", assenyalava. En aquest sentit, comentava que, al llarg de les pàgines del llibre, es troben escenes ficcionades, "però totes tenen una base documental al darrere". De fet, els assistents en l'acte van poder comprovar l'habilitat de l'autor a l'hora de descriure atmosferes i personatges, a través d'una lectura dramatitzada de diversos fragments de la novel·la.

L'autor destacava que s'ha impregnat tant de l'atmosfera històrica de la novel·la que si tanca els ulls pot veure els carrers, els personatges, les aromes i els colors de la Súria que descriu en el llibre. "Puc veure inclús el meu tiet, Florenci Claret i Casadesús, encara que mai el vaig arribar a conèixer", assegurava. En aquest sentit, afegia que el fet d'escriure aquesta novel·la li ha permès descobrir una part de la família que no coneixia. "Les filles i les netes del meu tiet m'han ajudat a completar la història de la novel·la gràcies als records i fotografies que m'han permès conèixer amb més profunditat d'on vinc i quines són les meves arrels", apuntava.

Subscriu-te per seguir llegint