“Som una alternativa a les pantalles, una cosa viva i directa”

En un món de pantalles i mal humor, Sgratta es preocupa per fer-ho passar bé a criatures a partir de 5 anys i les seves famílies. La companyia bagencoanoienca està formada per Clara Gavaldà, Joan Cirera, Mònica Torra i Robert Corominas. Han produït quatre espectacles que els ha portat a viatjar per Catalunya i Andorra. Aquest dissabte (17.30 h) celebren el seu desè aniversari amb una funció especial al Teatre Conservatori de Manresa, dins de la programació del cicle Imagina’t. Ho faran amb la seva alegria habitual. “Ens surt així, no sabríem fer-ho d’una altra manera!”, expliquen.

Què es trobarà la gent que us vingui a veure al Conservatori?

Clara: Interpretarem un petit fragment de cada espectacle, projectarem vídeos, hi haurà un número conjunt i donarem un petit obsequi. Volem que sigui una funció especial!

Vau començar sent dos i ara sou quatre. Com ha estat?

Joan: La Clara s’hi volia dedicar al 100% i jo volia seguint sent professor. Vam incorporar a la Mònica i el Robert, i així fem les funcions segons disponibilitat. Encara mai no havíem coincidit tots quatre dalt d’un escenari, fins aquest dissabte. El cinquè component és la Paula Crespo, la tècnica de so de la companyia.

De quina manera ha anat canviant el què feu?

Joan: Sempre hem anat evolucionant, treballem amb humor. Busquem històries perquè la gent es diverteixi i s’ho passi bé. Primer partíem de petits contes i, els últims espectacles, son un conte llarg.

Els més recents son Les Pirates de terra endins i La Princesa en texans. Son espectacles reivindicatius?

Joan: Hi ha un missatge, però si vols passar una bona estona també pots. A vegades sembla que a tot hi hagi d’haver un rerefons. En el nostre cas, volem que la gent s’ho passi bé. Si algú en treu alguna cosa, meravellós.

Clara: A Les Pirates es parla d’una àvia que no hi és, això ens dona peu a començar un viatge. Es parla del seu llegat, es dona una visió positiva de recordar una persona que ha marxat. També som dues dones pirates, però no ho hem buscat especialment.

Joan: Hi ha cinema, música i obres de teatre que tracten temes molt foscos. En el nostre cas és una vàlvula d’escapament. Parlem de dones silenciades, però hi posem llum.

Lluiteu contra les pantalles?

Clara: Si, com els pares i les mares! Nosaltres som una alternativa, una cosa viva i directa. I la gent surt amb cara d’haver-s’ho passat bé.

A vegades teniu més adults que menors entre el públic?

Joan: Si, i criatures d’un ventall d’edats enorme. Fem històries que la canalla pugui seguir, però que agradin a tothom.

Clara: Ara tenim el projecte d’un espectacle nou de titelles, que el farà el Joan, per a criatures de 3-5 anys, una edat que no havíem treballat. Es dirà El cargol i l’herba de poniol.

Joan: Ens trobem que, en els últims anys, l’edat del les criatures que ens venen a veure va baixant. Els més grans tenen moltes extraescolars i coses a fer.

Vosaltres també acabeu la temporada quan s’acaba el curs escolar?

Joan: La veritat és que si, treballem sobretot d’octubre a maig-abril. Hi ha molts ajuntaments que tampoc no han volgut programar més enllà de les eleccions.

L’any passat vam conèixer la mort de l’actor Joel Grau amb qui havíeu coincidint a la companyia de teatre infantil De Parranda. Com ho vau viure?

Joan: L’actuació que vam fer mateixa tarda que ho vam saber va ser la més dura de totes. La seva mort ens va agafar amb el peu canviat. Quan és una cosa tan abrupte, cal temps per pair-ho i endreçar-ho. Ara comencem a veure el què i el com.

Clara: Aquest dissabte li farem un homenatge.

Joan: Serà amb nostàlgia i humor, fa uns mesos hagués estat impossible.

Clara: Explicarem un petit conte seu, El sol i la lluna, que també surt a l’obra Les Pirates de terra endins. Volem que sigui un agraïment.

Joan: Tots teníem ganes de recordar-lo i en aquell moment no podíem. Hi ha pendent un altre homenatge amb més gent que ha treballat amb ell.

Què heu après amb aquests 10 anys d’Sgratta?

Joan: La importància d’estar ben dirigits. Primer ens ho fèiem nosaltres. Després hem vist que tenir algú com el Jordi Girabal ha estat molt important.

Us va afectar especialment l’aturada de la Covid?

Joan: El primer bolo que vam fer després del confinament va ser molt emotiu. En el moment de la salutació final vam plorar com magdalenes.

Clara: Recordo com el públic tenia moltes ganes de passar-s’ho bé. Potser ha passat a d’altres companyies o altra gent en el seu ofici, però a nosaltres també.

Quins son els bons moments?

Clara: Quan veiem que després de venir a una funció ens dibuixen, ens llegeixen un poema... és molt emocionant. A més, durant l’espectacle sempre ens diuen alguna frase espontània, que llavors incorporem.

Qui us ha ajudat durant aquests 10 anys?

Joan: El circuit de Rialles i de Xarxa és possible gràcies a un grup de voluntàries i voluntaris que ens han cuidat des del primer dia. Confien amb nosaltres abans de veure com serà el nou espectacle. Estem molt agraïts.

Clara: A més, si vas a una població i els agrada, s’ho diuen entre ells.

Algun repte pendent?

-Joan: Cantar bé. Ens emboliquem a cantar i no en sabem!

Fareu alguna vegada teatre per adults?

(riuen) Joan: La Clara i la Mònica m’ho proposen i sempre els dic... no, quina mandra!

Contes a les biblioteques de Manresa

La Clara Gavaldà porta 25 anys explicant contes a biblioteques, escoles i centres cívics. En té una vintena al repertori. N’hi ha que tenen connexió amb la comarca, com el que preconitzen dos ceps, en Merlot i el Picapoll. Per a crear-lo es va inspirar amb un amic viticultor d’Artés. Aquests dies està recorrent diferents biblioteques veïnals de Manresa dins del cicle "Contes per fer-se gran”, per sensibilitzar sobre la vellesa. Les properes parades son dimarts (17.30 h) a la biblioteca veïnal Carretera de Santpedor i dimecres (18 h) a la Biblioteca Ateneu les Bases. Després passarà per Valldaura (22 de maig), Xup (24 de maig), Escodines (25 de maig), Casino (26 de maig) i Font dels Capellans (31 de maig).