Xavier Ciurans: «La música és un bon vehicle per arribar als no catalanoparlants»

El cantant de Gertrudis, Xavier Ciurans, assegura que el català necessita tenir espais més «vulgars» i no ser percebut com a «arcaic» per poder accedir a entorns no catalanoparlants. Gertrudis estrenava divendres el seu novè àlbum, Abans que s’acabi el món (Promo Arts Music), un treball per a un grup que, després de més de vint anys de carrera, burxa en les arrels i es manté al dia de la nova essència musical catalana. La banda serà un dels caps de cartell del festival Anòlia.

Després de quatre anys sense publicar, Ciurans explica que el preocupa la «institucionalització» del català i que només arribi a una part de la societat d’una forma «reglada». Per a Ciurans, la música és un «bon vehicle» per arribar als no catalanoparlants i aposta perquè el català no sigui una «idea política». En un moment dolç per a la música en català, Ciurans afirma que a la formació «no li ve de gust tornar a cantar en castellà» perquè no «els surt». I reivindica la rumba catalana com a «gènere autòcton», i la seva continuïtat.

En aquest sentit, ha celebrat que formacions i artistes actuals com Figa Flawas, 31 FAM i Lildami «barregin» el català en els seus temes. «El que hem de fer és agrupar, com sempre ha fet la rumba. El reggaeton i el trap fan comunió».

El nou disc de Gertrudis, que inclou deu temes, reflexiona sobre qüestions existencials, com ara qui som (Abans que s’acabi el món), la mort (Ocell), l’esclavitud de la decisió (Una moneda a l’aire), però no oblida l’amor (Crema i Una vegada i prou). Això sí, la principal premissa dels deu temes és que han de fer ballar i, a partir d’aquí, el grup deixa a mans dels fans la seva interpretació.

En aquest novè disc, produït per quarta vegada per Roger Rodés, el grup ha volgut experimentar més. Així, ha descobert nous ritmes transformant elements analògics en digitals i viceversa. També han apostat per la buidor i per no carregar d’elements els temes i escollir melodies més senzilles. Durant la seva trajectòria, Gerturdis s’ha conjurat per estar al dia de tot allò que passa al sector i poder escoltar i analitzar els treballs d’altres formacions, com Rosalia i C. Tangana. «El simple fet d’escoltar coses que t’agraden et fa posar en òrbita», diu Ciurans.

En aquest sentit, subratlla, Gertrudis «no és esclau del seu passat» perquè no ha tingut un èxit que l’hagi fet estancar: «Hem tingut un èxit que ens ha deixat respirar i experimentar». El grup va apostar inicialment per la rumba i per «elements autèntics» del mestissatge català. Però en l’última etapa «hem jugat a fer cançons més mainstream i ens hi hem trobat molt a gust».

Un pas que els ha fet veure que el seu públic es feia gran «i ja no venia als concerts».