CRÒNICA

Un homenatge als pagesos del bosc a les tines de la Vall del Flequer del Pont

Un centenar de persones van escoltar ahir a la tarda música de Bach davant d’unes tines de quan tot el Bages era ple de vinyes

Marc Serena

Marc Serena

Passejant pel Bages és fàcil trobar-hi tines i barraques de vinya, construccions de pedra seca al servei dels pagesos que ja en altres èpoques passaven hores i dies al camp. Les tines de la Vall del Flequer del Pont de Vilomara i Rocafort es feien servir per abocar-hi el raïm, premsar-lo i fermentar-lo. Ahir van fer d’aixopluc de la pluja, camerino d’artistes i d’escenari d’un concert de música de Bach.

La ballarina Anna Romaní amb el públic al fons | JORDI BIEL

La ballarina Anna Romaní amb el públic al fons | JORDI BIEL / Marc Serena

Va ser a la tarda, a proposta del festival Espurnes Barroques, que fins a l’11 de juny ofereix concerts en indrets selectes de la Catalunya central. El centenar de persones que hi van assistir van agafar un autobús des d’un polígon industrial, van caminar a peu sota la pluja i, al final, van poder gaudir de La cantata dels pagesos de Bach.

L’escriptor Miquel Desclot va aportar la poesia | JORDI BIEL

L’escriptor Miquel Desclot va aportar la poesia | JORDI BIEL / Marc Serena

«Fins al 1890, abans de la fil·loxera, al Bages hi havia 28.000 hectàrees de vinya, ara n’hi ha 600», recordava Marta Membrives, del Celler Abadal. El públic va poder tastar un parell de vins i una torrada amb espàrrecs obra del restaurant Cal Carter de Mura.

«Estic feliç de veureu’s aquí», deia el seu responsable, Jordi Perich, que en els últims anys ha maldat per recuperar les tines. «És un miracle ara fer-hi un concert». La música la van posar els Bachcelona Consort, amb instruments de l’època com ara un traverso –una flauta travessera antiga de fusta– i un violí i un violoncel amb cordes de budell en lloc de metall.

La ballarina Anna Romaní, embarassada, hi va posar moviment amb minuets, masurques, tocs de contemporani i bon humor. A vegades ho feia sobre el fullatge del terra, d’altres, contra la paret.

Entre peça i peça, l’escriptor Miquel Desclot va seleccionar uns quants poemes que va anar recitant, tots escrits per homes. Ho va fer envoltat de cants d’ocells, encara que menys que si el bosc fos frondós. «Hem sentit algun pinçà i un abellerol, llàstima que ens hi hagi faltat el rossinyol».

L’entorn estava ple de pins encara socarrimats per l’incendi que va afectar ara fa un any la zona, que forma part del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Ahir, paradoxalment, va semblar que el concert no s’havia de celebrar per la pluja, que va persistir fins a uns moments abans de començar. A l’organització van passar nervis.

«Aquest entorn ens dona consciència de la nostra petitesa», deia el director d’Espurnes Barroques, Josep Barcons. «Volem que el concert d’avui sigui un homenatge a la gent que al segle XIX va construir el lloc on som, això és un paisatge d’agricultura».