Les excavacions arqueològiques de l’Abric Romaní, a Capellades, aspiren al Premi Nacional d'Arqueologia i Paleontologia Fundación Palarq, dotat amb 80.000€ . El projecte és un dels sis finalistes de la tercera edició d'un guardó que convoca l'entitat que li dona nom. La cerimònia de lliurament del premi tindrà lloc el 15 de juny en el Museu Arqueològic Nacional (MAN) amb la presència del ministre de Cultura i Esport, Miquel Iceta. L'Abric Romaní és, amb el jaciment de La Draga (Girona) els dos projectes catalans finalistes.
L'estudi de l'ús de la fusta dels Neandertals de l’Abric Romaní; l'anàlisi de les formes d'organització de les comunitats neolítiques del jaciment de La Draga; el Projecte Almoloya-Bastida: poder, gènere i parentesc en una civilització oblidada de l’Edat del Bronze (Múrcia); Arqueologia a la ciutat i territori de Tusculum (Itàlia); Projecte Pintia: creació de bases infraestructurals i museogràfiques per a la investigació, conservació i difusió del coneixement de l’oppidum vacceo-romà de Pintia (Ribera del Duero) i Moneda i Metall a la Bètica Tardorromana. Estudi científic del Tresor de Tomares són els sis projectes que aspiren a un guardó que en les dues primeres edicions han rebut "Construyendo Tartesos", recerca sobre la cultura tartèssia que desenvolupa l'equip liderat pel doctor Sebastián Celestino Pérez i la doctora Esther Rodríguez González de l'Institut d'Arqueologia (CSIC–Junta d'Extremadura); i el complex arqueològic de La Garma, liderat pels doctors Pablo Arias Cabal i Roberto Ontañón Peredo, de l'Institut Internacional de Recerques Prehistòriques de Cantàbria IIIPC)
L'estudi de l'ús de la fusta dels Neandertals de l’Abric Romaní
L'equip de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, integrat per la doctora Palmira Saladié, el doctor Josep Vallverdú i la doctora María Gema Chacón, treballa en un dels jaciments més importants del Paleolític mitjà. L'excepcional conservació de la fusta donarà noves interpretacions a l'estudi dels Neandertals. En ell es porta excavant de manera ininterrompuda des de 1983 quan, sota la direcció del professor Eudald Carbonell, es van reprendre les excavacions d'un jaciment descobert el 1909 per Amador Romaní: amb una superfície de gairebé 300 m², l'excavació de la superfície completa ha permès l'estudi de pautes ocupacionals del jaciment al llarg de milers d'anys. L'objectiu del projecte és l'estudi de les restes de fusta en el registre del Plistocè, a través de les traces d'ús i de desgast observades en les eines lítiques. Com explicava la doctora Saladié en la darrera campanya, "hem tret eines de fusta, una tecnologia que sabem que coneixien però de la qual hi ha molt pocs vestigis al món. I aquí hem trobat peces que són espectaculars sobretot des del punt de vista del desconeixement que tenim d’aquests tipus d’activitats". Aquest passat estiu van celebrar el 40è aniversari d'excavacions continuades amb una descoberta excepcional: l'aparició de fragments d'un crani de neandertal, la primera resta humana trobada després de 40 anys d'excavacions, just que el faltava per "empènyer" el jaciment, com explicava dies abans del descobriment a aquest diari la doctora Saladié.
El jurat de la III edició del Premi
Luis Monreal, director general de la Fundació Aga Khan, Ginebra
Tim D. White, director del Centre d’Investigació de l’Evolució Humana de la Universitat de Berkeley
María de Corral López-Dóriga, comissària independent, crítica d’art i assessora artística
Gregorio Marañón y Bertrán de Lis, jurista, empresari i acadèmic
Margarita Orfila, catedràtica d’Arqueologia de la Universidat de Granada
Pepe Serra, director del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)
Jesús García Calero, director cultural del diari ABC
El Premi
Convocat per la Fundación Palarq, el guardó neix en 2018 amb la finalitat de reconèixer l'excel·lència i originalitat de projectes arqueològics i paleontològics dirigits per equips de recerca espanyols. El certamen té un caràcter biennal i és el primer premi d'aquestes característiques concedit per una fundació privada dedicat exclusivament a aquestes disciplines.
