IN MEMÒRIAM | Maria Selvas, una senyora de Manresa

Disculpi que trigués a respondre’l. És que vaig trucar a en Quim Aloy per informar-me si vostè era de confiança o volia veure’m per deixar malament el papa, ja em comprèn». L’historiador manresà li devia dir que no havia de patir i d’aquesta manera vaig obtenir el salconduit per ser rebut al domicili de Maria Selvas Baltiérrez el juny de 2017. Feia uns quants anys que duia de cap biografiar Joan Selves Carner, però les dificultats per trobar editorial i l’entrebanc d’altres projectes ho havien impedit. I encara ho farien uns quants anys més.

L’any 2001 el catàleg de l’exposició Joves i Republicans. La República a Manresa (1931-1936), que havien comissariat Aloy i Pere Gasol, em va impactar. La coberta del volum, amb un grup de polítics republicans, amb Selves al centre, mirant al lector com l’estol de Reservoir Dogs, va actuar en mi com una revelació. Aleshores, però, desconeixia que gairebé una dècada després començaria a investigar el període de la Segona República a Catalunya.

La cerimònia de comiat de Maria Selvas Baltiérrez es farà aquest dijous a l'oratori Mèmora

Des d’aquell primer encontre vaig visitar en diverses ocasions la Maria Selvas per preguntar-li què recordava sobre la vida del seu pare, el papa, com s’hi referia ella. No era fàcil. Quan Joan Selves va morir, el juny de 1934, essent conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya, ella tenia 8 anys. La seva germana, Maria del Carme, en tenia 3. Què volia dir allò?

D’entrada que les dues germanes i la seva mare, Carme Baltiérrez, havien perdut el pare i el marit massa aviat. Les nenes a penes l’havien conegut. Però, sobretot, volia dir que a mesura que s’havien fet grans, el seu record s’havia anat difuminant. Primer degut als efectes derivats dels fets d’Octubre de 1934 i de la Guerra Civil, amb l’exili posterior de bona part dels qui havien compartit responsabilitats amb ell, i encara després durant la llarga nit franquista.

Quan vaig conèixer Maria Selvas, doncs, ella tenia 92 anys i jo un projecte que em carregava d’una certa angoixa perquè em feia la impressió que tenia el deure -autoimposat- d’enllestir la biografia a temps que ella la veiés. La Maria Selvas era de la mateixa generació dels meus avis, amb un tarannà que em recordava molt el seu. Un saber estar fill d’una altra època que, malauradament, cada vegada s’estila menys. A pesar de l’edat, tenia el cap molt clar i en el seu despatxet o al menjador, a vegades convidat a una cervesa fresca, resultava senzill imbuir-se de la flaire dels anys trenta mentre ella explicava la pila de fotografies que atresorava.

Gràcies al seu director, Josep Vall, vaig aconseguir que la Fundació Irla s’involucrés en el projecte. Ell també va passar un dia sencer escanejant imatges acompanyat de l’amabilitat de la Maria Selvas. A continuació, l’Ajuntament de Manresa va fer la contribució necessària per fer possible la biografia il·lustrada. La presentació de Joan Selves. De l’alcaldia republicana de Manresa a governar l’ordre públic de Catalunya va fer-se al saló de sessions de l’Ajuntament el 30 de març. Malgrat que l’esforç per fer-la possible va arribar de la formació de Selves, Esquerra Republicana de Catalunya, l’acte no era de partit, sinó de ciutat. Així ho va saber llegir, per exemple, Valentí Junyent, que va ser-hi present. I encara més, un acte de comarca, gràcies a la representació de l’Ajuntament del municipi natal de Selves, Sant Mateu de Bages.

Selves va ser qui va proclamar la República a la ciutat i el seu primer alcalde republicà, va ser diputat a Corts i al Parlament de Catalunya, Governador General de Catalunya, comissari general d’ordre públic i conseller d’Economia i Agricultura i conseller de Governació. Fou un bagenc il·lustre i un polític exemplar com pocs, cosa que puc afirmar perquè la meva feina no és idolatrat els meus biografiats, sinó entendre’ls i explicar-los.

Maria Selvas no va trobar-se en condicions d’assistir a la presentació, malgrat que ho desitjava. Pocs dies després, però, l’alcalde Marc Aloy va anar a visitar-la per fer-li a mans l’estudi sobre el seu pare. Aquell dia, ella i jo vam tancar un cercle particular que havia començat molts anys abans. Aquest dimarts 16 de maig la filla gran de Joan Selves va finar, un mes i mig després de publicar-se la biografia. És ben bé com si hagués tret les forces per viure prou per veure que el seu pare era per fi reconegut. El papa hauria estat orgullós de com ella havia servat la seva memòria. Jo n’estic d’haver conegut a una veritable senyora de Manresa.