Antonio el Remendao: «Sempre tinc la sensació de començar i això em motiva»

El santjoanenc publica el seu tercer disc en solitari, «A lo Lolailo», que dissabte presenta a la Stroika

Antonio el Remendao creu que aquest nou treball és el tancament d’un cicle i, per tant, l’inici d’un altre | IMATGE PROMOCIONAL

Antonio el Remendao creu que aquest nou treball és el tancament d’un cicle i, per tant, l’inici d’un altre | IMATGE PROMOCIONAL / susana paz. manresa

Susana Paz

Susana Paz

Un tancament de cicle i l’inici d’un altre. Així és com se sent Antonio Elías Borjas Moya (Sant Joan de Vilatorrada, 1982), Antonio el Remendao, quan se li demana quina diferència hi ha entre el tercer disc en solitari i els altres dos (Historias guardadas, 2018 i Rumbakatà, 2014). I surt l’edat. No nega que haver superat els 40 anys marca tot i que cada nou treball és una «evolució» artística i personal. Ara i als 30. Però, a més, per al santjoanenc, abanderat de la rumba des de la irrupció de Remendaos , «sempre tinc la sensació de començar de zero, em motiva». Com, també, els «aires nous» que flueixen quan «t’envoltes de gent jove».

Portada del tercer disc en                 solitari de l’artista santjoanenc | IMATGE PROMOCIONAL

Portada del tercer disc en solitari de l’artista santjoanenc | IMATGE PROMOCIONAL / susana paz. manresa

I aquests «aires nous» són el que, explica, es podran escoltar aquest dissabte (22.30 h) a la sala Stroika de Manresa en el concert de presentació del seu nou disc, A lo Lolailo, un treball que manté «l’essència» d’un compositor que fusiona estils que neixen del flamenc, que travessen la rumba, caminen pel pop i recorden l’època «underground del rock andalús, de grups com Triana o Medina Azahara.

«Hem estat dos anys treballant en el disc» que ha produït ell mateix al seu estudi Cal Remendao, de Sant Joan, amb els arranjaments dels germans Jordi ‘Petit’ i Manel Blanes. «Sentia la necessitat d’un tercer disc però de donar-li la volta, de no tancar-me a res, de mostrar aquesta evolució en la música i en les lletres. He fet de tot cor el que sentia, sense pretensions de saber si agradarà o no». I li agrada? «La banda i jo estem molt contents del resultat». I és el provaran de demostrar dissabte a l’escenari d’una de les sales «que millor sona del país», afirma. Seran vuit músics: Jordi ‘Petit’ Blanes (baix); Manel Blanes (bateria), les coristes Eyla González, Ariadna Ardoy i Nuna Garcia i, per aquest nou espectacle, Cesc Castaño (guitarra elèctrica), Astrid Baena (cajón flamenc). Abans actuarà Rosso Candela, que havia acompanyat al santjoanenc. Què n’espera del concert? «Una nit de celebració, de compartir, d’alegria i d’estrena per gaudir-la amb el públic».

A lo Lolailo -el cinquè senzill i videoclip que dona nom al disc- és un tema especial, una mica «autobiogràfic» en un any en què Antonio el Remendao celebra 25 anys del seu primer concert: a la Casa de Andalusia de Manresa, «sol amb guitarra i veu». Una cançó i un títol que són, també, una picada d’ullet a una imatge salpebrada amb pedaços i piquets. Entre buleries, tangos, alegries , rumbes i pop-rock, torna el Remendao.

[object Object]

A lo Lolailo és un disc cuinat a foc lent que inclou dotze temes: els cinc primers es van anar avançant a les plataformes digitals des del gener, un per mes: Dónde, Cambia, Como un rayo de luz i Las dos caras i el 12 de maig, amb A lo Lolailo, ja es va penjar el disc sencer. Cada llançament ha estat acompanyat d’un videoclip que es pot trobar en el canal de YouTube de l’artista. El disc en format físic es podrà adquirir demà en el concert i, també, qui ho vulgui, el pot demanar a través de la pàgina web de l’artista: www.antonioelremendao.com

Com explica el músic santjoanenc, de tots els temes del seu nou treball, en què, explica, «he volgut donar més de mi», n’hi ha un de ben especial: No dejar de vivir, amb la seva filla de 12 anys. I el missatge? Tot i que «cada cançó és un món», per a l’artista és important transmetre «positivisme, la vida s’ha de prendre amb alegria».

Subscriu-te per seguir llegint