El film «Anatomy of a fall» de Justine Triet s’endú la Palma d’Or a Canes

El Gran premi del jurat reconeix la pel·lícula «The zone of interest» del director Jonathan Glazer

La directora francesa Justine Triet s’endú la Palma d’Or per «Anatomy of a fall» | EFE

La directora francesa Justine Triet s’endú la Palma d’Or per «Anatomy of a fall» | EFE / Esteve Soler

Esteve Soler

Ahir va tancar l’ edició 76 del festival de festivals. La Croisette de Canes va tornar a ser l’epicentre del món del setè art i d’una selecció de cinema impressionant. El president del jurat, el suec Ruben Östlund, qui va guanyar l’any passat la Palma d’Or amb Triangle of sadness, no ho haurà tingut gens fàcil per resoldre el palmarès següent. Fem un repàs dels principals premiats de la gala.

Palma d’Or: Anatomy of a fall, de Justine Triet. El premi de la nit se l’endú la realitzadora francesa d’El reflejo de Sibyl, amb «el film més íntim que he escrit», segons comentava ahir ella mateixa en rebre el premi. Fa només dos anys una altra realitzadora francesa rebia el valuós guardó, Julie Ducournau, amb Titane, i ahir va ser ella mateixa, com a integrant del jurat, qui es va encarregar també de cedir el relleu a la seva compatriota. La història d’Anatomy of a fall analitza el possible suïcidi o assassinat d’un home en mans de la seva muller, interpretada per una descomunal Sandra Hüller, també part essencial del premi següent en importància.

Gran premi del jurat: The zone of interest, de Jonathan Glazer. El film més impactant de tota la competició. Un treball que exposa indirectament els horrors del camp de concentració d’Auschwitz, amb una fredor aterridora. Molts hauríem volgut veure aquest film amb la Palma d’Or, però segur que el seu recorregut de premis no ha fet més que començar.

Millor director: Tran Ahn Hung, per La passion de Dodin Bouffant. Un deliciós i espectacular homenatge a la cuina francesa, servit a la taula per Juliette Binoche i Benoît Magimel.

Premi del jurat: Fallen leaves, d’Aki Kaurismäki. El món necessita més comèdies romàntiques, estrafolàries i entranyables com la que ens ha presentat el cineasta finès per excel·lència.

Millor guió: Yuji Sakamoto per Monster, de Hirokazu Kore-Eda. El guardó més raonable a una història tan complexa per la seva forma desendreçada com per la seva tesi nihilista, gens complaent.

Millor actriu: Merve Dizdar, per About dry glasses, de Nuri Bilge Ceylan. Molts comentàvem com millora aquest drama turc quan ella apareix en pantalla en dinamitzar una íntima traïció emocional que amaga un poderós ressò universal.

Millor actor: Koji Yakusho, per Perfect days, de Wim Wenders. Impecable decisió per a un rol que farà plorar els espectadors, com a mínim tant com ell ho acaba fent en l’emotiu final del meravellós retorn a l’excel·lència cinematogràfica de Wenders.

Sigui com sigui, un palmarès no deixa de ser quelcom subjectiu i cal emfatitzar que se sosté per una secció oficial espectacular. Molt bon cinema, molts cineastes intentant (i aconseguint) fer el seu film definitiu, el que ha significat una competència antològica, potser la millor que jo recordi en els meus 16 anys cobrint el festival per a aquest diari. Aquest any, sens dubte, hi haurà molt bon cinema a la cartellera. Cal celebrar-ho.