El manresà Xevi Olivé guanya l'11è Concurs de relats de Regió7

Un total de 52 obres es van presentar enguany al certamen literari del diari

Teresina Fons s'ha endut el segon premi i Aoi Martínez, el tercer

Xevi Olivé, guanyador de l'11è Concurs de relats breus de Regió7

Xevi Olivé, guanyador de l'11è Concurs de relats breus de Regió7 / Oscar Bayona

Pau Brunet

Pau Brunet

"Bloop", una història escrita en llenguatge "molt senzill", segons explica el seu autor, el manresà Xevi Olivé, però que és capaç d'atrapar el lector amb un "fantàstic i sorprenent gir", tal com en destaca el jurat, ha estat l'obra guanyadora de l'11a edició del Concurs de relats breus de Regió7, que aquest 2023 ha rebut 52 peces. El segon premi és per al text "Benvolgut drac", de Teresina Fons; i el tercer, per a "De somnis...", d'Aoi Martínez.

Convocat per aquest diari, amb la col·laboració de Tallers Ballús, l'onzena edició del concurs proposava als lectors reescriure en només 1.500 caràcters la llegenda de Sant Jordi, però amb un canvi, que el cavaller havia d'acabar salvant el drac. El jurat encarregat d'emetre el veredicte l'ha format l'escriptor manresà Jeroni Muñoz; la periodista i cap de la secció de Cultures de Regió7, Susana Paz; i l'autora i crítica literària també manresana Zulima Martínez, en substitució de l'anunciada experta en llibres i tiktoker Maryam Assakat.

De l'obra d’Olivé, el jurat en reconeix que "l'autor ha sabut escriure un relat amb tots els ingredients del microconte; una primera frase amb ganxo, un gir que genera misteri i un final rotund i sorprenent".

El manresà, de 61 anys, assegura que va decidir participar al certamen per demostrar al seu fill de 12 anys "que l'escriptura no és anacrònica" i diu que l'ha involucrat en tot el procés creatiu, des de l'elecció de la temàtica fins a la redacció, "perquè veiés la feina de polir i retocar que hi ha al darrere". El resultat és un relat que fa servir "paraules senzilles, que s'entenen" i, això, "no sabia si agradaria o no al jurat". I el que li ha costat més, detalla, és haver de concentrar la història en 1.500 caràcters: «No n’ets conscient del repte que suposa fins que t’hi poses, però és interessant».

Olivé va fer passes en el món del periodisme als anys 80, quan va fundar Ràdio Llamborda (després Ona 7 Ràdio) i ha col·laborat amb aquest diari, l'Avui, Europa Press i EFE. La seva carrera, però, se centra ara, després d'uns anys com a responsable de l'empresa Centre Gràfic, en la formació en disseny i en la gestió del portal Proper.cat.

El primer premi del Concurs de relats breus de Regió7 està dotat amb 200 euros; el segon, amb 150; i el tercer, amb 100. A més, tots tres gaudiran d'una subscripció digital anual al diari. També rebran un petit lot de llibres, igual que els altres set autors seleccionats finalistes. Són Àngels Almazán, Adrià Blanco, Alba Font, Anna Forés, Roser Marsal, Pep Ribó i Adrià Serra.

També col·laboren amb l'11è Concurs de relats breus de Regió7 Llibres Parcir, Alba Editorial i Angle Editorial.

[object Object]

1. La capitana Sandra Jones es reserva cada dia una estona per a ella. Per perdre la mirada cap a l’horitzó. En totes direccions: nord, sud, est i oest. Gaudeix d’aquesta immensitat de l’oceà. S’hi fon. Ella i l’oceà. L’oceà, només l’oceà. Aquests dies, més que mai. El seu vaixell ronda les coordenades 45º52.6S, 123º23.6W. Tan lluny de terra com es pot estar en aquest planeta. Avui l’oceà està un punt esverat. Com l’esperit de la Sandra: una cosa la neguiteja. L’equip de científics del vaixell ha enregistrat un so esgarrifós. Han sentit el “Bloop”. Un so molt estrany del qual, fins ara, no en sabem del cert l’origen. Però amb la gravació que han fet avui, els analistes no dubten que es tracta d’un animal, d’un animal molt gran, més gran que una balena. Quina mena de criatura pot viure en aquelles fondàries remotes?

2. Uns quants segles abans…

-Et proposo un tracte. Mira, jo ara t’hauria de matar. Així s’acabaria el patiment que estàs infligint a aquesta pobra gent, jo quedaré com un heroi i ves que no em facin sant. Ves que no em facin patró d’alguna nació poderosa, fins i tot. Un sant heroi com n’hi ha pocs. Però no ens avancem als esdeveniments. Tornem a la proposta que et vull fer. Jo t’hauria de matar, però et perdono. Però això ha de quedar entre nosaltres. Ningú més no ho ha de saber. Desapareix, fuig. Que ningú no et torni a veure mai més. Ves tan lluny com sigui possible. Fes-te una criatura dels oceans profunds, i roman per sempre més invisible per a tota persona humana.

[object Object]

He dubtat una mica si dir-te "benvolgut" o "estimat", va, ho deixo així. Ja ho saps, que t'estimo i que et vull bé. Ho saps perquè m'has vist créixer, enfilant-me a la teva esquena, amb molt de compte de no punxar-me amb la rastellera d'escames punxegudes que llueixes des del clatell fins a la punta de la cua.

M'agradava que em fessis cas quan et demanava una escopinada de flames -Però només si no hi ha ningú a prop que es pugui cremar, eh? em deies molt seriós, i després ens fèiem un tip de riure pensant que l'avi s'hauria desmaiat de por.

L'avi te'n tenia molta, de por. ¿Qui l'havia convençut que se t'havia de donar una noia cada setmana perquè no vinguessis a cremar els camps i menjar-te la gent del poble?

La mare diu que hi ha coses que millor no parlar-ne, que el pare va arribar exactament quan calia, i que amb molta mà esquerra va fer que marxessin del poble els veritables dracs. Jo no entenia tot el que deien, però es veu que tu no menjaves noies, que algú se les emportava "per menjar-se-les d'una altra manera".

L'avi només l'he conegut malalt, com endormiscat. "L'hem de cuidar, té una depressió molt gran", em deien l'àvia i la mare si preguntava. L'àvia em va explicar com la mare va tornar a casa, sobre el cavall del pare i amb tu al costat, i uns quants homes aviat van fugir i algunes noies van tornar i moltes coses van canviar.

I ara, que no et veig gaire perquè estic d'Erasmus, he de ser jo qui et pregui que vinguis al funeral de l'avi. I t'ho dic plorant.  

[object Object]

Un bell capvespre amb el cel rogenc.

La dragona sobrevola els palustres marges del riu, mirant les llumenetes de les llars. Semblen, talment, cuques de llum. D’algunes en surten fumeres que s’alcen al cel, com la de la Torre del Breny, on fetillera que hi té la greixonera en plena ebullició. 

Serà lluna plena potser una Nit Màgica.

Aquest vespre se li concedeix somiar que és una bella princesa. Somia llavors el pensament, nítidament amb la seva abstracció i consciència, de la mort. 

Arribada ja la Nit Màgica de 22 d'abril,

somia també el dolor de la bellesa quan al besllum del llostrejar veu un jove que, espasa en mà, s'acosta al camí de sirga fins a la Torre del Breny. 

És lluna plena.

La fetillera amb aspecte de princesa captiva el jove guerrer que reptarà a la dragona.

Somia la dificultat del duel i la força necessària de la venjança. La matança embrutirà la seva ànima.

És lluna plena de perills i redempció.

El guerrer s'acosta a la dragona que s'ofereix com a víctima propiciatòria per salvar la seva ànima.

Somia que de la ferida brollen robis que en tocar el terra s'esdevenen roses vermelles.

És lluna plena de nitofília.

Tan gran miracle, sota la selènica llum blanca, trenca l'encanteri del guerrer que somiava. A cops d'espasa talla les roses i les diposita en la ferida mortal. 

Somnis d'avui, iguals als somnis de la nit del temps... Reviu la dragona que marxa volant. Sobre el riu la imatge d'una princesa etèria que solca el cel amb ales de fada.